neulíta , nf: neulitza Definitzione fumàcia, nepidedha pagu Sinònimos e contràrios nebidàrgiu, neuledha, neulatzu Ètimu srd.
neulítu , pps, agt Definitzione de neulire; nau de s'ou, chi est frochiu Sinònimos e contràrios crochidu, loguniu, tzotzidu 2. in su nidu de s'ozastru neulitos sont sos ovos de sa túrtura bianca (G.Farris).
neulítza neulíta
neulòre , nm Definitzione neuledha coment'e cosa chi sighit unu tanti de tempus; nau in cobertantza, cosa pagu crara, chi no si cumprendhet bene, ideas pagu craras Sinònimos e contràrios nebidatzu, néula, neutore Frases sos montes sunt cugudhados de neulore ◊ su tempus est a neulore 2. so bénniu si bostè mi podet iscrarire custu neulore chi zuco in su cherbedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nébulosité Ingresu fogginess Ispagnolu nebulosidad Italianu nebulosità Tedescu Nebelhaftigkeit.
neulósu , agt Definitzione nau de su logu, chi est carragiau de népide, neuladu, iscuriosu meda Sinònimos e contràrios boerosu, nebidosu / fuscu, iscuricosu, múrinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brumeux Ingresu hazy Ispagnolu nebuloso Italianu nebbióso, fósco Tedescu neblig, dunstig, trüb.
neúne, neúnu , prn: niune, niunu Definitzione prn. impreau sèmpere po inditare gente: mancu una persona, peruna persona Sinònimos e contràrios nemmos, nensunu, nesciune | ctr. totus Frases iscuru a chie est solu, proite si ruet no at a niune ◊ niune naschet in s'arte imparadu ◊ sa bentre non la bidet niunu ◊ in caminu no bojemus a neune finas a bidha Sambenados e Provèrbios prb: niune nerzat biadu fintzas chi siat interradu Tradutziones Frantzesu aucun, personne Ingresu nobody Ispagnolu nadie Italianu nessuno Tedescu niemand.
neuròne , nm Definitzione céllula nervosa, unidade funtzionale elementare de su sistema nervosu fata, a diferéntzia de àteras céllulas somàticas, a cambos a tales chi donniuna est su nodu o ingruxeri de un'arretza cun medas acàpios o liòngios chi si atóbiant e intrant apare Terminologia iscientìfica crn.
neutòre , nm Sinònimos e contràrios neulore
neutràle, neutràli , agt Definitzione chi no si giaet ne cun s'unu e ne cun s'àteru in calecuna chistione, mescamente in chistiones de gherradores, chi no si dichiarat ne po una parte e ne po s'àtera.
neutralidàde , nf Definitzione su èssere o istare neutrales.
neutralizàre , vrb Definitzione fàere essire una cosa néutra, de no istare o èssere a favore e ne in contràriu de un'àtera, de un'àteru, nau fintzes in su sensu de no dhi lassare fàere efetu.
néutru , agt, nm Definitzione chi o chie no est ne unu e ne àteru, no faet sa parte a unu e nimmancu a s'àteru contràriu; nau de is filos de sa currente, su chi serrat su giru e torrat sa currente a su generadore Tradutziones Frantzesu neutre Ingresu neutral, neuter Ispagnolu neutro Italianu nèutro Tedescu neutral, ungeladen, Neutrum.
nevrasténicu , agt Definitzione nau de ccn., chi est deasi nervosu chi no padit nudha nudha.
nevriàdile , agt Definitzione nau de ccn., chi si lassat arteriare is nérbios cun facilidade, chi si dha pigat o arrennegat luego, po pagu Sinònimos e contràrios airosu, arrennegaditu, sufuriosu, tzacosu Ètimu srd.
nevríle , agt Sinònimos e contràrios nelvosu Frases fia groga in cara e dogni cosa mi rendhiat nevrile (A.M.Pinna) Ètimu srd.
névriu nébriu
nèxi nèche
nézie! , bvrb Definitzione impr. de neai, leare, pigare, 2ˆ p. pl.: leade!, pigade!, muntenide! Frases nézie, za mi l’ais a pacare a s’àtera borta!
ni ne
ní , nf, nm: nia, nibe, nie, nive Definitzione istídhigu de abba cagiau, astrau, ma chi, a diferéntzia de su gràndhine, at fatu coment'e agúgias a bisura de frore chi formant unu pigighedhu ladu cantu s'unga (froca, upm) o fintzes prus piticu (ma a bortas a suchitu, a farinos piticos) e po cussu arresurtat lébiu, modhe e calat lenu lenu, abbellu, unu pagu coment'e bolandho / min. nivichedhu Maneras de nàrrere csn: fàghere o pònnere nie, leàreche, iscazare o pesàreche su nie; nie russu = a pillu grussu; trubuscada de nibe = traschia de nie; frocos de nibe = tàpiles de froca, solla; selenadu nie = nadu cun istima de ccn., prendha; biancu che nibe = biancu biancu, biancu nidu Frases su nie in montes at fatu a pizu russu ◊ ajozi a fàghere pupones de nie! ◊ fit nibau e sos intzidiadores ant preparau una botza de nibe ◊ frida che sa ní, no dh'iat calau una làmbriga po su mortu! ◊ cada tantu s'ischitzinavat pro che dogare su nive dae supra ◊ su bestiri suu si fuat fatu biancu chei sa ní ◊ prus de su ní est de tímiri sa ciligia ◊ fut giai ispibisiandho unu nie finivini ◊ sa nie in su monte ist arta meda Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. nive(m) Tradutziones Frantzesu neige Ingresu snow Ispagnolu nieve Italianu néve Tedescu Schnee.