A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

irríri irríere

irrísu , nm: arrisu, errisu, risu* Frases irrisu arrànchidu, su sou! ◊ cussu irrisighedhu chi teniat su tzillerarzu no mi praghiat Sambenados e Provèrbios prb: faina de note irrisu de die.

irrisulànu , agt: arrisulanu, errisulanu, risulanu* Sinònimos e contràrios allegru, arrisigóngiu | ctr. séliu, tristu.

írrita, írritu írrida

irritzadúra , nf: arritzadura*, erritzadura Definitzione su fàere o provare orretzu, s'orretzu etotu Sinònimos e contràrios àscamu, gheléstia, ischifu, ischinzadura

irritzàre , vrb: arritzae*, erritzare Definitzione fàere o provare orretzu, ischifu Sinònimos e contràrios grisai 1, ischifare, ischinzare 1, orrèschere.

irritzólu , nm: arrentzolu*, rezolu Definitzione erriu piticu Sinònimos e contràrios arriixedhu, ribitolu, tàcinu.

irritzósu , agt: arritzosu, erritzosu* Sinònimos e contràrios afastiadori, ascamosu, ghelestiosu, gravellosu, pullinu, schivinosu.

irrítzu , nm: arritzu 3*, erritzu Sinònimos e contràrios àscamu, gheléstia, grisu, ischinzu, orretzu.

írriu írrida

irríu, irrívu , nm: arriu, erriu, ribu* Sinònimos e contràrios arrinu, fiúmene, traghinu Frases si acumpanzat su murmurare de sas abbas in sos irrios ◊ sunis incuinandhe totu sos irrivos.

irrobbadòre , nm Definitzione chie idorrobbat o faet idorrobbatóriu Sinònimos e contràrios bardaneri, furone, irdorrobberi, isorrobbadore, orrobbadore Frases cussos sunt irrobbadores pro su comune Ètimu srd.

irrobbaméntu , nm Definitzione su irrobbare Sinònimos e contràrios acrassadura, acrassamentu, irrobbatóriu, sdorrobbatóriu Frases si l'isúzigo bene narat chie bi aiat in s'irrobbamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pillage Ingresu sacking Ispagnolu saqueo, saco Italianu sacchéggio Tedescu Plünderung.

irrobbàre , vrb Definitzione furare, leare a s'àteru s'orrobba chi tenet o portat (prus che àteru in domo, in pitzu), nau mescamente candho si faet cun sa fortza, a poderiu, cun is armas, a gherra Sinònimos e contràrios acrassare, afufai, arpiai, arrapagnare, arrapare 2, aungrare, craspuare, furai, inghitai, iscabeciare, isorrobbare, sdorrobbai Frases sos bandhidos ant irrobbadu sa zente de unu purma ◊ lis ant irrobbadu sa domo unu note chi sos meres sunt mancados 2. irrobbada mi sento e traita dae custu mudare de sas cosas Tradutziones Frantzesu voler, cambrioler Ingresu to rob Ispagnolu robar, depredar Italianu derubare, depredare, rapinare Tedescu bestehlen, berauben.

irrobbatóriu , nm: arrobbatóriu Definitzione fura manna fata fintzes in medas e armaos Sinònimos e contràrios acrassadura, acrassamentu, irrobbamentu, orrobbatóriu, issorrobbatóriu, sdorrobbatóriu / cdh. rubbatóriu Frases nódidu est abbarradu s'irrobbatóriu chi ant fatu in Tortolí su 1894 ◊ in cue bi ant fatu irrobbatóriu: ant frimmadu sa sita e a sa zente li ant leadu totu su chi zughiat in dossu de valore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vol à main armée Ingresu robbery Ispagnolu atraco Italianu rapina Tedescu Raub.

irróbbu , nm Definitzione su irrobbare Sinònimos e contràrios fura, irrobbamentu Ètimu srd.

irrocadólzu , nm: irrocadorzu Definitzione logu malu de orrocas artas Sinònimos e contràrios irborrocu, irmarginadórgiu, isciusciu, ispéntimu, ispérruma, scabiossu, stràtuli, trabentu, tràdhia Frases ch'essit e chircat a cúcuru bàsciu intro 'e sa tanca, in mesu a su frascarzu, in donzi irrocadorzu e ispinarzu (G.Sini)◊ chin sa màchina che falemus in d-un'irrocadolzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escarpement Ingresu precipice Ispagnolu despeñadero Italianu dirupo Tedescu Absturz.

irrocadòre , nm Definitzione chie costumat a frastimare Sinònimos e contràrios frastimadore, irrocantinu Ètimu srd.

irrocadórzu irrocadólzu

irrocàdu , pps, agt: irrocau Definitzione de irrocare; chi dhi ant betau frastimu Sinònimos e contràrios frastimau 2. fossis fio irrocadu o mi aiant fatu majias o fio isfortunadu e cojadu no mi so.