A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

petíre pedíe

petíre 1 , vrb Definitzione andhare o tirare a…, cricare de… : pruschetotu bolet nàrrere a tènnere sa volontade, sa gana de ndhe pigare ccn. cosa chi praghet, de dhue lòmpere po si ndhe impobidhare, po dha tènnere, po dha fàere; fintzes tènnere calecunu difetu (es. a sa vista, a s'oidu) Sinònimos e contràrios apititai, impugnare, punnai, puxae Frases male niedhu contràriu, cantu petint a su Comunu: a Badu ’e Carros nessunu bi andhat volontàriu! ◊ bi at chie bi petit finas si est topu a fàghere s'amministradore! (Tz.Muredda)◊ su bestiàmine petit a su brusiadu ◊ deo a sos durches no bi peto 2. cussu petit a sa vista e fintzas a surdu Tradutziones Frantzesu tendre, viser, aspirer Ingresu to tend, to yearn, to aspire Ispagnolu anhelar, ansiar, tender Italianu tèndere, anelare, aspirare, propèndere Tedescu streben, neigen.

pètiri pètene

petirúju , nm Sinònimos e contràrios brinchidhi, brinci, dhodhi 1, ghiri, iscalzurúgiu, princiotu, tintillu, tradhera, tzichi Terminologia iscientìfica pzn.

petitéri , nm Sinònimos e contràrios dimandhone, pedidore, pedulianu, pidore, pobiritedhu Ètimu srd.

petitòre pedidòre

petítu , agt Definitzione nau de cosas de papare, chi est saboria, de gustu bonu Sinònimos e contràrios licaldu, licantzu, lichitosu, lichitu.

petitziòne, petitziòni , nf Definitzione genia de dimandha púbblica chi si faet a un'autoridade aregollendho firmas de chie est de acórdiu.

petívu , agt Definitzione chi est a sa sighia, sèmpere, po sèmpere Sinònimos e contràrios fetianu, fetivu Frases unu tempus fit triballendhe a zoronadas, ma como est intradu petivu.

petixédhu , nm Definitzione genia de pane modhe, grussu, longhitu, cun pagas segadas a istúturu Terminologia iscientìfica pne.

petólu , nm: petzolu Definitzione orrugu, pruschetotu nau de sa petza (fintzes móssigu, bucone): dhu narant de dónni'àtera cosa puru Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, binarja, chirriolu, isperriolu, ispetzolu, minutzu Frases sos corbos, chene pietu, sont istrutzanne s'úrtimu petolu ◊ abbramida, sa súrbile de sa gherra sos angheledhos faghet a petolos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lambeau Ingresu shred Ispagnolu jirón (petza), pingajo Italianu brandèllo Tedescu Stück, Fetzen.

petonàda petenàda

petonadòri , nm, agt Definitzione chi o chie pètenat; chie trebballat lana a pètene, aprontandhodha po dha pòdere filare; genia de trastu chi si betat in codhos e in palas po no s'imbrutare petenandho / cuadhu p. = carchidadore Sinònimos e contràrios caldadore Ètimu srd.

petonadúra , nf Definitzione su petenare; cuncordu de is pilos petenaos, manera de petenare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coiffure Ingresu hair-do Ispagnolu peinado Italianu pettinatura Tedescu Kämmen, Frisur.

petonài pantonài

petòne , nm Definitzione movimentu lestru meda Sinònimos e contràrios fua, fuliénsia Frases in sa falada su carru at leadu petone e sos voes si sunt iscorrados (G.Ruju)◊ si no bi est sa mecànica, su carru leat petone e si podet bortulare ◊ addaghi est arrividu a sa trempa, s'ómine at leadu petone e a su paris ch'est lómpidu lorumendhe Tradutziones Frantzesu bond Ingresu rush Ispagnolu salto, impulso Italianu slàncio Tedescu Schwung, Anlauf.

pètora , nf Definitzione balia, fortza de prumones, capacidade de padire pelea in su cúrrere Sinònimos e contràrios agguantu Frases cussos sont canes de pètora, de mossa e de nasu (G.Farris).

petoràle, petoràli , nm Definitzione tira de pedhe chi si ponet in su petus a su cuadhu Ètimu itl. pettorale.

petorína, petorínu , nf, nm Definitzione parte de petorras de una camisa, fintzes s'apertura de unu bestimentu in petorras; pannitzu de pònnere in petorras Sinònimos e contràrios petina Frases no ti est bella cussa petorina, ca che ndh'amus de mezus raighina, ma nessune che tue ammachiada! (M.Murenu)◊ in su molinu de s'ulia portant una falda cun petorina po no s'imbrutare sa robba.

petòrra , nf, nm: petorru, peturru, peturra, piciurra, pitorra, pitorru, piturra Definitzione sa parte de ananti de su dossu de su cristianu, su tretu de is costas prus in artu de su chintzu e tra tzugu e codhos, nau prus che àteru pl. (ca est in duas partes) e sèmpere po sa parte de fora; sa parte de ananti de unu bestimentu, sa chi bestia arresurtat in petorras / a/c.: petorru dhu narant prus che àteru foedhandho de animale pangau po sa petza, parte de is costas prus acanta a su tzugu; petorru e piciurra fintzes po pesada, logu chi faet andhandho e inartandho Sinònimos e contràrios petus, teporra Maneras de nàrrere csn: s'arcu de sa petorra = sa crae de su codhu; sere banca a petorra = in mesa pro manigare; dare a chie petorru e a chie carrone = fai unu fillu e unu fillastu; sa punta de sa petorra = ispíciu, ossu neuladori Frases bae a masellu e sa peta faghedila segare dae su petorru! ◊ apo leadu fritu meda chi mi dolent fintzas sas petorras ◊ padritu totu petorru cun sas nàstulas de bulu ◊ manighendhe pònedi cosa imbia, no ti che ruat in petorras! 3. in s'apusentu b'istaiat una barantina de persones aparitzadas banca a petorra ◊ cuss'amministratzione daet a chie petorru e a chie carrone Sambenados e Provèrbios smb: Petorru, Pettorra, Pettorru, Pitorra, Pitorru, Pittorra, Pittorru, Pitturra, [Pitzurra] Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu thorax, poitrine Ingresu chest, breast Ispagnolu tórax, pecho, pechera Italianu torace, pètto Tedescu Brust.