ispiómu , nm Sinònimos e contràrios frastima, frastinzu, irrocu. Frases a boxi arta mi fuit cos’e iscràmius e ispiomus contras a sa natura e a unu Deus chi no cumpariat.
ispionàzu , nm Definitzione organizatzione de ispias comente ndhe faent is istados po iscocare is segretos de is àteros istados.
ispioncàre , vrb: ispiuncai Definitzione abbarrare chentza papare, istare a pioncos, a tzúnchios po fàmene; mòrrere, fàere mòrrere, bochíere Frases cussu pillonedhu at ispiuncau totu sa dí 2. in cussos tempos campaiant sos fortes ebbia: sos àteros bastaiat unu nudha a che los ispioncare ◊ mi so ispioncandhe dae sa gana! Ètimu srd.
ispióncu , nm: ispiuncu Definitzione tzúnchiu po fàmene, pioncu, lamentu / i. de sa cionca = sa boghe chi faet sa tzonca (chi paret de chèscia) Sinònimos e contràrios agémenu, ciúnchiu, ghémida, intzúnchidu, spisciuncu, túnchiu Frases chie morit tatau e chie a ispioncos!◊ cussu est totu trochizau a ispiuncu de gana! (B.Fadda)◊ dhoi at unu pillonedhu a ispiuncus Ètimu srd.
ispiòndiri , vrb: ispròndhere,
ispròndiri,
isprúndhere,
isprúndiri,
spòndiri Definitzione
iscúdere, betare, fèrrere atesu (fintzes nàrrere); bogare, bogare prus in fora (fintzes essire), aporrire, giare o fàere a bíere cosa faendhodha, naendhodha e faendhodha connòschere
Sinònimos e contràrios
aggradiare,
aporrire,
fèrrere,
imperiare,
impròdere,
lampinare,
spiondai
/
espressai
Frases
cun d-unu cannedhu sulendi a totu fortza nci ispiondit a celu cudhas birilliedhas ◊ dae cue subra s'ispériat unu paris mannu, a cantu podet ispròndhere s'oju! ◊ mi at ispróndiu una pedra ◊ is sardistas defendint e isprundint s'istória de sa Sardigna ◊ su pulíticu cheriat cundennadu a si manigare sas paràulas ch'isprundhit
2.
de ingunis sa rivolutzioni isprundit in totu s'Europa ◊ est tzerriendumí ca mi at ispróndiu cosa de su muru de cortili ◊ su tostoine isprundhiat sa conca dae su covecu ◊ ge si dh'at circara sa serbidora: bai e circa de aundi nd'est isprúndia!
Tradutziones
Frantzesu
se pencher,
dépasser
Ingresu
to stretch,
to jut out
Ispagnolu
arrojar,
asomar,
extender
Italianu
protèndere,
spòrgere
Tedescu
vorstrecken,
hinausstrecken.
ispiòne , nm: ospione Definitzione iscobiante, ispia, ma nau cun disprétziu mannu Sinònimos e contràrios aporridore, bugoni, coni, medianeri, uspia.
ispioredhàdu , pps, nm Definitzione de ispioredhare 2. in s'ispioredhadu de Nurapè so presente e rivivo su momentu chi t'ant fritu paradu, chena dolu (A.Palitta).
ispioredhàre , vrb Definitzione fàere a pruine, pesare piore, pruine Frases sos anzones gioghendhe ispioredhant sos montijos chin milli sedhadas Ètimu srd.
ispiòta , nf Definitzione mància de papavarre.
ispiotàdu , agt: spiotau Definitzione nau de ccn. chi no faet atentzione, pagu atentu, esagerau / sole ispiotadu = forte meda Frases deo no naro, ma chi sias gai ispiotadu betanne su sale!… (Z.Porcu).
ispiotadúra , nf Definitzione paga atentzione / fàghere a i. = a sa maconatza, a s'airada, a tropu Frases at iscutu su fizu a ispiotadura Ètimu srd.
ispiótu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet curiosidade a tropu, chi bolet bíere e ischire totu fintzes iscocandho e iscurtandho a iscusi Sinònimos e contràrios coriosu Frases no andhat bene a fàghere s'ispiotu iscurtendhe su chi narant sos àteros!
ispipatzàre , vrb Definitzione istare a su fuma fuma, fumandho Sinònimos e contràrios pipatzare*, piponae Frases su babbu fit ispipatzendhe, cun su zigarru a fogu a intro ◊ no bi triballant, petzi istant ispipatzendhe!
ispipiàu , agt Definitzione its, spainau? Frases a mesu costa una bastascialla de angionis s'ispainat e si arregollit in is olionis ispipiaus (E.Collu).
ispipigliàre, ispipillàre , vrb: ispipilliare,
isprivillare,
spibillae Definitzione
essire o fàere prus biu, prus ischidu, abbistu, prontu, fàere impresse / i. su sonnu = fàere passare su sonnu, fàere ischidare
Sinònimos e contràrios
ispabigliare*
Frases
su binu batit allegria e ispipillat sa fantasia ◊ sicomente non miras, carchi die t'ispipillas si ses ocricunzau! ◊ sa vidha si est torrandhe a ispipillare apustis de sa gherra ◊ Antonedhu si fut isprivillau e birgunza no ndhe teniat prus ◊ bos ispipíglio su sonnu, deo!
2.
ispipíllati, si los cheres bídere colandhe! ◊ si no t'ispipillas, sos àteros ti nche colant totus a innantis
Tradutziones
Frantzesu
faire ou devenir plus vif,
animé
Ingresu
to liven up
Ispagnolu
animar
Italianu
vivacizzare
Tedescu
beleben.
ispipillèsa , nf Definitzione su èssere ispipillos Frases s'ispipillesa est su cundhimentu de sa vita ◊ sos locos marineris de sa Sardigna unu tempus teniant una ispipillesa económica e tzitadina Ètimu srd.
ispipilliàre ispipigliàre
ispipíllu ispabíllu
ispipinàre , vrb Definitzione fàere a pipinias, a farinos, a pimpiralla Sinònimos e contràrios irfarfaruzare, scirfinai, sfiniallai, spamparinai, spimpirallai Frases sa terra est cosa chi s'ispípinat Ètimu srd.
ispipiniàre, ispipinitàre , vrb Definitzione coendho su pane de fresa, ispatzulare, frobbire sas pipinias, is farinos, sa farra, candho si fresat Sinònimos e contràrios ispipitzare Ètimu srd.