A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

petenajólu , nm Definitzione maistu chi faet pètenes Sinònimos e contràrios petinaju Ètimu srd.

petenàre pantonài

pètene , nm: pètini, pètiri Definitzione genia de aina fata a una bandha totu a puntas (o dentes) paríviles de grussària e de longària, piticas e cracas o matucas e prus lascas, e a s'àtera de dhu pòdere pigare a una manu po dhu passare in mesu de is pilos; una genia de frúscina a sete o a tréighi puntas po piscare in logu de istagnu; in su telàrgiu, genia de incannitzau cracu e longu de andhare de una parte a s'àtera de s'ordiu, fatu cun duas càscias parallelas cun tiras fines de canna in mesu cracas e paríviles; fintzes arrestellu, aina po pinnigare malesa a arrasigadura in terra, fàere cortinas, aparigiare terra móvia; foedhandho de petza, sa parte de petorras de unu pegus pangau, su tretu de is costas / genias de pètene: de iscalagasare (perrichedha, pètene fine, afissu), a dentes afissas, pètene russu, pètene lascu, de ferru (po laminare lana) Sinònimos e contràrios ipiglioni, ispítziga, tèpene / rastellu, petinedhu Maneras de nàrrere csn: donai, donaisí una tirada de p. a conca = un'ispizada, una colada de pètene; pètenes de sa manu, de su pè = sos ossos de sa manu, de su pè tra sos pódhighes e s'annugradorzu de su brussu, de su cambutzu; pètenes = sos ossos de s'ischina, s'ispinu; èssere a pètenes tiratos chin ccn. = a su tira e tosta, a iscórriu, unu pagu a gherra; pònnere, intrare pètenes a unu = dàreli a subra, corpare; passai su pètini (in suspu)= criticare, pònnere male de s'àteru; cuadhu chi tirat pètinis = carchidadore; pisci pètini = zenia de pische (itl. pésce rasóio, xyrichthys novacula) Frases cussu pètene totu irdentadu frundhichelu! ◊ mastru Giuanne rispondhet iscudendhe sa fósciga a su pètene e altziendhe sos ojos ◊ iscrabionada iat a èssi: no fait a dh'intrai pètini! 2. cussa disciamiadora abbrúgiat candu passat su pètini! Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. pectine(m) Tradutziones Frantzesu peigne Ingresu comb Ispagnolu peine Italianu pèttine Tedescu Kamm.

petenèdha , nf Definitzione genia de pètene grussu de impreare tessendho in su telàrgiu a istoja: est un'orrugu de linna grussu e ladu, coment'e pistalardu curtzitu, fatu de dhu pòdere pigare a una manu, a una bandha, e a dentes a s'àtera, genia de pètene etotu / maria petenedha = semenedhu (es. de cardu) chi portat una genia de pubusonedhu de pilu, adatu a che dhu bolare su bentu 2. zughet sas manos parent duas petenedhas! ◊ sa mannedha li est ispeltendhe sos pilos chin d-una petenedha de ossu, a sa neta Terminologia iscientìfica ans.

petenèta , nf Definitzione genia de pètene curtzu curtzu e largu (a dentes longas) chi ponent is féminas po mantènnere méngius is pilos petonaos Frases sas petenetas usade, ma no bos ndhe seghedas sos pilos!

petenóngiu, petenónzu , nm Definitzione su petenare, prus che àteru nau de su chi si faet a sa lana, a su linu, aprontandhodhos po dhos filare Sinònimos e contràrios petonadura, tepenonzu Ètimu srd.

péti péci

petiàre , vrb Definitzione furare petza Ètimu srd.

petiarína , nf Definitzione genia de costuma de essire a pedire de domo in domo, is piciochedhos, sa die de totu is Santos Sinònimos e contràrios mortimmorti Ètimu srd.

petichèdha , nf Definitzione petza, petza modhe, minuda.

petièra , nf: pitiera Definitzione parte de sa camisa, sa chi calat in petorras, segundhu su costúmene.

petigàda , nf Definitzione pitzigada, un'apenas, su tantighedhu de cosa chi si pigat cun sa punta de duos pódhighes Sinònimos e contràrios burtzaredha, ispertzada, pibiada, pimpiredhu, pimpirida, pítzia, podhicada Ètimu srd.

petigàre , vrb: apatigai* Definitzione pònnere is peis apitzu (de calecuna cosa, de ccn.), nau siat in sensu reale e siat in cobertantza in su sensu de si aprofitare chentza arrespetu de s’àteru Sinònimos e contràrios abbaticare, acacigai, acarcangiai, apetillai, apeutare Frases cussu est de tímere a frea: luat s'abba, brujat sos trabines, petigat s'erva 2. dogni màssima de Cristos est trascurada e petigada! ◊ currighinant che traos in begriles petigandhe su bonu!

petíglia, petígliu , nf, nm Definitzione pannu de incordedhai, orrugu de orrobba de lana, linu o seda, fibbra sintética, segau e cuncordau apostadamente, chi ponent is féminas po ammontare su petus, poderau cun cordedhas o elàsticu; in d-unos cantu costúmenes, parte de s'imbustu, in petorras Sinònimos e contràrios camiseta, copribbustu, petina Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn. petillo Tradutziones Frantzesu soutien-gorge Ingresu bra Ispagnolu sostén, sujetador Italianu reggiséno Tedescu Büstenhalter.

petína , nf Definitzione genia de muncadore trebballau chi si ponet in petorras po ammontare s'apertura de sa camisa, segundhu su costúmene Sinònimos e contràrios petíglia, petorina Terminologia iscientìfica bst.

petinàju , nm Definitzione maistu chi faet pètenes, mescamente cudhos po is telàrgios, mannos, de canna isperrada e trebballada Sinònimos e contràrios petenajolu Ètimu itl. pettinaio.

petinédhu , nm Sinònimos e contràrios rastellu, tragavenu.

pètini pètene

petiócu , nm Definitzione genia de palita, cun s'asa longa, de tènnere in sa forredha po pigare fogu a braxa Sinònimos e contràrios palitone Frases chin su petiocu in una manu tocaiat a sas giannas petinne focu ◊ chèglio unu mesu petiochedhu de focu! Ètimu srd.

petiòla , nf Sinònimos e contràrios picaloru, pitajolu, sonagiolu.