A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

nicotína , nf Definitzione elementu o sustàntzia chi portat su tebbacu; un'erba bella po frore (Nicotiana albiflora) Sinònimos e contràrios matabriogu 1, tabbacu Tradutziones Frantzesu nicotine Ingresu nicotine Ispagnolu nicotina Italianu nicotina Tedescu Nikotin.

nícu , nm Definitzione gioga de mare; in cobertantza, sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios brodho, cunnu, pilicarju, pillitu, piricocu, porposeo 2. sa luxi de sa candhela nci bogat s'iscuriu…, cussu nicu che mela mi fait "piubiu"! Ètimu itl. nicchio.

nidàle, nidàli niàbi

nidàre , vrb: anniae Definitzione pònnere o fàere su niu (nau mescamente de pigiones, ma fintzes de àteru animale); cricare nios Frases tet s'aliusta nidare in sas salas, giochire sas panedhas apicadas (S.Casu)◊ subra de sas àrbures nidant sas aes e cantant in coro ◊ cherimus un'àrbore chin chentu puzones nidandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nicher, nidifier Ingresu to nest Ispagnolu nidificar Italianu nidificare Tedescu nisten.

nidàre 1 , vrb: annidai* Definitzione fàere netu, límpiu, biancu nidu Sinònimos e contràrios allimpiare | ctr. imbrutai.

nidédhu , nm Definitzione min. de nidu, niu piticu / n. de casu = pischedhu, fresa de casu Sinònimos e contràrios nidichedhu, nidiolu 2. fit intratu a unu macasinu e nche fit essitu chin duas piritas e unu nidedhu de casu (A.Pau).

nidèsa , nf Definitzione su èssere biancu meda, nidu, su èssere bellu límpiu límpiu de una cosa, o fintzes nau de gente po su bonu fàere chi tenet Sinònimos e contràrios nidori Frases s'arena de su mari at pérdiu sa nidesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu propreté, pureté Ingresu clearness Ispagnolu nitidez Italianu nitidézza, nitóre Tedescu Reinheit.

nidicàli , nm: nidigale Definitzione ou chi si lassat in su niu a is pudhas po criare Sinònimos e contràrios niabi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nichet Ingresu nesting-place Ispagnolu nidal Italianu éndice, nidiàndolo Tedescu Nestei.

nidichédhu , nm Definitzione min. de nidu, niu pitichedhu, de pigiones piticos Sinònimos e contràrios nidedhu.

nídidu , agt: nítidu Definitzione chi si biet bene meda, craru craru, límpiu Sinònimos e contràrios nidu* 1, nódidu / ciaru Tradutziones Frantzesu propre Ingresu clean and tidy Ispagnolu nítido Italianu nìtido Tedescu klar, rein.

nidigàle nidicàli

nidiólu , nm Definitzione min. de nidu / n. de canna = napu, pizoledhu biancu e tundhu chi si bi faghet intro de sa canna Sinònimos e contràrios nidedhu.

nidólu , nm Definitzione nau de casu, pischedhutzu minore Frases incuna dhue ponint nidolos de casu po isciugari.

nidòri , nm: niroi, nitore Definitzione biancura, su èssere biancu nidu Sinònimos e contràrios biancore, biancura, candhidesa, nidesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pureté Ingresu brightness Ispagnolu nitidez Italianu nitóre Tedescu Klarheit.

nídu , nm: niu Definitzione genia de aprigu chi faent is pigiones (ma fintzes àteros animales) po frochire is oos e fàere fedu nou: est a bisura tundha e a fossu pagu o meda in mesu (si est apertu apitzu), o fintzes a bisura de bòcia, serrau lassandho un'istampu po intrare o essire su pigione; in cobertantza, domo; a logos una genia de pane grussu pintau, de forma tundha a lóriga / min. nidedhu; nidu, nidedhu, nidolu de casu = pischizolu minore Sinònimos e contràrios nistru / dommo / tana Maneras de nàrrere csn: bogare nidos = scudi nius, calai pillonedhus de niu; puzone boladu dae n. = de primu bolu, chi at apenas lassadu su nidu; pilloni de n. = puzonedhu chi no est boladu de nidu, ancora tropu minore pro si che bolare; n. de frommiga, de topis, di espis = tana; nidu, nidedhu de casu = pischedhu, fresa de casu Frases che pillonis chi torrant a su niu no iscantzu prus de s’arrastu miu! (M.Pani)◊ in s'istade is piciochedhos andhànt peri is errios o peri is matas cricàndhoro nios ◊ nidu de puzones, d'espes ◊ su nidu est a os, a puzonedhos a bentredha, a puzonedhos apunta a bolare 2. portu sa conca coment'e unu niu de formigas: no biu s'ora de mi crocai ◊ in su truncu sicau de is carrúcius agatas croxuetas, sosogas, fromiga, frucidharas, nius de espi, iscrafajonis… 3. apo téssidu nidu in custa bidha e inoghe abbito ancora Sambenados e Provèrbios prb: dogna pilloni bolit su niu suu Ètimu ltn. nidus Tradutziones Frantzesu nid Ingresu nest Ispagnolu nido Italianu nido Tedescu Nest.

nídu 1 , agt: niru, nitu, niu 1 Definitzione biancu e límpiu, nau meda coment'e unu gradu de su biancu; chi est chentza pecu, chentza difetu, fintzes vérgine Sinònimos e contràrios càndhidu, nídidu Maneras de nàrrere csn: biancu n. = biancu che nie, càndhidu; èssiri a conca nida = iscucau, chentza pilos in conca, conchispilidu (nadu de mascru berbeghinu, chi est múdulu) Frases ndhe falesit s'ae a bicu abbertu a si che leare s'anzonedha nida ◊ su pranu fut biancu niu de sa lughi, totu sa noti ◊ de lana calda e nida mandhade seberados fiochedhos ◊ sa luna est nida nida e ndhe lughet totu su frimmamentu ◊ fiat una picioca bella e nida che un'isprigu 2. s'aera est nida che bòveda de mulinu in andhera Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. nitidus Tradutziones Frantzesu immaculé, nivéen Ingresu snow-white Ispagnolu níveo Italianu bianchìssimo, nìveo, càndido Tedescu schneeweiß, rein.

nídu 2 , agt Definitzione nau de linna, de truncu, chi est chentza nodos e ne pecu nudha / personi nida = chi portat sa pedhe bella lisa Sinònimos e contràrios lísiu, nébidu.

níe ní

niedhacàrta , nf Definitzione calidade de àghina niedha de binu Terminologia iscientìfica frt.

niedhamànna , nf Definitzione calidade de àghina Terminologia iscientìfica frt Ètimu srd.