A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incamminaméntu , nm Definitzione su incaminai, cumenciare a fàere camminu Sinònimos e contràrios incarreramentu Ètimu srd.

incammurríu , agt, pps: incamurritu, incamurriu Definitzione de incamurrire; chi est callente meda, orrubiau Sinònimos e contràrios acaenturau, acardurau 2. incammurrios istedhos in s'empireu alloghinzant pessos de bellura (G.Brocca).

incamurríre , vrb Sinònimos e contràrios incalorire, incaloritzire Ètimu srd.

incamurrítu, incamurríu incammurríu

incanài , vrb: incanare, incanari Definitzione artzare is canes de su fusile po isparare / i. su fusile a unu = parare su fusile a l'isparare Sinònimos e contràrios incarare 1 Frases no timet e no s'ispantat che porcàrgiu in su cuvile: incanau su fusile, che palone si piantat 2. fiat a iscupeta incanada, ma no isciu ita fiat aspetendi! Ètimu srd.

incanaladúra , nf Definitzione su incanalare; genia de surcu o de síngia a bisura de canale Sinònimos e contràrios iscanaladura Ètimu srd.

incanalài, incanalàre , vrb Definitzione fàere passare in canale, incarrerare abba o àteru a unu canale Sinònimos e contràrios incannonare, incolovinae.

incanàre, incanàri incanài

incancarài , vrb Definitzione pònnere is càncaros o grofales a is aperturas Ètimu srd.

incancheriàre , vrb Sinònimos e contràrios incrudèschere Frases si l'agghejas, una bua, una dente, una pena s'incanchériat de piús.

incangrenadúra , nf Definitzione su s'incangrenare Ètimu srd.

incangrenàe, incangrenài, incangrenàre , vrb: ingranghenai Definitzione fàere a cancrena, nau de sa carre bia chi giughet infetu Sinònimos e contràrios aggangrenare, cangrenai Frases sa camba fiat totu ammaciugada e si est ingranghenada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gangrener Ingresu to become gangrenous Ispagnolu gangrenarse Italianu incancrenire Tedescu brandig werden.

incaniàdu , pps, agt: incaniatu Definitzione de incaniare; chi faet su cane, su malu, essindho de sentidos e de fatas malas / ódiu incaniatu = meda, forte Sinònimos e contràrios bàrbaru, crueli, disapiadau, isferitzadu, lunzinu 2. fit incaniatu che luntzinu contra a sos animales Tradutziones Frantzesu barbare Ingresu barbarian, barbarized Ispagnolu cruel, bárbaro Italianu bàrbaro Tedescu barbarisch.

incaniàre , vrb Definitzione no àere làstima nudha, su èssere malos che cane Sinònimos e contràrios incanire 1, iscaniare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être cruel Ingresu to be cruel Ispagnolu hacerse cruel Italianu èsser crudèle, non aver compassióne Tedescu grausam sein.

incaniàre 1 , vrb Definitzione abbaidare bene cricandho de bíere ccs. Frases so incaniandhe po che lu víere (G.M.Cabras) Ètimu srd.

incaniàtu incaniàdu

incanída , nf Sinònimos e contràrios incanidura, incaninzu Ètimu srd.

incanidúra , nf Definitzione su si fàere canu, murru de pilos Sinònimos e contràrios incanida, incaninzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blanchissement des cheveux Ingresu turning white Ispagnolu el encanecer Italianu incanutiménto Tedescu Ergrauen.

incaniméntu , nm Sinònimos e contràrios airu Frases apu isperimentau s'incanimentu de sa perda, lisu fintzas a fundu de arréxini, pertuntu e ispratziu ◊ cudhos si fint girados a lu abbaidare, ispantados dae tantu incanimentu (M.Danese) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu acharnement Ingresu fury Ispagnolu ensañamiento Italianu accaniménto Tedescu Wut.

incanínzu , nf Definitzione su incanire, su essire canos de pilos, imbeciandho Sinònimos e contràrios incanida, incanidura Ètimu srd.