perígulu perículu
perilà, perilài periglià
perilí periglí
perillài periglià
perillói , avb Sinònimos e contràrios periglí, perinnoi Frases custos duos paras fuint perilloi e perillai in crica ◊ custu abarrat tota die perilloi e perillai!◊ ses semper currendhe perilloi e perillai chi t'isméntigas fintzas ca tenes una domo!
perilloiberillài , avb: pirilloibirillai Definitzione per illoi e per illai = perinnoi e perinní, inoghe e in cudhane, aifatu de su logu, de unu logu a s'àteru, bagamundhandho / èssere o andhare p. = andai a peréula Sinònimos e contràrios ambulabutzu, essiberessi Ètimu srd.
períllu perídhu
perímetru , nm Definitzione totu s'oru de fora, totu a inghíriu, làcana de unu logu o tretu, ororu de fora de css. corpus o figura Sinònimos e contràrios oru.
períncia , nf: piríncia Definitzione movimentu de tzantzigadura de una parte a s'àtera de cosa pendhendho, mescamente a giogu Sinònimos e contràrios bantzicallera, bantzigallella, catricalleri, impichimpica, pindilinzone, sanciainedha, tzantzigalitu Ètimu srd.
perinciàre , vrb: pirinciare Definitzione fàere sa tzantzainedha, istare a su tòntona tòntona: si narat in cobertantza po giogare a s'amore ómin'e fémina Sinònimos e contràrios ispiricocare 2. ambos duos pirinciavant pro gustu e no negavant! Tradutziones Frantzesu faire des papouilles Ingresu to pet Ispagnolu sobarse, revolcarse Italianu pomiciare Tedescu knutschen.
peringúni perigúe
perinní , avb Sinònimos e contràrios perilloi.
perinnòe , avb Definitzione como puru, fintzes como.
perinnòi , avb Definitzione perinnoi e perinní = perilloiberillai, aifatu de su logu Sinònimos e contràrios innoche / perilloi Frases ascurtendi sa Missa no si depit mirai perinnoi e perinní.
perinsígnu , nm: perissegno, perissenno, perissinnu Definitzione sinnu, su sinnu de sa grughe; tocu a mortu de is campanas / sonare a p. = tocare a mortu Sinònimos e contràrios perissinnale Frases fachie su perissinnu "In numen de su Babbu, de su Fizu e de s'Ispíritu Santu"! ◊ si faghet in sa fronte suerada su perissegno de sa rughe santa Ètimu itl. per il segno.
perintàntu paristàntu
periódicu , agt Definitzione chi torrat o essit o benit a períodos, dónnia tanti, pruschetotu a distàntzia de tempus sèmpere oguale; nau de númeru, unu o a grupos, chi est sèmpere su matessi coment'e arresurtau de un'operatzione chi sighit o, nau de movimentu, de durada e longària sèmpere oguales.
períodu , nm: períudu Definitzione sumana de tempus tra unu coménciu e un'acabbu connotos o precisaos; in su limbàgiu de s'isciéntzia, su tempus chi passat po chi unu fenòmenu chi si arrepitit torret a cumenciare (es. in sa física de su sonu, est un'artzada e una calada intreas de s'undha, movimentu cumpletu de una variatzione, curva apitzu e curva asuta); foedhandho de iscritura, unu pentzamentu distintu iscritu inter duos puntos Sinònimos e contràrios simada Tradutziones Frantzesu période Ingresu period Ispagnolu periodo, período Italianu perìodo Tedescu Periode.
peripéri peribéri
períscia , nf: períssia, perítzia, pirítzia Definitzione averguamentu, iscumbatu, chi faet cun precisione una persona ischípia o pràtiga de una cosa o chistione a manera de ndhe ischire su valore, ite o comente est Sinònimos e contràrios cdh., ttrs. pirítzia Frases si fatos ponimus a períssia ti cunvinches chi sunt peràulas veras ◊ pro su dannu de sa fae, in s'ortu bi ant passadu sa períscia Tradutziones Frantzesu expertise Ingresu skill, expertise Ispagnolu peritaje, peritación Italianu perìzia Tedescu Begutachtung, Abschätzung.