A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispariciài , vrb: isparitzare, spariciai Definitzione pinnigare totu, torrare a logu totu su chi si portat ananti, pruschetotu nau de su chi si ponet me in sa mesa po papare, ma fintzes de sa mobbília de una domu; fintzes bèndhere Sinònimos e contràrios isprodare / ispaciai | ctr. apariciai Frases su trabballu de afogai sa terra benit lassau a cabudanni, ispariciadas is istulas ◊ che canes imbucant a sa mesa fintzas chi siet totu isparitzadu ◊ isparitzare sa mesa, su logu 2. su pobidhu est bandau po ispariciai su podhixedhu de trigu chi dhi serbiat po sa família.

isparídu , pps, agt: ispariu Definitzione de isparire Sinònimos e contràrios sparéssiu.

isparimentàre ispalimentàre

ispariméntu , nm: esperimentu, isperimentu, sparimentu Definitzione cosa chi si faet provandho a bíere comente arresurtat o ite efetu faet, mescamente su chi faent is iscentziaos controllandho totu is variàbbiles de unu fatu o fenòmenu a manera de fàere dipèndhere s'efetu de sa variàbbile (càusa) chi decidint issos o de istabbilire cale est sa càusa de un'efetu Sinònimos e contràrios iscumbata, proa, provajolu / isperiéntzia Frases a lu faghimus un'isperimentu, giaghi deo a lu fagher prontu so? (Tuccone)◊ po is montis ant fatu is isperimentus e s'Everest arresurtat su prus artu de su mundu 2. de sas gherras ndhe amus bidu malu isperimentu ◊ como apo leadu isperimentu e isco su chi fato ◊ tue ca ses mannu as isperimentu Tradutziones Frantzesu expérience, essai Ingresu test Ispagnolu experimento Italianu esperiménto Tedescu Versuch.

isparinaméntu , nm Definitzione su isparinare, isordulare, pònnere avolotu, nau mescamente de su cumportamentu de is cuadhos chi si movent in s'isparadórgiu de s'arringu candho funt pistighingiosos e no istant firmos prontos a s'isparare a cúrrere.

isparinàre , vrb Definitzione mòvere, isciusciare un'órdine, cosa ordinada posta impare Ètimu srd.

isparinzàre , vrb Definitzione istesiare, ispràghere, illascare in su logu e in su tempus Sinònimos e contràrios ispaghinare, ispàlghere, isparcinare, isparminare.

isparínzu , agt Definitzione chi est isparinzadu, lascu; fintzes tretu de logu campu límpiu chentza matedu Sinònimos e contràrios rau | ctr. afissu, calcu Ètimu srd.

isparíre , vrb Definitzione essire de sa vista, ighilliare de no si pòdere bíere o, segundhu it'est, fintzes passare; fintzes fàere iscumpàrrere, fàere passare Sinònimos e contràrios irghelare, isparessi | ctr. aparèssiri, cumpàrrere Frases sa vida isparit che butios de lentore ◊ su pinnicu de torrare in Sardigna no mi ch'est isparidu! 2. sos versos chi mi as mandhadu paret chi m'isparint su dolore (B.Falconi).

isparitzàre ispariciài

isparíu isparídu

isparminàre , vrb: ispramminare Definitzione istèrrere peri su logu, ispràghere, ispainare Sinònimos e contràrios ispadhiciare, ispaghinare, isparcinare, isprabinare, istèrrere | ctr. acoglire, ammuntonae Frases su massaju ispràmminat su sèmene in sa terra ◊ est ispramminendhe sa pedrighina, annotamala de l'ammuntonare ◊ su masone s'est isparminadu paschindhe ◊ bido sàmbene ispramminendhe in terra a rios ◊ daghi s'ojada aunit chelu e mare m'ispràmmino in su nudha che fioca (G.Fiori) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éparpiller Ingresu to disseminate Ispagnolu desparramar, esparcir Italianu sparpagliare, disseminare Tedescu verstreuen.

isparpainàre , vrb Sinònimos e contràrios ispaghinare Ètimu srd.

isparpalociài , vrb: isprapalociai, sparpalociai Definitzione isperriare, ipamporionare is ogos, apèrrere meda is prabaristas, is ogos, deunudotu Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare, ispitzulinare 2. portat is ogus isparpalociaus Ètimu srd.

isparpedhàre , vrb: isperpedhare Definitzione bogare de pare sa lana tibbia meda; foedhandho, cricare o cunsiderare totu bene a fine a fine una chistione, fintzes arrennèscere a nàrrere, a bogare foedhu (iscapai a fuedhu, nau de is pipios) Sinònimos e contràrios balminare, carminai, irgardare, isgraminare, laminare / ispeltare, spetedhai 2. no resessit a isperpedhare paràgula dae s'assustru, de sa birgonza ◊ ite de isperpedhare già n'acatat, cussu, in dontzi cosa! Tradutziones Frantzesu carder Ingresu to card Ispagnolu cardar Italianu cardare Tedescu hecheln.

isparpinàre , vrb Sinònimos e contràrios ispaghinare, ispàlghere, isparcinare, ispartighinare, paspiare.

isparraguàtza , nf: isperragobatza Definitzione cugurra furcaxada, genia de bobboi pitichedhu e longhitu, in colore de castàngia, chi portat sa coa frochidhada coment'e tonàgias Sinònimos e contràrios bobborriga, cocorredha, folfighita, forchidhàdile, isperragoa, isperragulu, isperravórtighe, malavurcidha, melauridha, pisciafui, tzintzicorra Terminologia iscientìfica crp, forficula auricularia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu forficule Ingresu earwig Ispagnolu cortacapote, tijereta Italianu forfécchia Tedescu Ohrwurm.

isparrancàre , vrb: sparrancai Definitzione illargare, apèrrere is cambas Sinònimos e contràrios spantiare, isperrionare, sperrioncai.

isparrítu , nm, nf: ispirrita, ispirritu, sperritu Definitzione aragna o lupu de mare, genia de pische chi podet fàere fintzes de unu metro, bonu meda Sinònimos e contràrios arrannassa, lobina, tràcina Terminologia iscientìfica psc, dicentrarchus labrax.

isparsinài, isparsinàre isparcinàre