A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

maldàde, maldàdi , nf: maledade, maledari, malidade, malidadi Definitzione su èssere malos de sentidos e de òperas; òperas malas, su male chi si faet a s'àteru po ódiu; a logos est fintzes sa matéria chi si faet in d-una liaga / pònnere maledade in carchi cosa = pentzare in su malu Sinònimos e contràrios malacreméntzia, malesa, malinnidade / martzidura | ctr. bonesa Frases e cales vinditas podent ispínghere a tanta maledade de armare sa manu a sos mortores? ◊ unu fit ricu de tancas e palatos, ma de sa malidade chi teniat no li apuntaiat mancu batos! ◊ torrat su rei e is connadas dhi contant totu is maledaris de sa mulleri ◊ perdonai sa malidadi de is óminis! Ètimu spn. maldad Tradutziones Frantzesu méchanceté Ingresu wickedness Ispagnolu maldad Italianu malvagità Tedescu Bosheit, Niedertracht.

maldangiàda , nf Definitzione tretu de ludu meda, paule de abba cun ludu Sinònimos e contràrios calanzada, ludugógiu Ètimu srd.

maldiédu madriédu

maldúsca madrúsca

màle màbi

maleadàdu, maleatàtu , agt Definitzione male fadadu, chi at tentu o tenet fadu malu, paga fortuna: prus che àteru si narat lastimandho a unu malafortunau chi at tentu dannu, chi est sufrindho, chi si agatat in abbas malas, in dificultade Sinònimos e contràrios digrassiau, iscurecinu, malafadau*, sciadau 2. a su gatu li at incannedhatu s'anca, maleatatu, ca bi l'ant secata.

malebadàu malafadàu

malebérdiu! , iscl Sinònimos e contràrios malajana!, malapat!, males! Ètimu ltn. male perditus.

malebortzedídu , agt, nm: maleportzedidu, maleprotzediu, maleprutziditu Definitzione chi o chie acostumat a no si arregodare de su bene chi dhi ant fatu, chi tratat sa gente coment'e chi no dhi apat fatu bene essendho ca si dh'at fatu / èssere bene faedhadu e m. = fuedhai bèni, ma èssiri de fatas malas Sinònimos e contràrios disaggradéssiu, discannotu, isconnoscenti, isconnóschidu, ispretzecu, isprocedidu | ctr. benebortzedidu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ingrat Ingresu unthankful Ispagnolu ingrato, desagradecido Italianu ingrato, irriconoscènte Tedescu undankbar, Undankbare.

malebredósu , nm Definitzione su male de is pedras, candho in d-un'arremu (es. errigu) si format una genia de pedrighedha Terminologia iscientìfica mld.

malecadócru mabacadúcu

malecadúpulu , nm Sinònimos e contràrios mabacaducu*.

malecadúru, malecadútu mabacadúcu

malecapéus , avb Sinònimos e contràrios mabapeus* Frases mala a bia, e malecapeus fut a morta.

malechérfiu , agt: maleghérfidu Definitzione nau de ccn., chi dhi tenent pagu istima, chi tenet maneras de fàere chi no praghent e no si faet bòllere bene Sinònimos e contràrios malibbófiu | ctr. benibbófiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mal vu Ingresu disliked Ispagnolu malquerido Italianu inviso Tedescu verhaßt.

malechíntu , agt Definitzione chi no est chintu bene Sinònimos e contràrios irbolloradu, ischintu, istrantzillerau, sbullitinau Ètimu srd.

malechischiàu , agt Definitzione chischiau male, chi no tenet chíschiu, chi tenet abbitúdines malas, pagu educadas Sinònimos e contràrios disbaratadu, irregradu, isbaratadu, malabesau, scurrégidu / ammoratzadore, bacasseri, bagiariotu, cardampuleri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débauché Ingresu immoral Ispagnolu licencioso Italianu scostumato Tedescu liederlich, unerzogen.

malecradócu, malecradúcu mabacadúcu

malecumbinàu , agt Sinònimos e contràrios afrodhocu, malacónciu, malafrigongiau, malecuncordu, malefraganau Tradutziones Frantzesu mal assorti Ingresu in bad shape Ispagnolu harapiento Italianu malcombinato Tedescu zerlumpt, schlampig, schlecht gekleidet.

malecuncórdu , agt Sinònimos e contràrios afrodhocu, malacónciu, malecumbinau, malefraganau Ètimu srd.