A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispartzinài, ispartzinàre isparcinàre

ispàrtzinu , nm Definitzione su ispartzinare, betare o pònnere cosa in manera istérria, unu tanti in d-unu tretu o logu e unu tanti in s'àteru, in logos o tretos diferentes Sinònimos e contràrios ispàbinu, ispràminu Frases a Castedhu su 1943 dh'iant bombardada a ispàrtzinu (B.Piciau).

ispartzíre, ispartzíri , vrb: ispraciri, ispreciri, ispretziri, spartiri Definitzione fàere is partes, segare una cosa in partes oguales; fàere a orrugos Sinònimos e contràrios addesumare, cummesare, cumpaltire, dividire, paltire / arrogai Frases dhi piat a èssere pràchiu de abbarrare cun is cumpàngios a ispartzire sa nenciolla chi giughiant in busciaca ◊ tres ladronis funt andaus a campusantu a s'ispretziri su dinai chi iant furau 2. nos cherides ochíere? Fachídelu, ispartzídennos! (L.Pusceddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu partager Ingresu to share Ispagnolu repartir Italianu ripartire, spartire Tedescu teilen.

ispàru , nm: sparu Definitzione iscópiu, cropu de arma chi che faet essire sa càrriga / arma in puntu de i. = cun sa gàrriga posta pronta a isparare; bùlvera de i. = bruvura po carrigai fosilis Sinònimos e contràrios isparada, tiru Frases in mesu a is isparos, dognunu fiat in pistighíngiu po sa pedhe sua ◊ dae atesu benzeit su tumbu de carchi isparu ◊ is isparus fiant acabbaus mancai de un’ora candu si ndi sunt pesaus e ant iscapau a cúrriri Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu détonation, tir Ingresu detonation Ispagnolu disparo Italianu sparo Tedescu Schuß.

ispàsa , nf Definitzione iscartedha lada, bàscia Sinònimos e contràrios iscartedha Frases zughiat su pische a ipasas pienas lendhechelu a bèndhere Terminologia iscientìfica stz.

ispàsamu , nm: ispàsimu, ispràsimu, ispràsumu, spàsimu Definitzione dolore forte de no si pòdere padire, assíchidu légiu, timoria manna Sinònimos e contràrios acíchidu, arrore, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, ilgiru, ispantu, isprama Frases fui andhadu a cramare su retore pro Fina ca fuit a ispàsamos de coro ◊ fit un'ispràsumu: sos carabbineris aiant mortu unu bandhidu Ètimu itl. spasimo.

ispascesciàdu , agt: ispassentziadu, spassentziau Definitzione nau de ccn., chi est chentza passiéntzia o chi dh'at pérdia, chi dónnia cosa dh'istrobbat, dhu infadat Sinònimos e contràrios latranghigultzu | ctr. pascenscile Frases est ispassentziau, mascimamenti custa borta cun totu cussu afaíngiu Ètimu srd.

ispasèdha , nf: spasella Definitzione genia de istrégiu de ortigu.

ispasidàmine, ispasidàmini, ispasidúmene, ispasidúmine , nm: spasidàmini Sinònimos e contràrios acíchidu, asciuconu, assúmbridu, assústidu, isprama, salarzu Ètimu srd.

ispasimàdu , pps, agt: ispasumadu, isprasumatu, isprasumau Definitzione de ispasimare; chi faet s'isprama, assicau meda, fintzes coment'e meravigiau, a buca aperta Sinònimos e contràrios assuconadu ispramau 2. bidèndhelu totu ispasimadu lu preguntat a bídere ite aiat ◊ sa trista fine tua ispasumada àteru dolu a s'ànima mi agianghet (G.Monzitta)◊ su pitzinnu at sichiu a bochinare isprasumau male ◊ mi pissichit su míliu isprasumau de un'úrtimu anzone codiau (G.Piga)◊ mi ndhe so ischidadu ispasimadu fatu e totu infustu.

ispasimài, ispasimàre , vrb: isprasumare, spasimai Definitzione pigare o tènnere ispràsumu, assíchidu mannu, fàere sa sprama, provare dolore, timoria, dispraxere forte meda; disigiare meda Sinònimos e contràrios apantarjare, aterrighinare, ispramai Frases de botu si l'at pesadu unu fiotu de aes e s'ebba si li est ispasimada (G.A.Cossu)◊ su marissallu at cumentzau a boche lena pro no l'isprasumare a li dare sas novas chi su maridu fit mortu 2. zai fiat ora…: mi dh'ais fatu ispasimare custu pratu de natales! (M.Deiana)

ispasimósu , agt Definitzione chi est ispasimandho, a ispràsumos Frases su coro ispasimosu paret nendhe cosas pro me: mi paret s'ora estrema (N.Demurtas).

ispàsimu ispàsamu

ispasòne ispajòne

ispassàre , vrb: ispassiai, ispassiare, spassiai Definitzione cricare e pigare is ispàssios, divertimentu / ispassiàresi che sóriche in mesu de casu = própiu a cusséssia, meda Sinònimos e contràrios desogai, diveltire, isvrasiare, sulassai Frases cun tegus giogo e m'ispasso ◊ sa mariposa ispàstigat su bolu nendhe: "Si devet ispassare chie est sanu!"◊ commo torramus a pitzinnos e nos ispassiamus ◊ cussos su dinare si l'ispàssiant ◊ mi chèrgio unu pacu ispassiare ◊ sos pitzinnos s'ispàssiant cun sa fatzienna de sa binnenna Sambenados e Provèrbios prb: tempus malu, ispassadilu! Ètimu itl. spassare Tradutziones Frantzesu s'amuser Ingresu to amuse oneself Ispagnolu divertir, entretener Italianu sollazzarsi Tedescu sich unterhalten.

ispassaríssu , nm Sinònimos e contràrios andhadissu, corridore, passadissu*, passadora Frases bi aiat un'ispassarissu pro che intrare a un'àteru aposentu Terminologia iscientìfica dmo.

ispassentziàdu ispascesciàdu

ispassiài, ispassiàre ispassàre

ispassigiàe, ispassigiàre, ispassigliài , vrb: ispassillai, ispassizare Definitzione istare a su andhetorra ponendho passos tanti po si mòvere, po ispàssiu; fàere calecuna andhada a unu logu tanti po andhare, fintzes chentza bisóngiu Sinònimos e contràrios passigiare* Frases po candu si essit a ispassillai si at a biri isposus andendi a galopu (Z.Tuveri)◊ sos àteros sunt ispassizanne in su curridoju ◊ su sero annant a ispassizare in sas foraldidhas ◊ dhu spassigliànt a sonu de trumbita e de passu in passu torrànt a dh'aciotai Tradutziones Frantzesu se promener Ingresu to walk Ispagnolu pasear Italianu passeggiare Tedescu spazierengehen.

ispassíle , agt, nm Definitzione chi o chie faet ispassiare, est alligru e brulleri chi est un'ispàssiu Sinònimos e contràrios allegramante, allegru, divertidu, ispassiosu, ispàsticu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.