A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

perlongàre pellongàre

perlongàu , pps, agt: prelongau Definitzione de perlongare; chi est de forma (o durada) prus longa, allonghiada Sinònimos e contràrios longhitu, longu 2. custus funt bisus perlongaus ◊ in cortili est prenu de cussus sitzigorrus perlongaus ◊ dhoi torrat cun d-un'atru tzérriu prus forti e prelongau ◊ dhoi at istampus tundus e istampus prelongaus Tradutziones Frantzesu prolongé Ingresu prolonged Ispagnolu prolongado Italianu prolungato Tedescu verlängert, lang, anhaltend.

perlóngu pellóngu

permanènte, permanènti , nf Definitzione genia de faidura o aconciadura de is pilos de sa fémina.

permanéntzia , nf Definitzione s'abbarrada, su abbarrare in d-unu logu Sinònimos e contràrios abarru Ètimu ita

permè , avb Definitzione de permè = desesi, nau de unu po issu etotu Frases so capatzu a fàghere carchi cosa de permè.

permessàda , nf Definitzione su permessare, bisóngiu, su fàere o andhare de su corpus.

permessàre , vrb Definitzione andhare o fàere de su corpus, fàere de bisóngiu, sa permessada Sinònimos e contràrios brutare, cacare Tradutziones Frantzesu déféquer Ingresu to defecate Ispagnolu defecar Italianu defecare Tedescu defäkieren.

permíssu pelmíssu

permítere, permítiri , vrb Definitzione lassare fàere; prnl. pigare sa cunfidàntzia, pentzare e fàere coment'e chi nemos tèngiat cosa de nàrrere in contràriu (fintzes ischendho chi ndhe tenet) Frases sa voluntadi depit permítiri a dogna cristianu de ci segai in is peleas de sa vida (M.Porru)◊ tenís arresone, su binu est própriu bonu e si mi permitís meritat una poesia! ◊ gomà, si permitit essu a terrassu ◊ dego non ti lu permito, custu sero! 2. fostei comenti si permitit de intrai in domu mia? Tradutziones Frantzesu permettre Ingresu to let Ispagnolu permitir Italianu perméttere Tedescu erlauben.

pérnu , nm Definitzione fusu, àscia o tacita chi permitit a duas cosas de girare, de fàere giogu s'una cun s'àtera Sinònimos e contràrios fusu / àschia, assaedhu.

pernuliài , vrb Definitzione giare o pònnere s'ogiusantu a su malàidu, mescamente a su grave morindho Sinònimos e contràrios estremuntziai, oliai, ozusantare Ètimu ctl. pernoliar.

pernúliu , nm Definitzione s'ogiusantu chi si ponet in crebedhos a unu malàidu coment'e sacramentu Sinònimos e contràrios óbiu 1, ogiusantu, olionzu Frases gràtzia manna domandaus in pernúliu de sa morti (G.Solinas) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu extrême-onction Ingresu extreme unction Ispagnolu extremaunción Italianu estrèma unzióne Tedescu Letzte Ölung.

però, pèro, peròa, peròe parò

pèrola pèrela

perómine, perómini , avb Definitzione po dónnia ómine, a cada unu/una, a donniunu: genia de foedhu chi giaet un'idea de ispartzimenta de ccn. e css. cosa in partes oguales inter duas o prus personas Sinònimos e contràrios cada, cadaunu / cdh. paromu Frases pòngiat dexi pastas perómini! ◊ los ant cundennaos a tres annos perómine ◊ contu ndh'aimis fatu unu perómine ◊ si ponestis una pariga de sodhus perómini si dhu podestis fai nosatrus etotu cussu trabballu ◊ cuntentas netas mias ca lis apo dadu deghemiza francos perómine! ◊ eus papau unu modhitzosu a perómini Ètimu ltn. per homine(m).

peróni , cng Sinònimos e contràrios ma, parò*.

Perónnia , nf Definitzione númene de fémina fatu a pentzamentu a fortza de intèndhere, candho fut sa missa in latinu, cudhu per omnia chi a sa gente dhi pariat calecuna persona Terminologia iscientìfica fnt.

peronòspera , nf: pronòspera Definitzione genia de mufa e maladia de erbas e matedu (famada sa chi atacat a sa bide) Terminologia iscientìfica atn, mld, Plasmopara viticola Tradutziones Frantzesu péronospora Ingresu downy mildew Ispagnolu mildiu de la vid Italianu peronòspora Tedescu Peronospora.

peròpa , cng Sinònimos e contràrios ma, parò*.