A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

nerviàtile nebriàdile

nervínu , agt Definitzione nau de ccn. sustàntzia impreada po meighina, chi faet efetu a is nérbios, chi faet bene a su male de is nérbios / gasu n. = gasu chi atacat e distruet is nérbios, is céllulas nervosas.

nerviósu nelvósu

nérviu nébriu

nervósa nelvósu

nervosísmu nelvosísmu

nervósu nelvósu

nervúdu , agt Sinònimos e contràrios nerbiosu Ètimu srd.

néschia, néscia , nf: (né-sci-a) néssia Definitzione s'annoigadórgiu de su benugu a parte de apalas Sinònimos e contràrios alchile, gàdhia Frases portant sa gunnedha curtza chi no lompit mancu a néscias ◊ oi ti callentat is néscias, babbu tuu! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. *nexia Tradutziones Frantzesu muscle poplité Ingresu popliteus Ispagnolu poplíteo Italianu pòplite Tedescu Kniekehre.

nescioíte , prn: niscioite, noscioite (ne-sci-o-i-te) Definitzione no isco ite: genia de pronúmene po css. cosa Frases ancu ti ndh'essat su nescioite! ◊ no mi seghes su nescioite!

nésciu , nm Definitzione in sa nada fagher su n. = fàere finta de nudha, betaresila a pérdida (itl. fare lo gnòrri).

nesciúne , prn: nisciune, nessune Definitzione peruna persona Sinònimos e contràrios nemmos, nensunu*, neune Frases in cussa bidha no b'istat piús nesciune ◊ at nadu chi no at bidu a nesciune ◊ de su passadu nos ndhe asseguramus, de su venidore no l'ischit nisciune Tradutziones Frantzesu aucun, personne Ingresu no one Ispagnolu nadie Italianu nessuno Tedescu niemand.

nesciúnu nensúnu

nésica , nf: nésiga Definitzione segada, genia de guastu, de male (mescamente cuau, chi no si biet a fora), fintzes calesiògiat difetu, pecu o singiale de male in css. cosa, animale o persona Sinònimos e contràrios checa, màcua, méssiga, neche, néciu, néssiga, peca 1 Frases bella cust'olia, liera una meraviza: no zughet una nésiga! ◊ custa màchina est noa noa: no zughet una nésiga, mancu una frascadura, nudha! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmé, défaut Ingresu rotting, fault Ispagnolu deterioro, defecto Italianu bacatura, guasto, difètto Tedescu Fehler.

nesicadúra , nf: nesicaura Definitzione su nesicare, fàere nésigas, ma fintzes sa sanadura de una segada, de una feria, o àteru, comente abbarrat su singiale Sinònimos e contràrios checadura, nésica Frases corriandhe dae cadhu mi avio fatu unu trincu in conca e unu in sa trempa manca: como si bient sas nesicauras (M.Ladu) Ètimu srd.

nesicàre , vrb: nesigare Definitzione fàere nésigas, lassare nésiga, calecuna neghe, guastu (mescamente a gente, animales, frutuàriu) Sinònimos e contràrios guastai, maculai 1, neciare Frases sos sinnos nostros nésigant totue (P.Fogarizzu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmer Ingresu to turn bad Ispagnolu echar a perder, estropear Italianu magagnare Tedescu verderben, faulen.

nesicàu , pps, agt: nesigadu Definitzione de nesicare; chi portat nésigas, mància, calecunu male Sinònimos e contràrios fermiu, maguladu, malàdiu, mantzadu, mermitu | ctr. líaru, sanu 2. no est mortu ma est abbarrau nesicau ◊ donzi frúture est nesigada ◊ su mundhu est nesigadu dae mentes umbrosas ◊ fit una cuba chi aia nesigada ◊ tenzo a muzere mia nesigada, sempre a ohis Tradutziones Frantzesu abîmé, taré Ingresu rotten, faulty Ispagnolu podrido, picado Italianu bacato, guasto, tarato Tedescu verdorben, ungesund, gebrechlich.

nesicaúra nesicadúra

nésiga nésica

nésiga 1 , nf Definitzione in sa camisa, aciunta a is coedhas de ananti Sinònimos e contràrios gaja Ètimu spn. nesga.