ortiàu ociàu
ortíca oltíja
orticàna , nf: urticana Definitzione logu de ortiga Ètimu srd.
orticàta ociàda
orticàta 1 , nf: ortziada 1,
ortigiada Definitzione
genia de animaledhu de mare chi faet unu fragu légiu e a pistidhore a dhu tocare; dhue ndhe at una, de is ortziadas (ociada), chi si papat imbuscinada in sa farra e fríssia in ógiu: a una parte, ue si agguantat a calecuna cosa de linna o pedra, paret su papu de una patedha, ma a s'àtera est totu a farranchedhas e faet s'abba de dha samunare totu abbau paret de tzintzigorros / calidades de ortziadas: o. inciaspiada, orrúbia, asula, bianca, birdi, bromu, burda, de trísia, faurredha
Sinònimos e contràrios
boltiada,
cunnemari,
làtiga
2.
is ociadas dhas apu portadas a domu a frí ◊ s'ociada est coment'e unu prupixedhu piticu piticu e portat unu croxu chi si atacat a sa perda
Terminologia iscientìfica
anb, actinia species
Ètimu
ltn.
*urtic(u)lata
Tradutziones
Frantzesu
actinie
Ingresu
actinia
Ispagnolu
actinia
Italianu
attìnia
Tedescu
Aktinie.
ortíciu , agt: antitzu,
ortiju 1,
ortitzu Definitzione
chi est naschiu chentza lómpiu, chentza cumpriu: dhu narant de pipios, de animales (e de frutuàriu puru candho no lompet e ndhe orruet); si narat fintzes de cosa chi creschet pagu, a trebballu / ou ortíciu = criadu cun sa corza modhe, chena su pizu tostu
Sinònimos e contràrios
agurtitu,
agurtiu
/
ingatzinau
/
agurtidura,
aurtíngiu
| ctr.
cumpridu,
lómpidu
/
imbénnidu,
losanu
Frases
cani impressia catzedhus ortitzus
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
abortif,
grêle
Ingresu
abortive,
hard
Ispagnolu
abortivo,
duro,
penoso,
premioso
Italianu
abortivo,
stentato
Tedescu
abortiv,
verkümmert,
kümmerlich.
ortícu oltígiu
ortidúra , nf: agurtidura* Sinònimos e contràrios agurtimentu, istrumadura.
ortiédhu , nm: ortighedhu,
otiedhu Definitzione
sa pedra chi s'intrat in sa coa de su fusu po poderare istirau su filu, faendhodhu; orrugu de cosa chi si ponet in oros de s'arretza betada a mare po dha singialare a pígiu de abba; ortiedhu de padenti est una genia de frore, nau deosi po sa patatedha ladita chi faet asuta
Sinònimos e contràrios
cócura,
furriedhu,
irotu,
lódiru,
orrodiedhu,
ruédhula,
vertichedhu*
/
ortzas
/
cacacú,
ciciugojuadu,
lepirisposu
Frases
un'asta cun sa múscula fut su fusu, in sa punta de s'asta unu pitzu e in metade de asta fut s'ortiedhu (A.Barra)
3.
po ndi dha bogai, sa mina, iscarravonai a giru a giru sentza de tocai s'ortiedhu!
Tradutziones
Frantzesu
fusaïole
Ingresu
whorl
Ispagnolu
tortera
Italianu
fusaiòlo
Tedescu
Schwungring.
ortíga oltíja
ortigàda ociàda
ortigài , vrb Definitzione bogare ortigu Ètimu srd.
ortigàju , nm Definitzione bogadore de ortigu, chie si campat bogandho su ortigu Sinònimos e contràrios irforticadore, iscrotzadore, rasciadore Ètimu srd.
ortigàlla , nf Definitzione ortigu, orrugos de ortigu Ètimu srd.
ortigàu , agt Definitzione its (S'Ischíglia 8,94,227): atzirbisonau che ortigu? Frases una faci de trumentus ortigada s'isprigat (G.Manconi).
ortíghe oltígiu
ortighédhu ortiédhu
ortighédhu 1 , nm Definitzione orrugu de ortigu largu, unu pagu a lacu in mesu (a bisura de canale), chi s'impreat a pònnere calecuna cosa, coment'e istrégiu.
ortighédhu 2 , nm: ortixedhu Definitzione min. de ortu, ortu piticu Sinònimos e contràrios oltedhu, ortitu.
ortígia oltíja