A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

perfía , nf: porfia Definitzione su èssere s'unu contr'a s'àteru, brigandho, o fintzes cricandho de fàere unu prus, o méngius, de un'àteru / a p. = a trivas de pari, a iscarada, a meda Sinònimos e contràrios bria, certu, morrugnu / gala 2 Frases prima fis sentza unu neu, como ses totu perfia! (I.Virdis)◊ porfia teneis? 2. sos puzones a porfia in chelu allegros faghent milli giros ◊ sos amantes, totu, de l'onorare pensesint a porfia ◊ calecunu messendhe faghiat a porfia, a chie faghiat piús mannujos Ètimu spn. porfia.

perfilàda , nf Definitzione su perfilare Sinònimos e contràrios perfiladura, perfilonzu Ètimu srd.

perfiladúra , nf Definitzione su perfilare Sinònimos e contràrios perfilada, perfilonzu Ètimu srd.

perfilài, perfilàre , vrb Definitzione arrapresentare o pintare in perfilu; cuncordare, fàere bellas is finiduras de una cosa / p. unu muru = prenare sas imbagas tra pedra e pedra a tzimentu a manera de si pàrrere bene donzi pedra distinta de sas àteras 2. dhu'iat unu líbburu cun sa coberta de cartoni totu perfilada cun pedhecaminu.

perfilónzu , nm Definitzione su perfilare Sinònimos e contràrios perfilada, perfiladura Ètimu srd.

perfílu , nm: profilu Definitzione vista o castiada de una parte, solu de una cara, o fintzes de àteru castiau de fiancu; in is muros fatos cun pedra manna, su prenimentu de ciumentu inter pedra e pedra chi faet bíere totu bene distintas is pedras etotu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu profil Ingresu profile Ispagnolu perfil Italianu profilo Tedescu Profil.

perforatríce , nf Definitzione màchina a cumpressore po manigiare is ferros de mina faendho is bucos Terminologia iscientìfica ans.

pergamèna , nf Definitzione pedhe po usu de paperi, ma pruschetotu genia de documentu Sinònimos e contràrios bargaminu, pedhecaminu Ètimu itl.

pergamínu , nm Definitzione paperi lisu e trasparente chi si ponet po imbodhigare cosa úmida o cosa ogiosa.

pergiudísciu , nm: pregiudísciu, pregiudíssiu, prezudíssiu Definitzione cosa chi podet nòghere, fàere dannu, male / pònnere in p. = in dificurtade manna, in arriscos de àere o fàere unu dannu Sinònimos e contràrios arriscu Frases tentàimi Vois e sarvàimi dae cada pregiudísciu!(B.Putzu)

pèrgola , nf: prègola Definitzione tretu inue si apaulat abba Sinònimos e contràrios forada, fósciu, prògola Frases metas pitzinnos zocaiant a gadha de preta in mesu de pèrgolas e de lutrau (G.Albergoni)◊ podent rugare sa prègola chentza s'infúndhere (E.Pes).

pérgula , nf: bégula*, prégua, prégula Definitzione canna o fundhu de bide fata crèschere longa, cun pudas a meda e istérria in frucàgios e pértigas, in artu Sinònimos e contràrios agrustu, barrali, berguladu, imbragu, lú, parra, pórtiu, trica, tricarju Frases custa pérgula faghiat una ua gai bella chi tocaiat su coro a la bídere!

pergulàtu , nm: berguladu*, progulatu Sinònimos e contràrios barrali, bérgula.

perí pedíe

péri , avb, cng Definitzione foedhu chi giaet s'idea de àteru puru, de calecuna cosa in prus Sinònimos e contràrios finces, puru / mancari Frases peri pro custu sufrides ◊ s'arti ciai dha peri tenia, ma cun custa maladia no potzu prus trabballai ◊ in atru mi peri sarbu, ma in fàulas no soi capassu ◊ ses peri mannu, ma pares minore ◊ a issu is brullas dhi peri degiant ◊ che los aiant ispossibios peri de sa volontade 2. peri si annas tui, noso no annamus! ◊ pro mor'e Deu, dàdemi unu cantu de pane, peri chi siat asseadu o in pipinidas! Ètimu ltn. per Tradutziones Frantzesu aussi Ingresu too, also Ispagnolu también Italianu pure, anche Tedescu auch.

péri 1 , prep Definitzione inditat logu (e fintzes tempus) ue si camminat, s'istat / perinnoi e perinnè = perilloi e perillai, peri su logu Sinònimos e contràrios per / in Frases sos funnos isterriant sos bratzos peri sas àgheras ◊ peri sos tempos azis piantu males de su disterru ◊ sos emigrados triballant peri sas terras anzenas ◊ sa crabitedha che l'ant isvighinzada peri sas camineras ◊ sas rúndhines si sighiant peri sos chelos ◊ is piciochedhus nci essint po s'ispassiai per'innòi e per'innia ◊ peri is arranconis no dhui at abarrai cambu! ◊ sunt ispartos peri su logu ◊ est andhadu peri tota sa Galilea 2. custu santu fit nàschidu peri su treghentos pustis de Cristos Ètimu ltn. per Tradutziones Frantzesu à travers Ingresu through Ispagnolu por, a través de Italianu attravèrso Tedescu durch.

péri 2 , nm Definitzione una css. cosa (e in cobertantza fintzes sa natura de s'ómine) Sinònimos e contràrios eperi, nichele.

periài , vrb Definitzione its, penuriai? deviai, ispassiai? Bi at unu latinu "perio, as, periare"? Frases ànima, ita tenis periendi cun tantu prantu, dolori e pena? [pregadoria pop. Serramanna] 2. dinnantannu iaus dispostu de andai a sa festa, tanti po si periai (A.Garau).

peribellógu , avb Definitzione peri su logu, aifatu de su logu Sinònimos e contràrios apetotu, totube Frases at ispeigau peribellogu totus is cumpàngius ◊ mi tragat peribellogu sèmpiri de mali in peus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu partout Ingresu everywhere, here and there Ispagnolu por todas partes Italianu dappertutto, qua e là Tedescu überall.

peribéri , avb: periperi Definitzione coment'e atumbandho candho a unu logu e candho a un'àteru / andai, andhare p. = de unu logu a s'àteru, perilloberillai Sinònimos e contràrios feriveri, irbelirbeli Frases su die mi giughiat inserradu e su note andhaimus peri peri (G.Ruju).