Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
niatzolòa , nf Definitzione
nie chi faet ammesturau cun abba, parte istídhigos de abba e parte froca
Sinònimos e contràrios
abbafroca,
abbanibe.
niàxi , nm Sinònimos e contràrios
biaxada,
biaxi*,
isàsinu,
meda
Frases
is maistus ant fatu unu grandu niaxi de ainas noas.
nibadòre , agt Definitzione
nau de tempus, chi faet nie, chi niat
Ètimu
srd.
níbbaru , nm: níbberu,
níbburu,
níparu,
níperu Definitzione
tzinníbiri veru, genia de linna chi faet a mata fintzes manna, a fogighedhas piticas e puntudas: faet unu frutu a birilla, a pículas, chi narant arrulloni, bòdhero
Sinònimos e contràrios
chiníberu,
cinnéberu,
gheníperu*,
trubénneru
/
cdh,
níbbanu,
ttrs. níbbaru
Frases
osselvat su crabitu arrustidu, ruju, in s'ispidu de níbberu
Terminologia iscientìfica
mtm, Juniperus oxycedrus
Tradutziones
Frantzesu
cade
Ingresu
juniper
Ispagnolu
enebro de la miera
Italianu
ginépro rósso
Tedescu
Zederwacholder.
nibberàrzu , nm Definitzione
logu de níbberos
Ètimu
srd.
níbberu 1 , nm Definitzione
longhivresu, eni
Terminologia iscientìfica
mtm.
nibèra , nf: niera,
nivera Definitzione
logu inue faet o abbarrat su nie, fintzes inue si chistit; logu de fritu meda, su fritu etotu e fintzes frocada manna
Sinònimos e contràrios
niada 1,
niàrgiu
Frases
a babbu fàchelu ghirare a bidha, chi no at de mòrrere in cussa nibera! ◊ ma su sole a mi lograre no bi essit che a dedie e cumpagna, colzu a mie, sa niera che apo ebbia (A.Rubattu)◊ in montes artos vi at astragores e niveras
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
glacière
Ingresu
ice-box
Ispagnolu
nevera,
nevero
Italianu
ghiacciàia
Tedescu
Eishöhle,
Eiskeller.
nibichédhu , nm Definitzione
nie, ma pagu, a pigighedhu, de pagu contu, o fintzes fine fine, a granighedhos piticos
Sinònimos e contràrios
frochita 1,
nisotu,
pilissapilissa,
ranzola,
sarighedhu,
solloca
Tradutziones
Frantzesu
neige fondue
Ingresu
sleet
Ispagnolu
aguanieve,
nevisca
Italianu
nevìschio
Tedescu
leichter Schneefall.
nibídinu , agt Sinònimos e contràrios
bianchixi
Ètimu
srd.