ispiritósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est curiosu, chi praghet o paret abbistu de comente foedhat o faet Ètimu itl. spiritoso.
ispíritu ispíridu
ispirituàle, ispirituàli , agt: spirituali Definitzione chi pertocat s'ispíridu, s'ànima.
ispirochèta , nf Definitzione una calidade de batérios.
ispirometría , nf Definitzione sa mesura de su respiru.
ispiròmetro , nm Definitzione aparíciu po misurare su respiru o tanti de ària chi si respirat.
ispírra , nf: spirra Definitzione genia de capacidade de chie est coragiosu, fintzes atreviu, gherradore: si no si precisat, est pentzada sèmpere cun significau negativu, ispirra mala, prepoténtzia / èssere un'i. mala = de índule mala (nadu de ccn.), pessone mala e forte Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, aminia, iscòcoro Frases peíderu Gonzaga prima de si pònnere s'àbbidu fit linnajolu de bona ispirra (M.Bua)◊ a mie custa criadura mi paret de ispirra mala!,0
ispirríta, ispirrítu isparrítu
ispirrósu , agt Definitzione chi portat o tenet ispirra, atza, chi est atzudu, gherradore Sinònimos e contràrios assudu, arrevésciu, berbétigu, bizarrosu, cincirosu, ispirrudu, solàsticu Frases si at fatu calchi bua currendhe in pendhente e a sa nuda cun sa pudhedra ispirrosa e a prima tenta Ètimu srd.
ispirrúdu , agt, nm Definitzione chi o chie est de ispirra Sinònimos e contràrios ispirrosu Ètimu srd.
ispirtíre , vrb: ispurtire,
ispurtiri,
spurtiri Definitzione
sentire coment'e abbruxore, abbruxare, prus che àteru in sa carre, o in buca cun papares budhios; in cobertantza, dispràxere, o fintzes interessare meda
Sinònimos e contràrios
piciai,
pistidhire,
púnghere
/
interessai
Frases
a chie frigat chibudha dh'ispirtint is ogos ◊ su lati de sa figu ispurtit, fait a iscrafíngiu
2.
e ite, t'ispirtit ca su cuadhu tuo no at bínchidu su pannu?! ◊ candu ant circau sa chistioni chi ispurtiat a issus mi ndi seu andau
Tradutziones
Frantzesu
piquer
Ingresu
to tickle,
to itch
Ispagnolu
quemar,
lampar
Italianu
mordicare,
pizzicare
Tedescu
beißen.
ispirtzàre ispertàre 1
ispirtzudhàre ispertudhàre
ispirtzulàre , vrb Sinònimos e contràrios abbicai, bichitare, biculitare, pibitzuai.
ispírtzulu , nm Definitzione su ispirtzulare; tantighedhu chi si faet o leat a bicadura, a ispirtzuladura Sinònimos e contràrios cantzichedhia, filchinida, pibinida, pimpiredhu, pipitza, pitzuedhu, uchedhu Ètimu srd.
ispíru , nm Definitzione
s'úrtimu respiru de chie morit; su tocu de sa campana chi giaet a ischire chi s'est mortu ccn.
Sinònimos e contràrios
agonia,
bonamorti,
isperu 1,
ispirascione,
ressigna,
spirimentu
2.
a s'intesa de s'ispiru essit Fodhaju, a tontonadas, nandhe: Chi'est su mortu? ◊ candho soneit su tocu de s'ispiru sa bidha ndhe fit tota piena
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
agonie
Ingresu
pangs of death
Ispagnolu
agonía
Italianu
agonìa
Tedescu
Agonie.
ispisài, ispisàre ispesàre
ispisàre 1 , vrb Definitzione bogare su pisu, su granu de sa tega, o fintzes su chiu de frutuàriu cun corgiolu grussu (es. méndhula) Sinònimos e contràrios irgranare, irgranedhare, irranare, spapai Ètimu srd.
ispisciàda , nf: Definitzione sa boghe chi faet su muvrone Sinònimos e contràrios ispíscida Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.
ispisciàre , vrb: (i-spi-sci-a-re) ispisiare Definitzione fàere sa boghe de su muvrone Ètimu srd.