A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

núdu 1 nú 1

núe , nf: nughe 1, nui Definitzione cumossu mannu de vapore cracu e artu in s'aera / min. nuighedha, nuedha Sinònimos e contràrios annúelu, núili / bolu, fiotu Maneras de nàrrere csn: is nuis podint èssiri: para (nue manna), grussa (nue russa), a brebeis, fumatzu (nuighedhas chi abbarrant apustis próidu), nebidatzu (nues bassas o néula arta), nui crocada, nui arrungiosa (a pizu fine); pesàresi sas nues = annuàresi s'aera; nuone = nue manna meda; nuatza = nue mala, de timire; nue de abba, de ràndhine = refrigada, iscutulada de àcua, de làndiri de ccn. nui passendi; nue de bentu = sulada, móida forte de ària; nues de abba, de ràndhine, de nie, de bentu = nuis chi de seguru ant a ghetai àcua, làndiri, ní, fai bentu; bènnere a nues (nau de àcua, ní, làndiri) = betare unu pagu, sessare, torrare a betare, gai comente colant sas nues; èssere a nues (nadu de puzones, musca, títula, zente) = a meda, aici meda de fai comenti e una nui; pònnereche a unu in nues de chelu = abantaidhu meda; essíreche in nues de chelu = pretènnere tropu; pònnere nue a su sole = chircare de cuare su chi no faghet, sas cosas prus ladinas; nue mele, nue rúgia = maladias de su trigu Frases is nuis bàscias atressillant su meriali ◊ si fit pesata bete nughe de fumu! ◊ si est pesendhe nues, chissaghi proat! ◊ sas nues sunt ammuntendhe sos montes ◊ su bentu che truvat sas nues ◊ su sole nch'est cupatu in palas de sas nughes (A.Pau) 2. custas dies s'abba est benindhe a nues ◊ una nui de carrogas ◊ sos puzones a nue falant a s'aumbrare ◊ canno achirrant cussas nughes de tzilipirche si nche mànnicant totu ◊ bi fit sa zente a nues ◊ ti che pínnighet sa nue mala! ◊ sos ariopranos colaiant a nues 3. comintzeit a bantare sa muzere ponzendhechela in nues de chelu ◊ già bos ndhe abbidides chi cherent pònnere una nue a su sole! 4. pro essire ispeta chi che colet sa nue de s'abba, ca t'ifundhet Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. nube(m) Tradutziones Frantzesu nuage Ingresu cloud Ispagnolu nube Italianu nube, nùgolo Tedescu Wolke.

núe 1 , avb Definitzione aundi, inue* Frases ispricat su camminu de nue colas tue.

nuèdha , nf Definitzione nue minore Sinònimos e contràrios nuighedha Frases nuedhas de abba sunt pighendhe in altu isperdèndhesi in su chelu.

nuedhàmini , nm Definitzione totu su chi est noedhu, de cosa chi naschit e creschet (fintzes pigionatzos de is matas, is cambos noos) Sinònimos e contràrios feduliu, pitzinnàglia.

nuédhu nobédhu

nuédhu 1 neúdhu

nuèra , nf Definitzione partes de su cambu de is laores, orrughedhos grussos de sa canna, totu nodos, de fenu o pàgia chi abbarrat a cortina in terra in su tretu inue ndhe ant betau a su bestiàmene a papare; sa cortina etotu de s'afenadórgiu, su tretu prenu de nuera Sinònimos e contràrios nuali / afenadolzu, apazadorzu Maneras de nàrrere csn: curri, cuadhu miu, ca ge'infrorit sa nuera!... = a ndh'as de s'àsiu de corrighinare!…; fai n. = lassare avassighedhos, perdimentare sa cosa (manighendhe), èssere fartzu, zúghere ingannu (in suspu); no fait n. (nadu de unu) = mànigat totu, no avassat o lassat nudha Frases su cuadhu famiu si papat fintzas sa nuera ◊ de sa nuera chi lassànt is bòis si fadeiaus unu pagu de fogu ◊ at incungiau nuera isceti Ètimu srd.

nuèra 1 , nf Definitzione nues mannas a meda e càrrigas de abba, niedhas Sinònimos e contràrios annuadura Frases aeras pídigas e umbrosas solu traschias carrant e nueras de iscunortu (F.Piga) Tradutziones Frantzesu amas de nuages Ingresu mass of clouds Ispagnolu nubarrón Italianu nuvolàglia Tedescu Gewölk.

nueràre , vrb Sinònimos e contràrios ammentare, contare Frases su contu de sos cumones no lu potas nuerare (L.Pusceddu).

núge núche

nugèdha nucèdha

núghe núche

núghe 1 núe

nugheagrèste , nf Definitzione genia de erba velenosa, pudéscia, chi narant fintzes erba de dente Sinònimos e contràrios ischidabbabbau, stramóniu Terminologia iscientìfica rba, Datura stramonium Ètimu srd.

nughèdha nucèdha

nughèdha 1 , nf Definitzione aligalza càmpina o areste Sinònimos e contràrios fostinàcia, pastinaca, pestianga, pubusone Terminologia iscientìfica rbzc, Daucus carota.

nughèdha 2 , nf Definitzione genia de birilla o pícula prena de esplosivu po dh'iscopiare a giogu Sinònimos e contràrios bombu, fochete Terminologia iscientìfica ggs.

nughedhàre , vrb Definitzione arregòllere o bodhire nuxedha, nenciola Frases si cheres bènnede, ajoe a sa tanca a nughedhare! Ètimu srd.

nughédu , nm Definitzione logu prantau a nughes Ètimu ltn. nucetum.