A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

múrta 1 múlta

murtacràpina , nf Definitzione una genia de linna, murta de erriu, de ribu Terminologia iscientìfica mt, Hypericum hircinum Ètimu srd.

murtadèlla , nf Definitzione petza ammesturada mólia a fine meda, cota, cunfetada, cun orrughedhos de lardu in mesu e ifrichia (ma mescamente posta coment'e in sachitu grussu, largu).

murtàgiu, murtàgliu, murtàju maltàgiu

murtàle , nm Definitzione logu de murta, inue bi faghet meda sa murta Sinònimos e contràrios murtàrgiu, murtedu, murtitzarzu Ètimu srd.

murtàrgiu , nm: murtarju 1, murtarzu, murtaxu Definitzione logu totu tupas de murta, chi dhue creschet murta meda Sinònimos e contràrios murtale, murtedu, murtitzarzu / cdh. multàgiu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lieu planté de myrtes Ingresu myrthegrove Ispagnolu lugar poblado de arrayanes Italianu mirtéto Tedescu Myrtenhain.

murtàrju maltàgiu

murtàrju 1, murtàrzu murtàrgiu

murtàrzu 1 maltàgiu

murtàu , agt, nm Definitzione chi est postu o imbodhigau in murta, nau de petza cota a orrostu po dhi giare fragu bellu; una calidade de pane chi faent a is isposòngios, trebballau meda, tundhu e grussu a bisura de crivàgiu, ma prus piticu Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

murtaúca, murtaúci, murtaúcia, murtaúrci , nf Definitzione murta durci, genia de matedu chi faet a matighedha (a mola) e faet unu frutighedhu po su prus niedhu, murtauci cussu puru, asciutu po papare, ma bonu meda po fàere licore Sinònimos e contràrios murta, murtitza Frases ma ita pentzas ca is ingegneris funt coment'e su murtauci, chi si agatat in dugna arrenconi?! Terminologia iscientìfica mt, Myrtus communis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu myrte, myrtille, airelle Ingresu myrthe Ispagnolu arrayán, mirto Italianu mirto, mirtillo Tedescu Myrte, Heidelbeere.

murtàxu murtàrgiu

murtédu , nm Sinònimos e contràrios murtale, murtàrgiu, murtitzarzu Ètimu ltn. myrtetum.

murtèta , nf Definitzione genia de murta chi si prantat po bellesa.

murtiàre , vrb Definitzione arregòllere o bodhire murtauci, andhare a murta Ètimu srd.

murtídu , nm Definitzione genia de pigione chi narant deosi ca papat meda sa murta Sinònimos e contràrios ilmultidu, turdu Frases in sas piàdigas paradas columbas e murtidos bi restant ◊ in sa costera cantat su pillonedhu iscidu, dhui cantat sa pispanta, s'isturru e su murtidu (S.Baldino) Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

murtína moltína

múrtinu , agt Definitzione chi est de colore agiummai che tanadu, in colore de corgiolu de murta (sa linna)/ múrtinu uscradu = intina prus cota Sinònimos e contràrios aranginu, subilinu / cdh. múltinu Frases ebba múrtina ◊ est una fémina múrtina ◊ cussu zòvanu est pili múrtinu Sambenados e Provèrbios smb: Multinu, Murtinu Terminologia iscientìfica clr. Ètimu ltn. *murtinus po myrtinus Tradutziones Frantzesu saure Ingresu sorrel Ispagnolu alazán Italianu sàuro Tedescu falb.

murtiòni , nm Definitzione su frutu de sa murta, mescamente su chi faet prus matucu Sinònimos e contràrios murta Frases po fruta in s'atóngiu papastis pirastu e murtioni.

murtítza , nf, nm: murtitzu Definitzione genia de tupighedha e frutighedhu chi faet (upm), bonu a papare, asciutu (ma bonu a fàere licore) Sinònimos e contràrios murta, murtauca Frases bi aiat magras de murtitzu e de lidone Terminologia iscientìfica mt, Myrtus communis Ètimu srd.