neulíta , nf: neulitza Definitzione fumàcia, nepidedha pagu Sinònimos e contràrios nebidàrgiu, neuledha, neulatzu Ètimu srd.
neulítu , pps, agt Definitzione de neulire; nau de s'ou, chi est frochiu Sinònimos e contràrios crochidu, loguniu, tzotzidu 2. in su nidu de s'ozastru neulitos sont sos ovos de sa túrtura bianca (G.Farris).
neulítza neulíta
neulòre , nm Definitzione
neuledha coment'e cosa chi sighit unu tanti de tempus; nau in cobertantza, cosa pagu crara, chi no si cumprendhet bene, ideas pagu craras
Sinònimos e contràrios
nebidatzu,
néula,
neutore
Frases
sos montes sunt cugudhados de neulore ◊ su tempus est a neulore
2.
so bénniu si bostè mi podet iscrarire custu neulore chi zuco in su cherbedhu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
nébulosité
Ingresu
fogginess
Ispagnolu
nebulosidad
Italianu
nebulosità
Tedescu
Nebelhaftigkeit.
neulósu , agt Definitzione
nau de su logu, chi est carragiau de népide, neuladu, iscuriosu meda
Sinònimos e contràrios
boerosu,
nebidosu
/
fuscu,
iscuricosu,
múrinu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
brumeux
Ingresu
hazy
Ispagnolu
nebuloso
Italianu
nebbióso,
fósco
Tedescu
neblig,
dunstig,
trüb.
neúne, neúnu , prn: niune,
niunu Definitzione
prn. impreau sèmpere po inditare gente: mancu una persona, peruna persona
Sinònimos e contràrios
nemmos,
nensunu,
nesciune
| ctr.
totus
Frases
iscuru a chie est solu, proite si ruet no at a niune ◊ niune naschet in s'arte imparadu ◊ sa bentre non la bidet niunu ◊ in caminu no bojemus a neune finas a bidha
Sambenados e Provèrbios
prb:
niune nerzat biadu fintzas chi siat interradu
Tradutziones
Frantzesu
aucun,
personne
Ingresu
nobody
Ispagnolu
nadie
Italianu
nessuno
Tedescu
niemand.
neuròne , nm Definitzione céllula nervosa, unidade funtzionale elementare de su sistema nervosu fata, a diferéntzia de àteras céllulas somàticas, a cambos a tales chi donniuna est su nodu o ingruxeri de un'arretza cun medas acàpios o liòngios chi si atóbiant e intrant apare Terminologia iscientìfica crn.
neutòre , nm Sinònimos e contràrios neulore
neutràle, neutràli , agt Definitzione chi no si giaet ne cun s'unu e ne cun s'àteru in calecuna chistione, mescamente in chistiones de gherradores, chi no si dichiarat ne po una parte e ne po s'àtera.
neutralidàde , nf Definitzione su èssere o istare neutrales.
neutralizàre , vrb Definitzione fàere essire una cosa néutra, de no istare o èssere a favore e ne in contràriu de un'àtera, de un'àteru, nau fintzes in su sensu de no dhi lassare fàere efetu.
néutru , agt, nm Definitzione
chi o chie no est ne unu e ne àteru, no faet sa parte a unu e nimmancu a s'àteru contràriu; nau de is filos de sa currente, su chi serrat su giru e torrat sa currente a su generadore
Tradutziones
Frantzesu
neutre
Ingresu
neutral,
neuter
Ispagnolu
neutro
Italianu
nèutro
Tedescu
neutral,
ungeladen,
Neutrum.
nevrasténicu , agt Definitzione nau de ccn., chi est deasi nervosu chi no padit nudha nudha.
nevriàdile , agt Definitzione nau de ccn., chi si lassat arteriare is nérbios cun facilidade, chi si dha pigat o arrennegat luego, po pagu Sinònimos e contràrios airosu, arrennegaditu, sufuriosu, tzacosu Ètimu srd.
nevríle , agt Sinònimos e contràrios nelvosu Frases fia groga in cara e dogni cosa mi rendhiat nevrile (A.M.Pinna) Ètimu srd.
névriu nébriu
nèxi nèche
nézie! , bvrb Definitzione impr. de neai, leare, pigare, 2ˆ p. pl.: leade!, pigade!, muntenide! Frases nézie, za mi l’ais a pacare a s’àtera borta!
ni ne
ní , nf, nm: nia,
nibe,
nie,
nive Definitzione
istídhigu de abba cagiau, astrau, ma chi, a diferéntzia de su gràndhine, at fatu coment'e agúgias a bisura de frore chi formant unu pigighedhu ladu cantu s'unga (froca, upm) o fintzes prus piticu (ma a bortas a suchitu, a farinos piticos) e po cussu arresurtat lébiu, modhe e calat lenu lenu, abbellu, unu pagu coment'e bolandho / min. nivichedhu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere o pònnere nie, leàreche, iscazare o pesàreche su nie; nie russu = a pillu grussu; trubuscada de nibe = traschia de nie; frocos de nibe = tàpiles de froca, solla; selenadu nie = nadu cun istima de ccn., prendha; biancu che nibe = biancu biancu, biancu nidu
Frases
su nie in montes at fatu a pizu russu ◊ ajozi a fàghere pupones de nie! ◊ fit nibau e sos intzidiadores ant preparau una botza de nibe ◊ frida che sa ní, no dh'iat calau una làmbriga po su mortu! ◊ cada tantu s'ischitzinavat pro che dogare su nive dae supra ◊ su bestiri suu si fuat fatu biancu chei sa ní ◊ prus de su ní est de tímiri sa ciligia ◊ fut giai ispibisiandho unu nie finivini ◊ sa nie in su monte ist arta meda
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
ltn.
nive(m)
Tradutziones
Frantzesu
neige
Ingresu
snow
Ispagnolu
nieve
Italianu
néve
Tedescu
Schnee.