A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

perisciàre , vrb: perissiare, peritziai, peritziare, piritziare Definitzione istabbilire cun precisione una cosa (cantu balet, ite o comente est, o est acontéssia), betare su valore de unu dannu Sinònimos e contràrios aprentziare, iscumbatare / apretare 1 Frases sa zente no istaiat chirchendhe sa zustíssia: candho bi aiat dannos de perissiare o diferéssias de aparisare faghiat a ómines ◊ perísciet su dannu e colet a lu pacare! Tradutziones Frantzesu expertiser Ingresu to estimate Ispagnolu peritar Italianu periziare Tedescu begutachten, abschätzen.

perísse , avb Definitzione chentza s'agiudu de nemos, a solu, de manu cosa sua, de ditu suo: s'impreat cun is prep. a, dae, de, e fintzes coment'e un'agt. / lassare a unu a p. = lassare desesi, lassare istare chentza dhu cricare Sinònimos e contràrios desei, passei / cdh. daparedhu Frases cheriat iscobèrrere sas cosas dai perisse ◊ sa curiosidade si castigat de perissa matessi ◊ si l'atzendheit su fogu de perisse ◊ onzi astru rodat a perisse 2. no ingendrat sa fémina perissa, ne podet betza torrare a pitzinna! (Còntene) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu spontanément Ingresu spontaneously Ispagnolu por sí mismo, por sí solo Italianu da sé, spontaneaménte Tedescu von selbst, spontan.

perissègno, perissènno perinsígnu

períssia períscia

perissiadòre , nm Definitzione chie faet una perítzia Sinònimos e contràrios apretzadori Tradutziones Frantzesu expert Ingresu expert Ispagnolu perito Italianu perito Tedescu Sachverständige, Experte.

perissiàre perisciàre

perissinnàle , nm Definitzione sinnu, sinnu de grughe chi si faet cun sa manu / in d-unu p. = in d-una furriada de ogus, in d-unu sinnu Sinònimos e contràrios perinsignu Frases chin sa barca, in d-unu perissinnale, che sunt colaos e de su ribu no ant bidu mancu su fundhu Ètimu itl. per il segnale.

perissínnu perinsígnu

peristàntu paristàntu

períta , nf: pirita Definitzione forma de casu pitichedhedha chi si faet a bisura de pira (mescamente de late bàchinu) trebballandhodha in mesu de s'abba budhia: portat unu nasedhu (tenaghe) ue si dhi ponet una codriola po dh'apicare Sinònimos e contràrios casigiolu, gruguzone, panedha, piredha Frases mamma faghiat peritas líscias e lútzigas chi che betaiat in s'abba frisca pro las intostare Terminologia iscientìfica csu Ètimu srd.

peritoníte , nf Definitzione nau fintzes su male de su miserere, infetu malu de unu (o de prus de unu) pígiu de carre chi poderat sa bentre Terminologia iscientìfica mld.

perítu , nm: piritu 1 Definitzione chie connoschet bene, est ischípiu o pràtigu in calecuna cosa o chistione, mescamente unu dipromau in calecuna genia de istúdiu (es. p. agràriu, industriale, o àteru) Sinònimos e contràrios cdh. piritu Frases sas fainas de domo las ischit fàghere che perita Tradutziones Frantzesu expert Ingresu expert Ispagnolu perito Italianu perito Tedescu Sachverständige, Experte.

perítzia períscia

peritziài, peritziàre perisciàre

períudu períodu

perivicàre perificàre

perjòsso , nm Definitzione iscurrentziadura, ammodhigadura a bentre Sinònimos e contràrios iscussina, labina, pegliosse Ètimu srd.

perlèta paralèta

perlongài pellongàre

perlongaméntu , nm Definitzione su perlongai Sinònimos e contràrios pellongu.