A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

péssimu , agt Definitzione chi est malu a s'úrtimu puntu.

péssiu pénsiu

pessòna pelsòne

pessonàle personàle

pessonalidàde personalidàde

pessòne, pessòni pelsòne

pessósu pensósu

péssu pénsu

péssu 1 , avb Frases mi pariat pessu su de fàchere a pastore, su chi no aia mai fatu ◊ su locu diferente m'ischitat e mi atraet: tanno, pessu, mi giro a intunnu pro bídere inumbe so ◊ isto pessu ca serena no est s'umanidade ◊ fit unu mudine segadu in pessu dae sonazos de berveghes.

péssu 2 , pps, agt Definitzione de pèrdere Sinònimos e contràrios pérdidu Frases custas sunt dies e notes pessas ◊ si est bidu pessu e pro cussu est curtu a chircare azudu.

péssua péssiche

pèsta pèlte

pestanièdha , nf Definitzione genia de mufa, maladia de sa bide Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oïdium Ingresu oidium Ispagnolu oídio Italianu oìdio Tedescu Mehltau.

pestàntu , nm, avb: potantis Definitzione tempus, su matessi de calecuna àtera cosa Sinònimos e contràrios impeltantu, intere, intertantu, mentras, paristantu*, sughestantu Frases in su pestantu chi tue remonis, eo mi bufo su cafè ◊ in su pestantu deo mi cuesi e abbaidaia dai unu tuvedhu ◊ pestantu chi tue faedhas cun isse, eo mi paso! ◊ si a bias mi biso dai artu falendhe cun su corpus bolàntigu e isortu, naro a mie matessi chi so mortu in su pestantu chi so lorumendhe (G.Ruju) 2. sa noti, potantis, fiat cumentzendu a isterri su pannu niedhu… Tradutziones Frantzesu entretemps Ingresu while Ispagnolu mientras, entretanto Italianu méntre, frattanto Tedescu während, inzwischen.

pestésu , avb Definitzione logu o tretu unu pagu atesu de sa cosa chi unu est abbaidandho o custodiandho Sinònimos e contràrios pellargu Frases deo l'apo sighidu dai pestesu, totu su chi at nadu apo intesu e como l'atrogo Ètimu srd.

pèsti pèlte

pestiànga , nf Sinònimos e contràrios aligalzagàmpina, fostinàcia, pastinaca*, pubusone Terminologia iscientìfica rba, Daucus carota.

pestighínzu , nm: pistichinzu, pistighignu, pistighíngiu, pistighinzu Definitzione genia de pentzamentu, de gana, chi no lassat asseliare po cosa chi si timet, chi si bolet, chi si disígiat o chi si tenet de fàere po apretu o àtera presse Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, arraolu, fazellu, ildinu, ispispinzu, pedighinu, pedine, pennítziu / afródhiu, finitzu, furighedha, ischinitzu, pistu, spédhiu, spurtiòciu Frases so nadrendhe in d-unu mare de pistichinzos! ◊ su nàrrere de cudha fémina no lu lassat pasare, li dat pistichinzu ◊ ndhe apo unu pistighinzu, ca no sunt bénnidas ancora!…◊ sa piciochedha est a pistighíngiu ca no tenit isposu ◊ nisciunu como tenet pestighinzu de tribagliare sa terra ◊ apo a pistighinzu chi su grodhe noche mànighet sos anzones ◊ non ti pighes pistighignu, mamma, giai fatzo cummente mi as nau tue! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourment, préoccupation Ingresu worry, whim Ispagnolu preocupación, antojo Italianu ùzzolo, preoccupazióne Tedescu Lust, Sorge.

pestinàca pastinàca

pestulèssa, pestuléssia , nf Definitzione maladia mala apicigosa chi s'ispraghet e cundhit gente meda; in cobertantza, css. cosa mala meda, dannosa Sinònimos e contràrios apesta 2. a bias pariat una beneissone, àteras una pestulessa ◊ cudhu portale timiu e rispetau… como si frimmant medas pro pissiare comente a unu restu de pestuléssia! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu épidémie Ingresu pestilence Ispagnolu pestilencia Italianu pestilènza Tedescu Pestilenz, Verderben, Unheil.