A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pericòca, pericòcu , nf, nm: piricoco, piricocu Definitzione genia de mata no tanti manna e su frutu chi faet (un'ossu in mesu, cun su chiu, e a fora sa prupa grussa unu pagu in colore de aràngiu e sèmpere bonu a isperrare): che a totu is frutos, upm; nau in cobertantza, sa natura de sa fémina / calidades de p.: cabudraxu, coàinu, coru de boi, coru de picioni, nuscadedhu, pisu durci, pisu marigosu, sunda, punciudu Sinònimos e contràrios baracoca, maracoco 2. bisat matas de piricocu e de préssiu ◊ nemus si permitiat de furai piricocu de is matas ◊ at batiu cuatru piricocus cotus bèni Terminologia iscientìfica frt, Prunus armeniaca Ètimu ltn. pira + praecoquus Tradutziones Frantzesu abricotier, abricot Ingresu apricot (tree) Ispagnolu albaricoquero, albaricoque Italianu albicòcco, albicòcca Tedescu Aprikosenbaum, Aprikose.

pericòne, pericòni , nm: perigone, piricone, piriconi, pirinconi Definitzione erba de piricocu o frore de santa Maria, genia de erba bona po cura e fintzes a tínghere Frases po chini de saludi disigiosu, iscova de santa maria, piriconi, narbedha e ammulatza!(S.Melis) Terminologia iscientìfica rba, Hypericum perforatum Ètimu ltn. hypericum Tradutziones Frantzesu hypericum Ingresu aaron's beard Ispagnolu hipérico, hierba de San Juan Italianu ipèrico Tedescu Johanniskraut, Tüpfelharthen.

pericordína pelicordína

periculósu , agt: perigulosu, pirigulosu Definitzione chi podet fàere male, dannu; chi est sugetu a andhare o a fàere male; chi est dàbbile, chi podet acontèssere (cosa chi no si bolet) Sinònimos e contràrios dàbbile, possíbbile, sugetu | ctr. securu Frases is antigos teniant meda in cunsideru logos, oras e dies chi po issos furint perigulosos ◊ no toches cussa cosa ca no ischis it'est, no siat perigulosa! ◊ a lassare tropu sos fizos minores a conca issoro est perigulosu 2. cussu taulone in tàntaris est perigulosu chi ndhe ruat 3. perigulosu chi proat, oe, annuadu coment'est! ◊ in cussas iscalinas, a denote e chentza lughe, est perigulosu de s'iscollare puru Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu dangereux, qui menace ruine Ingresu dangerous, shaky Ispagnolu peligroso, ruinoso Italianu pericolóso, rischióso, pericolante Tedescu gefährlich, gefährdet.

perículu , nm: perígulu, pirígulu Definitzione possibbilidade de dannu, de male, de farta Sinònimos e contràrios arriscu Maneras de nàrrere csn: in perígulos de..., a perígulu de… = in arriscos de...; no b'est su perígulu chi… = balla ca no, est seguru chi no… Frases a logu de perígulu no bi cheret andhadu ◊ si negossiabat de sa pagura chi fit prenandhe su locu de su perículu de un'àtera gherra ◊ non ci at a èssi perígulu chi dèu abarri incassillau me innòi? ◊ no ti ponzas cue ca bi at perígulu! 2. isetendhe a ponner ranu s'orzu, su trigu, s'avena, apitu a sa cos'anzena in perígulos de vida! (G.Raga)◊ si ponit a isconchiai, a movi is bratzus, a perígulu de nci dh'arrui totu su paperàmini a terra (F.Carlini)◊ - Tantu za benit a ti azuare fizu tou!… - No bi est su perígulu!… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu danger Ingresu danger Ispagnolu peligro Italianu perícolo Tedescu Gefahr.

perídhu , avb: perillu Definitzione perilloi / andai a p. = andhare perilloi perillai, peri su logu Frases chini creiat chi a sa becesa ti ndi andàs a perillu fatu de su mundhu?!

periéliu , nm Definitzione de totu su giru chi faet sa Terra a inghíriu de su Sole, su puntu ue si agatat prus acanta (ca est unu giru unu pagu prelongau, ellíticu) Terminologia iscientìfica str.

perifería , nf Definitzione is oros de fora, is prus atesu de mesu, de su centru, logu foranu.

perífica , nf: berífica* Definitzione su provare a bíere o iscumbatare si una cosa o una beridade torrat paris cun d-un'àtera Sinònimos e contràrios abberguada, avilguamentu, cumproa, proa Tradutziones Frantzesu vérification Ingresu check Ispagnolu verificación Italianu verìfica Tedescu Prüfung.

perificadòri , agt, nm Definitzione chi o chie est postu a perificare, averguare, iscumbatare calecuna cosa Frases fradi miu mannu fiat perificadori: depiat perificai is carrus de su trenu si fiant apostu.

perificài, perificàre , vrb: berificare, perivicare Definitzione leare oru, provare a bíere si su chi s'ischit o si narat torrat cun sa beridade, si una cosa est abberu, o comente est una cosa o chistione Sinònimos e contràrios abberguare, assaborire, bídere, iscumbatare Frases mi li so acurtziadu pro perivicare si fit abberu isse Tradutziones Frantzesu vérifier Ingresu to check Ispagnolu verificar, comprobar, averiguar Italianu verificare Tedescu prüfen.

períga paríga

periglí , avb: perilí, pirillí Definitzione aifatu de su logu, in giru peri su logu / perilí perilà, periglí periglià = perilloiberillai Sinònimos e contràrios perilloi Frases unu margiani tzopu e unu pisitu tzurpu fiant andendu perilí perilà.

periglià , avb: perilà, perilài, perillai Definitzione aifatu de su logu, peri su logu Frases dh'apant agatada peri is arxobas o peri is crasuras, o perilí o perilai, immoi est arregota! ◊ teniat praxeri de si ndi andai perilí e perilà ◊ no istes perilloi perillai, sempre a tràvigu!

perigòne pericòne

perigordína pelicordína

perigúe , prep, avb: peringuni Definitzione peri cue, acanta, nau fintzes in su sensu de agiummai, prus o mancu / za est perigue!… = tanti gei est a pinnigu!..., ch'est atesu meda Sinònimos e contràrios abbia, acanta, cada 1 / pinnigu Frases peringuni de maju 2. tantu za est perigue!…

perigulài, perigulàre , vrb Definitzione èssere o pònnere in perígulu, in arriscos Frases po su frabbúnchiu si faiat su vacinu, ma calecunu pegus perigulaiat sèmpere (L.Mameli)◊ sa buca mala no fiat maladia chi podiat perigulare s'animale a mòrrere ◊ is chi s'invocant a Tui no podint perigulai!

perigulosidàde , nf Definitzione su èssere perigulosu, su dhue àere perígulos Tradutziones Frantzesu caractère périlleux Ingresu riskiness Ispagnolu peligrosidad Italianu pericolosità Tedescu Gefährlichkeit.

perigulósu periculósu