nennixédhu , nm Definitzione nennu, pipiu piticu, bellixedhu Sinònimos e contràrios pipiu.
nénnu , nm: Definitzione pipiu piticu, pisedhutzu / min. nennedhu, nennixedhu Sinònimos e contràrios nignu Frases no atiteis, pastoris, a missa ’e pudhus in sa noti de su Nennu Gesús! Ètimu srd.
nénsi , avb: nentzi,
nessi,
nessis,
nintzi Definitzione
a su mancu, po èssere pagu, si no àteru; dhu narant fintzes cun dispraxere, cun pentimentu, impudu
Sinònimos e contràrios
allunessi,
assumancu,
assunessi,
aterunono,
medaeschi,
medennessi
Frases
fut un'ómine artu nensi duos metros ◊ nessi su logu tento, si no poto triballare ◊ si no poto fàghere a duas manos, nessi a una! ◊ si passas in carrela nàrami nessi adiu! ◊ si diat deper lèzere nentzi una borta ◊ nessis s'isprendhet sas corrias ◊ su prementu est unu bucone de pasta lassau nensi oto dies
2.
nessi una manu de azudu podias dare, andhe chi no ses andhadu a triballare!
Ètimu
ltn.
nec + sic
Tradutziones
Frantzesu
au moins
Ingresu
at least
Ispagnolu
al menos,
por lo menos
Italianu
alméno
Tedescu
mindestens,
wenigstens,
wenn wenigstens,
wenn.
nensúnu , prn, agt: nesciunu,
nessunu,
nisciunu,
nisciunus Definitzione
peruna o manc'una persona (ma si narat fintzes coment'e agt.: mancu unu, nudha)
Sinònimos e contràrios
nemmos,
nesciune,
neune
/
mancunu,
perunu
Frases
passat ingui po no dhu biri nisciunus ◊ custu no teniat a nensunu, ma teniat su dinare ◊ babbu tuo no est brigantinu e no picat picardias chin nesciunu ◊ in domo mia no retzo a nisciunu
2.
no dhue fiat in nessunu logu ◊ no dhui at postu nisciunu sinnali
Sambenados e Provèrbios
prb:
nessunu niat "De cust'abba non bio"!
Ètimu
itl.
nessuno
Tradutziones
Frantzesu
aucun,
personne
Ingresu
nobody
Ispagnolu
nadie
Italianu
alcuno
Tedescu
niemand.
néntzi nénsi
nentziòni , nf: nietzioni Sinònimos e contràrios initzione* Frases chi mi fadiast una nentzioni, ca no nci arrennèsciu a dromí?! ◊ mi donànt is nietzionis de chininu po sa malària.
nentzòla naciòla
nentzólu , nm: nintolu, nintzolu Sinònimos e contràrios lantzoru* Frases àteras mascaredhas essiant cun animales ammontaos a nentzolos ◊ in su telàrgiu est tessendho po fàere nentzolos ◊ mi che fuo intrada a su letu morta de firtu, cun sos nintzolos ghiaciados!… Terminologia iscientìfica ts.
neolíticu , nm, agt Definitzione
època de s'antigóriu durada de su setemila/semila innanti de Cristos fintzes a oros de su tremila, distintu po s'impreu de una genia de imbidru niedhu (ossidiana) chi si segat a àstulas, a iscatas, che imbidru, e faiant a ainas puntudas e segantes: in cust'època sa gente istaiat in barracos, pesaiat e contivigiaiat bestiàmene, preniat sa terra; chi pertocat a, o est de, custu antigóriu
Tradutziones
Frantzesu
néolithique
Ingresu
neolithic
Ispagnolu
neolítico
Italianu
neolìtico
Tedescu
Neolithikum,
Jungsteinzeit.
neósu , agt Sinònimos e contràrios annuosu, nodhulosu, nodosu*, noischedhosu Frases ita granu podint iscravigai is mallus neosus de ollastru?!
neótzu , nm: niotzu, nótziu, notzu, nutzu Definitzione su trigu chi su massaju, fata s'incúngia, giaet de paga a is maistos po is trebballos chi dhi ant fatu; su chi si ponet, de s'incúngia, po sa festa, po pagare su castiadore, is barrancellos, e àteru; cosa chi si giaet po sa caridade Sinònimos e contràrios paca / alemúsina, arregalu, donu Frases dhi apu portau tres cuarras de trigu po nótziu ◊ ant portau is nótzius po is pipiedhus bonus Ètimu ltn. negotium.
nèpeda , nf: népida Definitzione
una genia de erba, coment'e amenta, bona fintzes po meighina
Sinònimos e contràrios
bragamonti,
nebidedha
Terminologia iscientìfica
rba, Calamintha nepeta
Tradutziones
Frantzesu
calament
Ingresu
calamint
Ispagnolu
hierba pastora
Italianu
nepitèlla
Tedescu
Kölle,
Bergminze.
nepènte , nm Definitzione una calidade de binu chi faent in Ulíana Frases su nugoresu est de caràtere bonu e zenuinu, chei sos bellos nepentes de sa zona Terminologia iscientìfica bfg.
népida nèpeda
népida 1 nébida
nepidàtzu nebidàtzu
népide nébida
nepidósu nebidósu
népidu nébidu
népira nébida