A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

netzessàriu necessàriu

netzessidàde necessidàdi

netzessitàre , vrb Definitzione àere bisóngiu, su serbire de calecuna cosa chi mancat Sinònimos e contràrios bisongiai Frases fintzas sa limba netzessitat de méigos bonos e de cuscéscia (S.Seu).

netzessitósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est in su bisóngiu; nau de cosa, chi serbit Sinònimos e contràrios bisonzile / necessàriu.

netzessítu , nm Sinònimos e contràrios bisognu, necessidadi, pretzisidade Frases si no tenes netzessitu, inoghe passa deretu! ◊ amus meda netzessitu in custa malasorte! ◊ de su netzessitu, addaghi est netzessitu abberu, ndhe leant intesa totu.

néu nèa 1

néua nèba

neúdhu , nm: niudhu, nuedhu 1 Definitzione sa parte de mesu de is ossos grussos, de colore e duresa coment'e gheladina: serbit a fàere glóbbulos orrúbios e glóbbulos biancos chi si ndhe andant in su sàmbene; massa nervosa chi de su crebedhu s'isterret in totu su filu de s'ischina, fascada cun is mentes fines, e de ue is nérbios s'isterrent a totu sa carena Sinònimos e contràrios maodhu* Frases iscumpàrfidu in ossos su neudhu ◊ fint chena nuedhos e pro cussu zughiant pagu fortza ◊ Bachis sonendhe bi ponzeit ànima, coro e neudhos ◊ si no bastat sa pulpa, finas s'ossu segant pro su neudhu! Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu moelle Ingresu marrow Ispagnolu médula Italianu midóllo Tedescu Mark.

néula , nf: néura Definitzione nues de vapore de abba no tanti cracu chi calant bàscias bàscias in sa terra o fintzes in pitzu de s'abba; foedhandho de matas e pruschetotu de erbas (laores), genia de maladia, coment'e narba niedha (Tilletia caries), chi dhis ponet e dhos guastat Sinònimos e contràrios abboeru, boiratzu, bòrona, nébida, neulore / gurtizone Maneras de nàrrere csn: néulas giagadas a pighe = néula russa, nébida aici meda chi no lassat biri nudha; n. de abba, de sole = nébida chi si fúrriat a pròiri, chi si fúrriat a soli (chi isparessit comenti àrtziat su soli); issacare n. = pistai àcua, fai cosas debbadas; n. de sos ocros = napa; èssere prenos de n. = totu barra, bantaxeri, creitosu chentza sustàssia Frases in montes si est betendhe sa néula ◊ candho si betat sa néula carca est malu a bídere, atesu ◊ custa est néula chi comente essit su sole che la pesat dereta Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. nebula Tradutziones Frantzesu brouillard, nielle Ingresu fog, smut Ispagnolu niebla, niebla, caries, tizón Italianu nébbia, gólpe Tedescu Nebel, Steinbrand.

néula 1 nèba

néula 2 , nf Definitzione pígiu fine de pasta Ètimu ctl. néula.

neulàche , nm: neulaghe, neulagi, neulasche Definitzione 'erba' chi faet isturridare, genia de linna chi faet a tupa, e fintzes a mata ma no manna, faet cambos e mescamente pigionatzos noos nébidos, deretos, e creschet meda erriu erriu, ma si prantat puru, po bellesa, ca istat càrrigu de frore meses e meses; portat is fògias longas, a punta, mannas, faet unu frore in colore de orrosa, biancu o orrúbiu segundhu sa calidade, e cumprit una teghighedha ue faet su sèmene: fògia e sèmene funt toscosos Sinònimos e contràrios aliandru, lannaxi, leonaghe, olionaxu, olivandru Frases sos presetos s'iscontzant in códulas istérrias a lecucu tra neulaches mortos e frunzudos de su riu Terminologia iscientìfica mt, Nerium oleander Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu laurier-rose Ingresu oleander Ispagnolu adelfa Italianu oleandro Tedescu Oleander, Rosenlorbeer.

neuladòri , agt Definitzione nau de s'ossu in mesu de petorras (ispíciu o punta de petorra), chi acabbat o est acanta a sa neba, a gannighinas Ètimu srd.

neulàdu , pps, agt Definitzione de neulare; chi est carragiau de népide, nau de su logu; chi est guastu, malàidu de sa népide (nau de laores, erbas) Sinònimos e contràrios afumatzau, anneuladu, nebidosu 2. su trigu est creschindhe neuladu che ispiga múrina Tradutziones Frantzesu brumeux Ingresu foggy Ispagnolu nebuloso Italianu nebbióso Tedescu neblig, von Steinbrand befallen.

neulàghe, neulàgi neulàche

neulàre , vrb: anneulare* Definitzione betare o pònnere sa népide ammontandho su logu Sinònimos e contràrios afumigai Terminologia iscientìfica tpm.

neulàrzu , nm Definitzione ammassu de népide, mescamente comente si podet bíere de artu in is basciuras Ètimu srd.

neulàtzu , nm Sinònimos e contràrios nebidàrgiu, nebidatzu Frases custu est su mesi de su neulatzu! Ètimu srd.

neulèdha , nf Definitzione népide paga coment'e fumighedhu; una genia de druche Sinònimos e contràrios nebidatzu, neulita Terminologia iscientìfica tpm, drc Ètimu srd.

neulíre , vrb Definitzione nau solu de is oos, pònnere e mantènnere in caente po dhos frochire Sinònimos e contràrios clocire, forcire, leonire*, tzotzire Frases naramos "pònnere sa pudha a crochire e sos ovos a neulire".