A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbratzimatziòni , nf Definitzione su imbrassamare Sinònimos e contràrios imbalsamadura Frases a is fémmias mortas dhis faint s'imbratzimatzioni e apustis de séculus e séculus dhas faint a santas!…

imbràtzu imbàltzu

imbravuciàre , vrb Definitzione its? Frases aiat giómpidu sos barantaghimbe annos gai, imbravucendhe a sa bona s'arte sua ca àteru no ischiat e no cheriat fàghere.

imbravúciu , nm Definitzione its, trebballedhu? acónciu? Frases in sa chéjia bi fit de arranzare sa cobertura e àteros imbravúcios pro la torrare in chiza de cristianos a sa festa Ètimu srd.

imbraxài imbarjàre

imbreacàre , vrb: imbreagai, imbreagare, imbriacare, imbriagai, imbriagare, umbriagai Definitzione bufare binu o àteru cun àrculu a tropu, còere, a su puntu de pigare sa conca e mancu cumprèndhere bene cun bene o atuire a su chi si faet; prènnere sa conca de ideas chi unu no cumprendhet o no cumprendhet bene Sinònimos e contràrios abbenzinare, abbinai, abbumbare, abburraciai, acirrai, aciumai, acogai, apispantai, bufae, còchere, inciariri, inciumire, inciummare, trincai / imprènere Frases s'imbriagavant a chida sichia ◊ si la passaiat rebbotanne donzi sero e imbreacànnesi ◊ apustis chi dh’eis imbriagau nd’eis fatu su chi eis bófiu de frai miu! ◊ eh gopai… po unu binu aici mi acunnortau dèu puru a m'imbriagai! 2. nos imbreagamus de faedhos e nos ismentigamus de sos fatos (L.Ilieschi) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enivrer Ingresu to make drunk Ispagnolu emborrachar Italianu ubriacare Tedescu sich betrinken.

imbreachèra , nf: imbreaghera, imbriachera, imbriaghera, umbriaghera Definitzione bufada a tropu de binu o àtera cosa cun àrculu de èssere a conca leada Sinònimos e contràrios aciumu, atzoncada, cimbrea, cispa, cochera, coichina, coidura, cota, cotóbbia, cotua, fumacera, inciurosa, muschera, sódhia Maneras de nàrrere csn: garrigare, pitzigare un'i.; i. arralladora = chi faghet faedhare meda; i. tzerpentina = chi faghet andhare a biraorba, a manu in muru; i. terracina = sa chi istrumpat Frases custa est calchi imbreaghera chi ti as barriadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ivresse Ingresu drunkenness Ispagnolu borrachera, embriaguez Italianu ubriachézza, ebbrézza Tedescu Betrunkenheit.

imbreacólu , nm: imbriagolu Definitzione chie costumat a s’imbriagare; est fintzes su sèmene de s’ambulartza Sinònimos e contràrios afecau, afegonadu, fegone, imbreacone Frases si pesat custu bentu e comintzat a irbentuliare, àrbules e prantones pariant unu fiotu de imbriagolos! Ètimu srd.

imbreacòne , nm, agt: imbreagone, imbriagone, imbriagoni Definitzione coidori, chi o chie s'imbriagat fatuvatu Sinònimos e contràrios afecau, afegonadu, fegone, imbreacolu, imbriacheri, imbriagaciolu / cdh. imbriaconi Frases s'imbriagone candho est caminendhe a contu sou cheret sa carrera e paret sentza música ballendhe e creculendhe in limba furistera (P.Casu)◊ s'imbreagone dae primu de pasare mustitzolu retiradu che cheret in presone! ◊ de cussu imbriagonatzu no si ndi podeus fidai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ivrogne Ingresu boozer Ispagnolu borrachín Italianu ubriacóne Tedescu Trinker.

imbreàcu , agt: imbreagu, imbriagu, umbriagu Definitzione chi at bufau meda, abbumbadu o cotu a binu o àteru cun àrculu e po cussu etotu no atuit Sinònimos e contràrios abbinadu, acogau, acoighinadu, allollorociau, ammufosau, ammuscau, cotu | ctr. iscexiu Maneras de nàrrere csn: i. a prúvera, a feche, a supa, a lúlluru = cotu che pipa, imbriagu pérdiu; i. a mesu pinta = allegru a binu, mesu imbriagu; i. de sonnu = sonnidu meda, chi zughet sa mente cufusa de su no drommire; terra imbriaga = balla balla de abba de su pròere a tropu Frases s'ómine imbreagu est unu porcu ◊ fit imbreagu che santu Làzaru ◊ is imbriagus no apoderant istrantaxus Ètimu ltn. ebriacus Tradutziones Frantzesu ivre Ingresu drunk Ispagnolu borracho Italianu ubriaco, èbbro Tedescu betrunken.

imbreagài, imbreagàre imbreacàre

imbreaghèra imbreachèra

imbreagòne imbreacòne

imbreàgu imbreàcu

imbrebigliàre , vrb Definitzione pònnere birbílliu, inganiare, batire sa gana o pònnere s’idea de calecuna cosa Sinònimos e contràrios inganare, ingangulissai Frases su pisedhu prima l’as imbrebigliadu chi lu giughias a sa festa e poi no bi l’as giutu! (G.Canu)

imbrebíu , agt Definitzione nau de logu, de terrenu, chi dhue at erba, chi est bonu de erba Sinònimos e contràrios erbosu, ervoridu, ervudu, inderbiu.

imbrechiladúra , nf Sinònimos e contràrios impercadura Ètimu srd.

imbrechilài , vrb Definitzione orrúere a incasciadura in calecunu brechilaxu, in mesu de orrocas de no si ndhe pòdere essire, nau de animales mannos Sinònimos e contràrios impelciare, infresonare, ingargarare, ingarghilare, ingiassare, intergare 2. lassat andai cos’e iscorriadas de fogu e si nc’imbrechilat in is ispérrumus de su padenti Ètimu srd.

imbreculadòri , nm Sinònimos e contràrios pastisseri Ètimu srd.

imbreculài, imbreculàre , vrb: imbrollocai Definitzione cricare de cumbínchere cun frandhigos o àteru; fàere cosas a improdhu, male, bestire in calecuna manera pagu adata Sinònimos e contràrios abbagliucare, imbalaucare, impastissai, ingiogaciai Frases fut arrennésciu cun dinais a imbrollocai dus óminis maus a bocí su cumpàngiu ◊ geo fui andhau po sorre tua, ma babbu tuo m’iat imbreculau a tie ca fust sa fígia manna 2. comente t'imbréculas po annare a sa festa?