A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

moítza moíssu

moitzòla maitzòba

moitzólu , nm Sinònimos e contràrios moitedhu.

moítzu moíssu

moítzu 1 , agt, nm: muissu, muitzu 2 Definitzione chi o chie si parat mudu, citiu, prus che àteru po trassa, cun intentziones no tanti bonas, cun iscopu Sinònimos e contràrios apontziadori, basamatone, maciaresu, marrascu, santicu, satrapone Frases est un'ómine muitzu ◊ una colora biscacada, ocros de lampu, cun sa boche ingheniajola de una zana, muissa, mi at tentau ◊ su muitzu rispondhesit cun novellu ingannu ◊ sa morte li est intrada muitza muitza che tidiria chi abbelenat in beranu sa carena Tradutziones Frantzesu sournois Ingresu sly (person) Ispagnolu socarrón, taimado Italianu sornióne, sùbdolo Tedescu duckmäuserisch, hinterlistig, Duckmäuser.

moizólu , nm Definitzione genia de zúmiu / avb.: a moizolos = a moidura, a zúmiu Tradutziones Frantzesu sifflement Ingresu light hissing Ispagnolu silbido Italianu sìbilo liève Tedescu Pfiff.

mòja mógiu

mojarésu , nm Definitzione chie atendhet e contivígiat mojos de abe Sinònimos e contràrios abiàrgiu, casidhaju, mojarzu Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apiculteur Ingresu beekeeper, apiarist Ispagnolu apicultor Italianu apicoltóre Tedescu Bienenzüchter.

mojàrzu , nm Sinònimos e contràrios abiàrgiu, casidhaju, mojaresu Ètimu srd.

mojíre , vrb: mughire, muire, muxire Definitzione fàere moida, agiummai a súrbiu, a zúmiu; nau de gente, istare foedhandho de s'unu e de s'àteru, criticandho fintzes a disprétziu Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, frusiai, frusitai, moidare, múere, muizare, zumiai / tragagiai / arrafudai Maneras de nàrrere csn: muxire a ccn., muxire una cosa = menospretziai e fintzas arrafudai; cussu est muendi… = est betendhe s'ala, isterrindhe carchi chistione in chirca de carchi cosa Ètimu ltn. mugire.

mojólu magiólu 1

móju mógiu

mòla mòa

mòla 1 mòa 1

mòla 2 , nf Definitzione sonu a sorrogadura in su gúturu chi faet unu morindhosi Sinònimos e contràrios acra, pilisca 1, póleu, randha 1, sarragu.

molàju , agt Definitzione cane molaju o cuba ossos, cristianu mandronatzu, persona iscampiabias chi no cumbinat nudha, fintzes malu Frases at intopadu unu cane molaju, unu drogadu chi l'at arruinadu Ètimu srd.

molàlzu , nm: molarzu 1 Definitzione logu totu molas, totu tupas de matedu Sinònimos e contràrios crachi, frascarzu, lita, stovina, tupedu Frases in su molarzu ant pérdidu sos arrastos de sa fera Ètimu srd.

molàre , nm: morale, murale Definitzione donniuna de is dentes chi serbint méngius a matzigare papandho, grussa e larga comente funt is de apalas (is úrtimas tres in ambas partes, in bàsciu e in pitzu)/ murale de culatzu de canterju = sa dente de su zudíssiu, s'úrtimu murale in culatzu de buca Sinònimos e contràrios casciabi, massidhali Frases su frailàgliu fit fenas vonu a nche vocare dentes e murales mantzatos ◊ custos duos murales tocat de los impiumbare Terminologia iscientìfica crn Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu molaire Ingresu molar Ispagnolu muela, molar Italianu molare Tedescu Mahlzahn, Backenzahn, Molar.

molàre 1 , vrb Definitzione acutzare, bogare s'atza a un'aina Sinònimos e contràrios acuciai, aggurdare, apuntai, arrodai 1, immolare*.

molàrgiu, molàrxa, molàrxu, molàrzu , nm, nf Definitzione mola de matedu, tupa (es. molarxa de arrú) Sinònimos e contràrios busa 1, fundhu, macra, mata, moa 1, moíngiu, tele, tupa Frases su logu est prenu de molàrgiu, nais atrogoladas, sidas a imbragu, tupa, fílixi ◊ est unu tretu cuau de is molarxus de modhitzi Ètimu srd.