incamàe, incamài, incamàre , vrb: ingammai Definitzione pònnere su camu (in cobertantza, impedire calecuna cosa) Sinònimos e contràrios acabinzonare, acamare, acamusonare Ètimu srd.
incamasinàre , vrb: incomasinare Definitzione
pònnere o chistire in magasinu
Sinònimos e contràrios
ammagasinai,
incungiai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
emmagasiner
Ingresu
to store
Ispagnolu
almacenar
Italianu
immagazzinare
Tedescu
einlagern.
incàmba , nf Definitzione parte de calecuna cosa / intèndhere a un'i. = cumprèndiri allu po cibudha, una cosa po un’àtera.
incambàdu , pps, agt Definitzione de incambare; chi est impare cun àteru, pruschetotu po trebballu, a cumone Sinònimos e contràrios sóciu 2. Giorzi e Fidelicu sunt incambados in sa coperativa de su late (G.Ruju).
incambaradúra , nf Definitzione su incambarare, limpiadura, allisadura de sa linna trebballada e incasciada inue portat abbagota Ètimu srd.
incambarài, incambaràre , vrb Definitzione pulire sa linna de s'abbagota incrostada in is incàscios; fàere una càrama, un'ischeadura a su sedhatzu po no freare s'animale; a logos, acapiare unu prantone o un'iferta a calecuna cosa po seguresa o fintzes pònnere cosa a inghíriu de no dhi fàere dannu su bestiàmene; incannedhare un'arremu segau Sinònimos e contràrios incannedhae Ètimu srd.
incambàre , vrb Definitzione pònnere sa parte (camba) in is tàgios de cumone; bogare, fàere cúrrere una camba de abba 2. che ispinas mi punghent sa carena e m'iscurret tristura in donzi vena chei s'undha ch'incambat onzi riu (Giudice Marras) Ètimu srd.
incambedhíe , vrb Definitzione crèschere de cambas, illonghiare creschendho (foedhandho de piciochedhos).
incambionàda , nf Definitzione
passu longu, camminandho a sa lestra
Sinònimos e contràrios
ispalioncada,
ispassiotada,
sperroncu,
sperruncada
/
ttr. iparangada
Frases
fit caminendhe a incambionadas mannas: depiat tènnere presse
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grand pas
Ingresu
long step
Ispagnolu
zancada
Italianu
passo lungo
Tedescu
langer Schritt.
incambusciài, incambussàre , vrb rfl Definitzione pònnere su cambúsciu in conca 2. andànt in giru totu incambusciadas Ètimu srd.
incambussàu , pps Definitzione de incambussare; chi portat cambúsciu Sinònimos e contràrios cambusciau.
incambutzídu, incambutzíu , agt Definitzione chi portat bellos cambúcios, bonos Frases tia Filumena fit alta, russa, incambutzida e trempodhuda ◊ arratza de pudheca est, bene incambutzia! Ètimu srd.
incamedhàre , vrb Definitzione firmare, poderare firmu cun calecuna cosa (es. cun ghísciu, orrugos de linna) Sinònimos e contràrios incannedhae, inghijare, inghisire Frases candho un'animale s'intopat, su pastore l'incamedhat Ètimu srd.
incaminàda , nf Definitzione su incaminare / bona i.! = bonu printzípiu!, bonu comintzu! Sinònimos e contràrios aviada, comintzu, inghitzu | ctr. acabbu Ètimu srd.
incaminaméntu , nm Definitzione su incamminare, cumenciare a fàere camminu Sinònimos e contràrios aviada, tuca Ètimu srd.
incaminàre , vrb: incamminai Definitzione
cumenciare a andhare, cumenciare su camminu, su viàgiu, pònnere in o ammostare su camminu (bonu) de fàere; fàere andhare, bogandhoche a ccn.
Sinònimos e contràrios
comentzari,
incarrebai,
tocai 1
Frases
Deus at a incamminai is passus nostus in sa bia de sa paxi ◊ sa cussorza che fit atesu e si fit incamminadu luego ◊ sa chistioni si podit incamminai fàcias a su giustu ◊ candho creias chi fist arrivadu ti fist pagu prima incaminendhe ◊ s'afari est incamminau ◊ incamminarí e bai a s'ortixedhu!
2.
is serbidoras nci dhas apu incamminadas totu: sa cosa mi dha fàciu dèu
Tradutziones
Frantzesu
acheminer
Ingresu
to begin
Ispagnolu
emprender el camino,
encaminar
Italianu
avviare
Tedescu
sich auf den Weg begeben.
incamingiòni , nm Sinònimos e contràrios acamingioni*, alminzone, ardubinzone, graminzone, simingioni 1 Terminologia iscientìfica rba, rbz, Sonchus arvensis, S. oleraceus.
incamisàda , nf Definitzione cascaroni in camisa, pigare totu is cartas de su monte giogandho a cascarone Ètimu itl. incamiciata.
incamisàre , vrb Definitzione coment'e pònnere sa camisa: faendho sa fogàgia, acabbare su muntone ponendho sa linna fine a pígiu de pitzu.
incamminài incaminàre