A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbragài imbargài

imbràgu , nm: imbraju, umbrache* Definitzione aprigu chi faent po s’umbra; luo istérriu meda; ammontu de is carros chi andhant a festa / min. imbraghixedhu Sinònimos e contràrios agrustu, barrali, bégula, berguladu, bidichinzu, lú, parra, pórtiu, tricarju Frases mi arrimu a su truncu de unu bellu imbragu: po mi benni a tiru femu castiendi (E.Pintor Sirigu).

imbràgu 1 imbàrgu

imbrajàda , nf Definitzione su imbrajare; tanti de cosa posta a imbrajare Ètimu srd.

imbrajàre , vrb: imbrasiare Definitzione aparare a sa braxa, passare in sa braxa ccn. cosa po dha còere unu pagu Sinònimos e contràrios imbrexinae 2. issu est unu grandhe cuchineri de ghiraitos imbrasiaos! Ètimu srd.

imbrambanàu , agt Sinònimos e contràrios abbabballocadu, abbabbiocatu, abballalloadu, ammammalucadu Frases non potzu abarrai imbrambanau aici: tocat a tzerriai a calincunu! (A.Garau)

imbrambuài, imbrambulài , vrb Definitzione pigare a imbràmbulus, a frandhigos, no sèmpere po su bonu, pònnere imbérrios e vitziedhos Sinònimos e contràrios acarignai, acarissiai, imbimbinare, losingare / imbelecare, imbovai Frases prangi, prangi!…, ti dhu narau ca fust imbrambuendidhus tropu, a fillus tuus! ◊ sa mama imbrambulàt su pitichedhu prus de totu is àterus fillus Tradutziones Frantzesu choyer, cajoler Ingresu to pet Ispagnolu mimar, lisonjear Italianu vezzeggiare Tedescu hätscheln.

imbrambulósu , agt Definitzione chi costumat a imbrambulai, a pigare is àteros a imbràmbulos Ètimu srd.

imbràmbulu , nm Definitzione su chi si narat o chi si faet a unu a frandhigu; persona chi totus leant a giogu, a befa Sinònimos e contràrios denga, dengheria, imbímbinu, iscancériu, melindru, pacia / dríngula, zocadorju 2. dèu no bollu èssiri s'imbràmbulu de sa genti! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cajolerie, souffre-douleur Ingresu coaxing, laughingstock Ispagnolu lisonja, hazmerreír Italianu moina, zimbèllo Tedescu Ziererei, Gespött.

imbramídu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet una gana manna o disígiu forte, a meda Sinònimos e contràrios abbramidu, assuriu, disigiosu, ilbramidu, spedhiosu Frases est imbramidu chi donzi fiza sua si cojet Ètimu srd.

imbramosídu , agt Sinònimos e contràrios abbramidu, asuriosu, ilbramidu Frases sendhe imbramosidu de cosa anzena che mariposa ti ballat in giru (B.Truddaju) Ètimu srd.

imbranchinài imbarchinài

imbranconàre , vrb Definitzione crocare de fiancu, cun su bratzu asuta de sa conca a cabitzale e cun is cambas pinnigadas unu pagu, ma fintzes su si pònnere coment’e acotzau, imbarau a calecuna cosa Sinònimos e contràrios arrumbare, imbarrigare Frases babbu, istracu, si est imbranconadu in su muntone de su trigu ◊ unu fiotu de betzos sunt imbranconados subra de s'impedradu ◊ fut imbranconadu in s'umbra de un'àrbure 2. istracu de ambulare, mi arreo un'iscuta imbranconadu subra de su bachidhu.

imbranzigonàre , vrb Definitzione isterrinare, pònnere crocaos a longu a longu Sinònimos e contràrios isterricorjare, isterrighinare Frases nos semus imbranzigonados in terra ca fimus istracos meda.

imbrasiàre imbrajàre

imbrassàda , nf: imbratzada, imprassada, imprassara Definitzione su impressare; su tanti de cosa chi si podet pigare cun is bratzos, in bratzos Sinònimos e contràrios bartzada, afianzada, imprassamentu / bartzada Frases si crocaus a s’imprassara e si drommeus piu cun piu 2. ant ammuntonau parícias imbrassadas de linna aciocada igui ◊ cussu de damas ndi messat a imbratzadas! ◊ at portau un'imbratzada de fustigalla ◊ bandu a circai un’imbratzada de linna po su fogu 3. pigat sa pobidha a imbratzada e dha portat a domu Ètimu srd.

imbrassài , vrb: imbratzae, imbratzai, imbratzare, imprassai, impressai, impressare 1 Definitzione betare is bratzos a inghíriu de un’àteru coment’e singiale de istima forte; inghiriare o serrare a inghíriu / èssiri a basa e imprassa (nau de duos)= chi s’istimant meda, si basant e afranzant sempre candho si agatant (nadu fintzas coment’e crítiga) Sinònimos e contràrios abbaltzare, abbarcai, afianzare, aprensare, atujare Frases su babbu at imprassau su fillu partendu ◊ mi at imprassadu candu dh'apu preguntada ita teniat ◊ sa mama si at impressau sa pipia ◊ mairu e mulleri nau ca no si funt impressaus mai! ◊ benie a innoje ca si bojo impressare!◊ erribbat Abramu e imbrathat a unu a unu is amigos 2. est tanti mannu chi imprassat totu sa pràcia ◊ totu cussa terra si podet imbratzare a s'ojada ◊ sa funi bolit longa su tanti de imprassai su ciugu de s'animali e andai bèni a dh'aguantai de atesu Ètimu ctl., spn. embraçar, embrazar Tradutziones Frantzesu embrasser Ingresu to embrace Ispagnolu abrazar Italianu abbracciare Tedescu umarmen.

imbrassamadòre , nm Definitzione chie faet imbalsamaduras.

imbrassamadúra imbalsamadúra

imbrassamàre imbalsamài