A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispigamúrina 1 , nf: spigamurra 1 Definitzione erba múrina, órgiu de topis, una calidade de erba chi faet un'ispiga chi assimbígiat a s'ispiga de s'órgiu Terminologia iscientìfica rba, Hordeum murinum.

ispigàre ispicàre

ispigàtzu , nm Definitzione coígiu de ispiga, in s'argiola Sinònimos e contràrios cerfa.

ispighighèdha ispichichèdha

ispighínzu , nm Definitzione su ispigare de is laores, de unas cantu erbas, su fàere s'ispiga Sinònimos e contràrios ispicadura, scabidhadura Ètimu srd.

ispighíre , vrb Definitzione bogare o fàere s'ispiga, nau de unas cantu erbas e laores Sinònimos e contràrios iscabidhai, iscabissare, ispicare* Tradutziones Frantzesu épier, monter en épi Ingresu to glean Ispagnolu espigar Italianu spigare Tedescu Ähren aussetzen.

ispigiàre , vrb: ispizare 1, spillai Definitzione piscare su pígiu o napa de grassu chi si format in su late o àteru (soru, ógiu); segare su pígiu de pitzu, bogare o fàere una cosa a pígios; nau de pobidhu e pobidha, isciusciai su santuanni, essire fora de pare Sinònimos e contràrios ischelare, istizonare / fresare Maneras de nàrrere csn: i. su pane = iscopercare, furriare unu de sos duos pizos de su pane de fresa, coghindhe, a manera de l'agatare de totunu betu pro lu torrare a su furru a lu assare; lama de i. = zenia de terudha pro ndhe tènnere s'ozu dae s'abbagrasta in sos molinos; ispigiabane = chie ispizat, fresat su pane carasau pro lu torrare a su furru a lu assare: in cobertantza e nadu de ómine, cogonedhu, unu chi li piaghent sas fainas de domo, de sas féminas Frases addaghi li apo preguntadu si su babbu ispizat su late no at nadu mancu "Bah!"◊ candho ndhe la boco dae su focu, sa peta, nche l'ispizo ◊ late ispizadu, regotu lanzu! 2. pro sas cochitas, sa pasta si faghet a fozolos fines, si coghent pagu e no s'ispizant ◊ su pane cotu si ndhe bogat, si fresat, s'ispizat e si boltat Ètimu srd.

ispigioladúra , nf: ispizoladura Sinònimos e contràrios arràschiu, arrasigadura, ispizolada, ispuligadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu excoriation, écorchure Ingresu graze, abrasion Ispagnolu excoriación, abrasión Italianu escoriazióne, sbucciatura Tedescu Hautabschürfung.

ispigiolàre , vrb: ispijolare, ispizolare Definitzione illimpiare de su pigiolu, segare su pigiolu, sa corgiola, nau de frutuàriu e fintzes de su primu pigighedhu de sa pedhe Sinònimos e contràrios ispigirigare, ispulicare, spilloncai Frases sa patata, candho est apenas bogada, si podet ispizolare a rasigadura ◊ si bi la faches a ispizolare s'arantzu in d-unu cantzu solu t'isposas intro de s'annu…◊ su chiu de sa méndhula ispizolat candho est friscu, o sicu si est postu in abba budhida ◊ depo ispijolare sa castagna 2. sa brusiadura li at ispizoladu su dossu che una figu fata, sa pedhe ndh'essiat a corriolos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éplucher, écorcher Ingresu to abrade, to graze Ispagnolu pelar, excoriarse, pelarse Italianu sbucciare, escoriare Tedescu abschürfen.

ispigirigàre , vrb: spigioligai Sinònimos e contràrios ispigiolare.

ispígiu ispíciu

ispigliòne ispidhòne

ispignarúra Definitzione its, spinniadura? Frases su pisci de Santa Illa, dhu bendu a ispignarura, friscu, ancora giumpendi.

ispígnere , vrb: ispínghere, spingi Definitzione fortzare una cosa a cara a calecuna bandha, prus che àteru fortzandho de parte de apalas, ponendho ananti sa cosa de mòvere, e de una manera pàsida; cumbínchere, fortzare a fàere cosa / pps. ispintu / ispínghere boghe = chesciaisí, abbogàresi, fàgheresi intèndhere pro su chi bisonzat Sinònimos e contràrios impèlliri | ctr. remare 1, tirai, tostare Frases in is pigadas mannas is passigeris depiant ispínghere su trenu! ◊ ispinghesit su poltone e lu muntenzesit abbeltu ◊ sa zente est a càticu e ti sunt totus a inghíriu e ispinghent a imbertas (G.Pau)◊ fiat ispingendidhu po dhu fai torrai a intrus ◊ su ventu survat ispinghènneche sas nues a innedha ◊ in su puntissusu sos pitzinnos l'azudavant ispinghèndhelu 2. s'arresone m'ispignet a iscríere!◊ custu podit ispingi is malintentzionaus e is furbus a si serbí de nosu po is malefatas insoru ◊ su disizu m'ispinghet a cúrrere Sambenados e Provèrbios prb: dolore ispinghet boghe Ètimu ltn. expingere Tradutziones Frantzesu pousser Ingresu to push Ispagnolu empujar Italianu spìngere Tedescu schieben.

ispignicídu , agt Definitzione nau de matedu, chi est coment'e ispinniau, chentza de fògia Sinònimos e contràrios irfozadu Frases su chercu aciapo ispignicidu.

ispígniu , nm: ispínniu, spínniu Definitzione coment'e punghidura a bentre, a s'istògomo, ma fintzes pentzamentu, pistighíngiu Frases no podiat asseliai is ispínnius de su fàmini 2. ma ita tenis, ca custu mengianu mi paris a ispínnius?! ◊ su maistu donàt impunnadas fàcias a s’enna, si biat ca fut a ispígnius, no biat s’ora de nci essiri.

ispigónzu , nm Definitzione su arregòllere s'ispiga orruta a terra, su chi faent is ispigadores in is laores messaos Sinònimos e contràrios ispicadura, spigadórgiu Ètimu srd.

ispigótu , nm Definitzione piciochedhu spiscinetu, allutinedhu, ispabillu.

ispígu ispícu

ispígula , nf: spígula Definitzione ambas calidades de s'archimissa, s'areste, o archimíscia cadhina o vóina (genia de erba linnosa chi lassat andhare arrancu bellu), e sa prantada Sinònimos e contràrios abioi 1, alchemissa, comissu, ispicu, putzema Terminologia iscientìfica rbl, Lavandula latifolia, L. stoechas Ètimu ltn. spicula Tradutziones Frantzesu lavande Ingresu lavender Ispagnolu espliego Italianu spigo Tedescu gemeiner Lavendel.