A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispilusàdu , pps, agt Definitzione de ispilusare Sinònimos e contràrios irtzufau, ischerritzadu, ispiliessadu, ispilurtiu, sgrinau, spilusiau, spubusau Tradutziones Frantzesu décoiffé Ingresu uncombed Ispagnolu despeinado Italianu spettinato Tedescu zerzaust.

ispilusàre , vrb: ispiluxare Definitzione ispilire, tirare is pilos, betare apare is pilos Sinònimos e contràrios iltzufiare, iscrisionare, ispiliessare, ispiliortare, ispilucire, ispilultiare, ispilurtire, scrabionai, spilliortzai | ctr. petonai Frases su bentu mi at totu ispilusadu ◊ mih si la cheres a fiza tua, in iscola nachi at ispiluxadu una cumpanza, li at restadu in manu unu pupurustu de pilos! (S.Saba) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébouriffer Ingresu to ruffle Ispagnolu desgreñar Italianu scompigliare i capélli, arruffare Tedescu zerzausen.

ispilusíre ispilucíre

ispilustriàdu , pps, agt Definitzione de ispilustriare Sinònimos e contràrios ispilurtiu, ispilusadu.

ispilustriàre, ispilutziàre ispilultiàre

ispiluxàre ispilusàre

ispiluzàre , vrb Definitzione coment'e murigare sa cosa cricandho po bíere, cumprèndhere Sinònimos e contràrios pilisae Frases unu mare de ammentos fint torrados a mi prenare sos bisos cun connoschénsias noales chi andhaiant supesadas e ispiluzadas (I.Flore).

ispimpirallài , vrb Definitzione fàere a pimpiridas, a pimpiralla, a farinos, ispartzire a orrughedhos Sinònimos e contràrios sciscirinai, spamparinai Frases at ispimpirallau su pani po is crucueus.

ispimpirallaméntu , nm Definitzione su ispimpirallai, su fàere cosa a pimpiridas, a pruine, a farinos Sinònimos e contràrios chimentadura 2. s'ispimpirallamentu políticu de is Sardus est mannu po efetu de is partidus italianus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poudrage Ingresu pulverization Ispagnolu pulverización Italianu polverizzazióne Tedescu Pulverisierung.

ispimpirinaciài , vrb 2. bandu po ispimpirinaciai a gomai!…

ispína , nf: spina Definitzione (upm) in su matedu, fògia furriada a linna tostada e a punta (ma fintzes puntighedha fine de fògia, puntuda che agu e tostada); cosa chi intrat, a punta, chi punghet, de pònnere a intradura (mescamente de filu elétricu in presas de currente); aina de ferru po istampare su ferru abbrigau; in cobertantza, cosas chi dispraxent, chi giaent ifadu, dispraxeres / min. ispinighedha; i. ’entosa, i. ventosa = paneunga, inghiriúngia; ispina de suta ludu (nadu de unu) = chini fait e pungit a traitoria, traitori, chini fait duas facis Frases un'ispinighedha in sa mata de su pódhighe mi est dendhe ifadu ◊ a Gesús prima de morri dh'ant coronau de ispinas ◊ non si bodhit ficu dae s'ispina, ne si collit àchina dae su rubu! ◊ is primus bestiris (de pedhi) dhus cosiant cun corrias de pedhi o cun ispinas de calàvrigu ◊ a úndhighi annos fui ancora iscurtzu, cun su pei fracassadu de ispina Sambenados e Provèrbios prb: chie sèmenat ispinas no andhet iscultzu! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. spina Tradutziones Frantzesu épine, goupille Ingresu thorn Ispagnolu espina, enchufe Italianu spina Tedescu Dorn.

ispinabísche , nm: spinabisci Definitzione genia de tessidura in is pannos / a i. = postu a zisa de ispinas de pische, unu a un'ala e unu a s'àtera e coment'e a cara a daisegus, a ispiga Ètimu srd.

ispinàciu , nm, nf: ispinatza, ispinatzu, spinàciu Definitzione genia de erba chi faet a fògia larga agiummai che aeda, ma unu pagu prus pitica e coment'e a buidedhos, totu giumburuda: bona a insalada cota Terminologia iscientìfica rbc, Spinacia oleracea Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu épinard Ingresu spinach Ispagnolu espinaca Italianu spinàcio Tedescu Spinat.

ispinagrísti , nf: spinagrista Definitzione duas calidades de tupighedhas ispinosas Sinònimos e contràrios funegristi, ispinasanta, prunagrista Terminologia iscientìfica mt, Berberis vulgaris, Lycium europaeum Ètimu ltn. spina Christi.

ispinàles , nm Definitzione in buca e in sa limba, genia de puntighedhas chi leant o aciapant is sabores Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. spinalis-e Tradutziones Frantzesu papille linguales Ingresu taste buds Ispagnolu papila gustativa Italianu papille gustative Tedescu Zungenpapillen.

ispinàlzu , nm: ispinàrgiu, ispinarju, ispinarzu, spinàrgiu Definitzione logu prenu de malesa, logu de tupas ispinosas Sinònimos e contràrios fratale Frases ch'essit e chircat intro de sa tanca, in mesu a su frascarzu, in donzi irrocadorzu e ispinarzu (G.Sini)◊ isalenat e imbestit tra pèlcias, calancones e ispinalzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronceraie Ingresu thorn-bush Ispagnolu espinar Italianu spinéto Tedescu Dorngestrüpp.

ispinàre , vrb: spinai Definitzione pònnere ispina, crispiones, filiverru ispinosu, po serru; prènnere de ispina, púnghere ispina meda tocandho cosa chi ndhe giughet Sinònimos e contràrios spinaciai 2. barvudu mi cherias, a t'spinare?! Ètimu srd.

ispinàre 1 , vrb Definitzione segare is ispinos de su porcu Frases su mannale cheret ispinadu e apetzadu Ètimu srd.

ispinàrgiu ispinàlzu

ispinàriu , nm Definitzione calidade de orruo cràbinu o màsciu chi faet orrosighedhas biancas Sinònimos e contràrios pipillodhi Terminologia iscientìfica mt, Rosa sempervirens.