A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbràssidu, imbràssu , nm: impràssidu, impràssiru Definitzione su betare is bratzos a inghíriu de s’àteru coment’e singiale de istima forte Sinònimos e contràrios abbrantzu, afiagnu, impressu Frases is bratzus de tzia Conceta m'iant istrintu a forti e si fut traténnia meda in s’impràssidu 2. in s'impràssidu de s'ierru is nuis che mantixedhas imbódhiant is montis ◊ su bentu africanu nd’iat prenu sa màchina imbussendidhu: S’impràssidu de sa terra mia est custu, iat nau Ètimu srd.

imbrastagàre , vrb Definitzione imbrutare meda cun ccn. cosa Sinònimos e contràrios imbrastiare, impastissai, impiastai, imprastulare, incadhotzai Frases s'abe s'imbràstagat de pódhine in sos fiores ◊ sos telarzos no sunt cosa de como: trinellant e imbràstagant sa domo e ponent tríulu…◊ pustis imbràstagat un'àtera tatzita e si che la bufat a corpu Tradutziones Frantzesu barbouiller Ingresu to besmear Ispagnolu emplastar, embadurnar Italianu impiastricciare Tedescu beschmieren.

imbrastiàdu , pps, agt Definitzione de imbrastiare; chi est totu brutu de ccn. cosa Sinònimos e contràrios cdh. imbrastacatu Tradutziones Frantzesu barbouillé Ingresu besmeared Ispagnolu emplastado, embadurnado Italianu impiastricciato Tedescu beschmutzt.

imbrastiàre , vrb Definitzione pònnere, frigare o betare imbràstiu, biastu, imbrutare meda cun ccn. cosa Sinònimos e contràrios imbrastagare, imbrastulare, impiastai, incadhotzai Frases su preíteru batijaiat sas criaturas, beneichiat sos cojúvios, imbrastiaiat s'ozu santu a sos malàitos ◊ m'imbràstio cust'ozu in totu sa carena ◊ sa barca la depes imbrastiare de bitúmene a intro e a foras 2. su trau rutu fit imbrastiadu de cascasina ◊ l'ammossat su matzone a mossu licu mancari imbrastiadu de piúere Ètimu itl. impiastrare

imbrastiéri , agt Definitzione chi cricat de cumbínchere s’àteru cun bellos foedhos, foedhandho meda (no pro su bonu) Sinònimos e contràrios bantzigadore, improseri Frases est unu mintevogu de sos mannos, e imbrastieri puru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bonimenteur Ingresu quack Ispagnolu engatusador Italianu imbonitóre Tedescu Anreißer.

imbrastiósu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a fàere improdhos, atzorodhos, cosas fatas male Sinònimos e contràrios abbunzosu, aciorodhosu, ciaputzeri, coredheri, impiasteri, improdheri, indrovigosu Ètimu srd.

imbràstiu , nm Definitzione ammesturu de cosas chi si ponet po meighina a calecunu male, a impacu Sinònimos e contràrios ingràstiu, maltu 1 Frases at betadu s'imbràstiu a una brusiadura ◊ at chérfitu proare deretu s'imbràstiu meraculosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cataplasme Ingresu poultice Ispagnolu cataplasma Italianu cataplasma Tedescu Breiumschlag.

imbrastulàre , vrb Sinònimos e contràrios imbrastiare Ètimu srd.

imbràstulu , nm Definitzione su imbrastulare, imbrastiada, imbrastiadura Sinònimos e contràrios imbràstiu Ètimu srd.

imbratadúra , nf: imbrutadura Definitzione su imbrutare Sinònimos e contràrios inghisidura, imbrutamentu.

imbratàre , vrb: imbrutai, imbrutare, imburtare Definitzione fàere brutu, fèrrere o picigare brutore o àteru a cosa chi no ndhe depet portare, pònnere pígiu de calecuna cosa a bisura de mància, de colore: in cobertantza, foedhare male de ccn; foedhandho cun delicadesa, andhare de su corpus / imbrutai unu muru (faedhonzu de muradores) = dàreli sa prima manu de intúnigu a pizighedhu Sinònimos e contràrios abbotinare, abbrutai, acadhotzai, aligae, ammusinzare, immusungiai, incadhossai, insodrigai, insuciai, lorire, musucare, orroigai, sordigai / brutare, cacare | ctr. innetiare, limpiai, samunae Frases traballat chena malíssia e no timet de s'imbrutare sas manos ◊ paret intrighinandhe, imbratandhe de iscuru su locu ◊ s'onori miu no bollu chi mi dhu imbrutis tui! ◊ unu pizichedhu de nibe at imbratau s'istradone 2. dh'at aferrau a sa braba, gei dh'at fatu cadredhai: fiat acanta a s'imbrutai puru! ◊ funt intrendi a is domus a furai e si dhoi imbrutant puru, fendi lochidadis a prus de su dannu! Sambenados e Provèrbios prb: chie faghet sos fatos suos no s'imbrutat sas manos Ètimu itl., ctl. imbrattare, embrutar Tradutziones Frantzesu salir Ingresu to dirty Ispagnolu ensuciar Italianu sporcare Tedescu beschmutzen.

imbratàu , pps: imbrutatu, imbrutau Definitzione de imbratare, chi est brutu Sinònimos e contràrios brutu, inghisiu 2. su pitzinnu est masticandhe su culatzu de sa pinna imbratau de tinta.

imbràtu , nm Definitzione unu tanti pitichedhu, unu pagu de cosa, fintzes orrugu Sinònimos e contràrios pimpiredhu, pimpirida, podhicada / arrogu, bículu, tancu Frases no si bidet istedhu e ne imbratu de luna (G.Piga)◊ semus un'imbratu de prúghere e de chisina ◊ mancu imbratu de lucore si biet in s'iforru de sa note ◊ connoschent un'imbratu de s'istória ◊ pro cundhire su fenúciu servit un'imbratu de casu friscu fratau Ètimu itl. imbratto Tradutziones Frantzesu pincée Ingresu pinch Ispagnolu pizca Italianu pìzzico Tedescu Kniff.

imbratzàda imbrassàda

imbratzadúra , nf Definitzione su imbratzare 1, imbestire in su bratzu o pigare cun is bratzos Sinònimos e contràrios afranzadura Ètimu srd.

imbratzàe, imbratzài, imbratzàre imbrassài

imbratzàre 1 imbaltzài

imbratzetàu , agt Definitzione chi andhat a bratzeto Sinònimos e contràrios abbratzetau Frases sas bachianas àntziant e falant imbratzetadas passizandhe pro atopare bachianos…

imbratzète , avb Definitzione leare a unu a s'i. = abbratzetadu, a bratzeto.

imbratzimadòri , nm Definitzione chie est de s’arte po imbalsamare Tradutziones Frantzesu embaumeur Ingresu embalmer, taxidermist Ispagnolu embalsamador Italianu imbalsamatóre Tedescu Einbalsamierer.