ghisàtu, ghisàu ghisàdu
ghisciàre gessài
ghísciu , nm: ghisu,
ghixu,
gísciu Definitzione
genia de minerale de càlciu, biancu: impastau e intostau a orrugos dh'impreant po iscríere (is maistos de pannu, de iscola)
Sinònimos e contràrios
inghisci
Frases
atapaiat su ghixu a sa lavagna impriastendhe rughes e rughitas, línias deretas e a s'imbesse, triàngulos e chíscios
Sambenados e Provèrbios
smb:
Chisu, Ghiso, Ghisu
Terminologia iscientìfica
mnr
Ètimu
ctl.
guix
Tradutziones
Frantzesu
craie
Ingresu
chalk
Ispagnolu
yeso,
tiza
Italianu
gèsso
Tedescu
Gips,
Kreide.
ghispàrru , nm Definitzione aina, orrugu de cosa po aconciare su fogu Sinònimos e contràrios achicajola, achicaju, ancidadore, assitzoni, grispasu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.
ghissàre gessài
ghissatúra , nf Definitzione su ghissare / a g. = a meda, a pore, de no càbere in isterzu Sinònimos e contràrios biradura Frases isse de corazu ne zuchiat a ghissatura Ètimu srd.
ghistràle , nf: grestale Definitzione aina mannita, segante, cun sa màniga: si ponet po segare linna Sinònimos e contràrios àscia 1, destrale*, segura Frases arrodat farches, grestales e fartzones Terminologia iscientìfica ans.
ghistrardènte , nm Definitzione su pruinedhu chi faet sa lana.
ghísu ghísciu
ghísu 1 ghísa 1
ghitàrra , nf: chiterra, ghiterra Definitzione sonajolu fatu cun sete cordas bene istiradas chi si faent sonare tocandhodhas a pitzigadura e lassandhodhas andhare a cropu / pisci ghitarra = rhinobatos rhinobatus Frases su prínchiu de una ghitarra ammainada m'imbódhiat, mi axéliat e m'incantat Terminologia iscientìfica sjl Ètimu itl. chitarra.
ghitarréri , nm: chitarreri Definitzione
chie sonat sa chitarra
Sinònimos e contràrios
chiterrista
Tradutziones
Frantzesu
guitariste
Ingresu
guitarist
Ispagnolu
guitarrista
Italianu
chitarrista
Tedescu
Gitarrist,
Gitarrenspieler.
ghíte , prn, agt Definitzione
prn. de cosa e agt. indefiniu in is pregontas
Sinònimos e contràrios
ita*
Frases
ghite ses faghendhe in custu pizu totu ispinas? ◊ bisonzu de truncare su caminare chin ghite sisiat! ◊ s'est frimmau un'ecantu pro si disinnare comente e ghite nàrrere ◊ ghite faches a cust'ala? ◊ ghit'est su malumore?
2.
ghite novas? ◊ e ghite contos li apo a dare a Deu de sa vida chi apo fatu?!
Tradutziones
Frantzesu
quoi? qu'est-ce que ...?
Ingresu
what?
Ispagnolu
que,
¿qué?
Italianu
che?,
che còsa?
Tedescu
was?.
ghitèrra ghitàrra
ghitínu ghinítu
ghitipíu , nm Definitzione pruinedhu fine fine, pruschetotu su chi si faet in is argiolas treulandho su laore Sinònimos e contràrios ghilipiu, pilipiu, tilipio, tipidedhu, tipidipi, tipidiu Frases sa tréula est peus de su messonzu ca su prúere e su ghitipiu impastàndhesi chin su sudore marturizat sa carena ◊ a issos Sàtana los zuchet comente su ventu imberghet su ghitipiu!
ghitóu gató
ghítza , nf: chígia* Definitzione sa cara po comente paret, po su chi bolet nàrrere de su chi unu sentit Sinònimos e contràrios aerzu, bisura, chèrgia, cilla / cara, faci Frases aiat birgontza de ammustrare sa ghitza de sa cara ◊ aiat mutatu ghitza.
ghítzu ghíciu
ghíu ghío