A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbonàe, imbonài, imbonàre , vrb Definitzione tzucare, essire a unu logu; su pesare o aghedare de su pane (impastu) chi dhi ant ammesturau su frammentu; rfl. fintzes pònnere petza, abboniare de petzas, ingrassare / pane imbonau = pesadu, axedu, a puntu zustu pro lu còghere Sinònimos e contràrios abiai, andai, impunnai, tocai 1 / imboniare / imprupire | ctr. allassorie Frases - Aundi imbonas, piciochedhu? - A bidha! ◊ si m'imbarco m'imbono a sa corte de su re ◊ seus un'ora biaxendi, ma a innui seus imbonendi? ◊ si atuat sa màriga e imbonat a su grifoni 2. ciarreri arriu movit sítzili imbonau a mari 3. si mi los das, in tempus de unu mese finas sos porcos metzanos si podent imbonare Ètimu srd.

imbonetàre , vrb Definitzione pònnere su bonete, a bonete in conca Ètimu srd.

imbonía , nf: imbonita Sinònimos e contràrios abboniada, imbonidura Ètimu srd.

imboniàre , vrb Sinònimos e contràrios ammadricare / abboniare, imbonai Ètimu srd.

imbonidúra , nf Definitzione su imbonire Sinònimos e contràrios imbonia Ètimu srd.

imboniméntu , nm Definitzione su imbonire Sinònimos e contràrios imbóniu, mezoramentu | ctr. pejoramentu Ètimu srd.

imbonínzu , nm Definitzione su imbonire Sinònimos e contràrios imbóniu, mezoramentu | ctr. pejoramentu Ètimu srd.

imboníre, imboníri , vrb Definitzione pònnere o cambiare in bonu, in méngius (fintzes de petza in sa carena); su pesare de sa pasta cun su frammentu (foedhandho de fémina, improssimare)/ imboniu = (nau de su forru) chi est a puntu giustu de budhiore po còghere su pane Sinònimos e contràrios abboniare, ammellorai / pesare | ctr. pejorare Frases est beniu po imboniri is trevessus e po dhus agiudai a pentzai coment'e is giustus ◊ su tempus si nche fit imboniu ◊ sa robba in s'ebra meda si est imbonia in d-una cuindixada ◊ s’ómine si est imboniu che porcu in tula de landhe 2. sas féminas mutias pro azuare a fàchere sa cota fint paraas ispetandhe a imbonire sa pasta 3. Fulanu at imboniu sa muzere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu améliorer Ingresu to improve Ispagnolu mejorar Italianu migliorare Tedescu verbessern.

imboníta imbonía

imbóniu , nm Definitzione su imbonire, su si pònnere in bonu de sa salude, de su tempus, de sa sorte o àteru Sinònimos e contràrios imbonimentu, mezoramentu | ctr. pejoramentu Frases paret chi custu tempus no tenet imbóniu ◊ su chi contat est chi tenzat imbóniu sa salude! Ètimu srd.

imbonòra , nf Definitzione in bona ora: disígiu e ura de andhare o de fàere viàgiu chentza male, chentza dannu / dare s’i. a unu (candho est tzucandho a logu).

imbórbida, imbórbita , nf: imbórvita Definitzione sa cosa chi si giaet po is ànimas, sa chena de is mortos, su pratu de cosa de papare (petza, macarrones) chi mandhant a is parentes (e bighinos, a gente bisongiosa) po unu mortu a is sete o is noe dies de sa morte, fintzes sa chena de is parentes de su mortu apustis de s’interru Sinònimos e contràrios aconnortu, cantzolu, ispajone, moltànscia Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd.

imborodhàre , vrb Definitzione fàere imborodhos, atzorodhos, cosas fatas male Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciorobedhare, coredhai improdhai, inciapugliare, indrovigare.

imborodhéri , agt, nm Definitzione chi o chie faet imborodhos, improdhos, cosas fatas male Sinònimos e contràrios ciaputzeri, coredheri, impiasteri, improdheri.

imboródhu , nm Sinònimos e contràrios abbaunzu, aciorodhu, coredhu, impiastru, impródhiu, mistréllia, mugoni Ètimu srd.

imborrogài , vrb Definitzione imbuscinare una cosa in sa farra, in sa terra o àteru a manera de dhi fàere unu pigighedhu, o de s’imbrutare Sinònimos e contràrios imbardulare, imbultare, orroigai Frases cun sa ciúrfua iscallara imborrogastis un'istràciu po fai su luchitu ◊ nosu imborrogaus sa petza in sa farra ◊ mi seu imborrogau is manus cun cussa colla ◊ at imborrogau is interrutoris cun sa manu insanguentada ◊ su gatu s'est totu imborrogau in su ludu, depit èssiri chi at certau cun àteru gatu.

imbortàre , vrb Definitzione mudare, cambiare Sinònimos e contràrios boltare, cambiai Frases su bentu si che fit imbortadu dae maestrale in grecale (F.Dedola)◊ dae niedhu si fit imbortadu a ruju Ètimu srd.

imbortighinàre , vrb: immortiginare Definitzione pèrdere is atuamentos coment’e morindho, immadoinandhosi Sinònimos e contràrios ammadainare, ammoltighinare, ammortiare, ammortogliare, ammustèlchere, immamoriscare | ctr. abbiatzai, abbiorare Frases si furint totu imbortighinaos cricandho s'iscusórgiu ◊ pariat chi s'immortiginaiat de su chi aiat bidu

imbortighinàu , pps, agt: immortighinadu Definitzione ammortisinadu, benniu mancu immadoinau, nau de gente Sinònimos e contràrios ammortiginau, immadoinau, smardoscinau Frases Busentu ruet immortighinadu, però betendhe sinceru faedhu (S.Lay Deidda)◊ su piciochedhu si fut imbortighinau, pisciau e cagau de s'assíchidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assommé Ingresu senseless Ispagnolu desmayado Italianu tramortito Tedescu betäubt.

imbortzighinadúra , nf Definitzione su imbortzighinare Ètimu srd.