A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispinòcia , nf Definitzione istampu in is carradas po lassare intrare ària candho si bogat binu e genia de puncione chi si ponet po dhu tupare Sinònimos e contràrios runfiana, spíndulu, tintòrgia Ètimu srd.

ispinósu , agt: spinosu Definitzione chi giughet ispina, chi est totu ispina, chi punghet Sinònimos e contràrios pungosu, scrispionosu Frases los at chirriatos chin filuérrinu ispinosu ◊ su padente si fachiat issipiu e impiricosu atraessandhe sas àndhalas de sirvone chin ispinosos lovros de teti e ruu (G.Brocca) Ètimu ltn. spinosus Tradutziones Frantzesu piquant, épineux Ingresu thorny Ispagnolu espinoso Italianu spinóso Tedescu dornig.

ispínta , nf: spinta Definitzione fortzadura, fortza chi si faet po mòvere calecunai cosa, siat in manera pàsida (es. comente faent is motores) o a cropu; fintzes acotzu, agiudu po praxere e fatu a preferu o fintzes a càmbiu cun calecuna cosa Sinònimos e contràrios acollada, afracada, colpu, imbudada, impellériu, imperta, incannada, spintua | ctr. remada Frases mancari siant sas giannas de brunzu ti ndhe ruent in pes a un'ispinta ◊ a ispintas dha depemu pigai po nci dha bogai?◊ custa cosa no cheret móida a ispintas, ca est díliga!◊ cun s'ispinta tua ndhe amus bogadu su tratore dae su fossu ◊ issu si fut fichiu in mesu de totu custa genti a ispintas e bocendi sa genti a fragu de binu! 2. in postu gai chentza ispintas tue no b'intras!◊ sas paràulas de cudhu, ómine sàbiu e onestu, li aiant dadu fortza e un'ispinta noa (M.Danese) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poussée Ingresu push Ispagnolu empuje Italianu spinta Tedescu Schieben.

ispintàre , vrb Definitzione istorrare, fàere cambiare idea a ccn. Sinònimos e contràrios istorrai, tonchinare.

ispinteròzene , nm Definitzione in is motores a iscópiu, genia de aparíciu chi serbit a mandhare a paltibaris sa currente a is candhelas.

ispintòre , nm Definitzione sa crae de s'isciapete (ggs.), genia de istantufu chi s'intrat po che ispínghere e isparare sa balla Sinònimos e contràrios frigheta, fritighissa.

ispintòrza , nf Definitzione frucone po ispínghere linna aintro de su forru.

ispíntu , pps Definitzione de ispínghere Sinònimos e contràrios imbudau, impertu Frases so rutu ca mi as ispintu! 2. cussu no andhat si no est ispintu! Tradutziones Frantzesu poussé Ingresu pushed Ispagnolu empujado Italianu spinto Tedescu geschoben.

ispínu , nm: spinu Definitzione ischina de procu, sa petza de s'ischina (ambidhiola) impare cun is ossos (segada a orrugos po ndhe giare a parentes o bighinos) Frases candho uchidiant su mannale secavant sos ispinos de dare a sos parentes e amicos ◊ mandhaiant sos pitzinnos a giúghere sos ispinos a parentes o famílias amigas Ètimu ltn. spinus Tradutziones Frantzesu carré de porc Ingresu saddle of pork Ispagnolu lomo de cerdo asado Italianu àrista Tedescu Schweinsrücken.

ispinzadúra , nf Definitzione su ispinzare; genia de fortza, de capacidade de fàere male a s'àteru solu po dh'abbaidare; male chi benit a chie dh'ant pitzigau de ogu Sinònimos e contràrios fura / ispinzamentu, oguliau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sort (mauvais) Ingresu evil-eye Ispagnolu aojadura, mal de ojo Italianu iettatura Tedescu unheilbringender Einfluß.

ispinzaméntu , nm Definitzione su ispinzare; su pitzigare de ogu Sinònimos e contràrios ispinzadura, oguliau 2. si creiat chi candho unu deviat cumintzare a allevare abe, pro àere bona sorte, unu casidhu lu deviat comporare, unu bi lu deviant regalare e unu lu deviat furare lassendhe una moneda ue bi fit su moju, pro no àere ispinzamentu o oju malu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mauvais œil Ingresu evil-eye Ispagnolu aojamiento, aojadura Italianu malòcchio Tedescu böser Blick.

ispinzàre , vrb Definitzione fàere s'ispinzu, furare unu o is pinzos a ccn., calecuna cosa po dha tènnere coment'e pinzos; arretirare su pinzos giau po asseguramentu; pitzigare de ogu Sinònimos e contràrios ispinzorare / pindaciai Frases s'ómine no si depet mai ispinzare ◊ a su mortu dh'ispinzant: che dhi segant unu pagu de pilos, sas ungas, dh'imbóligant in paperi e dhu chistint 3. sa pitzinna l'apo impinnada a sa nobena de su Cossolu dae candho, ca mi l'aiant ispinzada, ch'est ruta a sa padedha budhindhe ◊ benint a ischire chi a Luguniu li aiant ispinzau sa fémina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu voler, jeter un sort sur qqn Ingresu to rob, to cast evil-eye on s.o Ispagnolu robar, aojar Italianu rubare, iettare Tedescu stehlen, den bösen Blick werfen auf.

ispinzoladúra , nf Definitzione su ispinzolare Sinònimos e contràrios ispinzolamentu Ètimu srd.

ispinzolaméntu , nm Sinònimos e contràrios ispinzu Ètimu srd.

ispinzolàre, ispinzoràre , vrb Definitzione chistire calecuna cosa de un'animale chi si bendhet coment'e pinzos de bona fortuna; furare unu pinzos de sa pannamenta de sa cojuada noa, de su pipiu: cosa chi batit mala fortuna; illoire un'imprendha Sinònimos e contràrios ispinzare Frases ndhe li apo tostadu duos tudhos de pilu pro l'ispinzolare ca est su primu chi bendho Ètimu srd.

ispínzu , nm Definitzione su furare unu pinzos, calecuna cosa chi si credet chi batit fortuna (es. furare sa billiriana), o fintzes unu trastu de ccn., o una cosa bastat chi siat, in s'idea de dhi nòghere (o fintzes po àteru)/ costoire carchi cosa pro s'ispinzu = pro no àere male Sinònimos e contràrios ispinzolamentu 2. su mere a su bestiàmine chi at béndhidu ndhe li at segadu unu tzufu de pilu a lu costoire, pro s'ispinzu ◊ s'ispinzu a su mortu si faet ca sinono anca su mortu che nde pigat un'àteru de sa dommo 3. sos meres a su teracu chi li aiat mortu fiadu de male li cheriant s'ispinzu: sinono li faghiant pagare su fiadu Ètimu srd.

ispiòca , nf, avb: spioca Definitzione ruina Maneras de nàrrere csn: a s'i. = a sa spiocada, a sa spiotada, a s'airada, a meda; andhare a s'i. = a tratamalloni, andai mali, arruinàresi; mannàreche a ccn. a sa camba de s'i. = bogaincedhu, catzarechelu Frases tiat èssere a ne torrare totus sos chi sezis foras e che fulliare a s'ispioca cantos semus, canes mannos e bracutzedhos suta de mesa ◊ ti dh'apo nadu: totus a s'ispioca! ◊ deo puru, a s'ispioca, a s'ispioca de Nàpoli, a s'iscazatóriu (A.Cossu) Ètimu itl. bioscio.

ispiocài, ispiocàre , vrb: spiocai Definitzione fàere is úrtimos póchios, s'úrtimu píulu, morindhosi; orruinare Sinònimos e contràrios ispirai Frases candu dh'apu bita deo fut ancora ispiocandu… però fut prus incuni chi no inoe!

ispiogàre , vrb: ispleugare, ispreogare, ispreugare, ispriucare, spreugai Definitzione iscabbúllere de su preugu Sinònimos e contràrios ispiduciare | ctr. impriogai Frases mamma at picau su pètene fine e cumintzau at a m'ispertare e a m'ispriducare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épouiller Ingresu to delouse Ispagnolu despiojar Italianu spidocchiare Tedescu entlausen.

ispiolàre , vrb Definitzione àere gana manna, èssere morindho de su fàmene, de su sidi, àere fàmene o sidi meda Frases semus ispiolandhe de su sidi, sa buca est assuta ch’esca.