A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pésu , nm: pesus Definitzione sa fortza chi faet una css. cosa (massa, materiale), media e iscumbatada candho est impedia de orrúere a terra, su tanti chi faet inditau cun calecuna mesura, in proportzione direta a sa mannària de sa massa sua etotu e de s'àtera chi dh'atirat (prus che àteru sa Terra); css. cosa posta in pitzu de un'àtera, cosa chi s'ingollet a dha carrare, fintzes cosa chi giaet istrobbu; a logos, lorinchinos, prendha a pendhúliche / sa fortza de su pesu = itl. forza di gravità; p. ispecíficu = su pesu de un'elementu meru, iscumbatau po unu decímetru cubbu de cantidade, chi dhu distinghet de dónni'àteru elementu) Sinònimos e contràrios bàrriu, càrrigu, onus Maneras de nàrrere csn: betare p. = fàghere pesu bonu, pesai meda, fintzas èssiri de importu mannu; fai pesu bonu a ccn. (pesendi cosa bendendusidha)= pònnere sa cosa bundhante, carchi cosa in prus de su chi si pagat; pesu de ua = apisile de ua; rúere o falare a terra a p. mortu = chentza si abbàlere nudha, che mortos; zúghere una cosa a p. = coment'e istrobbu, de no pràxiri, ofendirisí; àere una cosa a p. de istògomo = sentza de dha pòdiri digirí; fai pesu a ccn. = istrobbai, ofèndiri; p. búidu = pesu mortu, postu tantu pro fàghere pesu; leare in p. = in tàntaris, totu in manos, supesadu dae terra; comporare, bèndhere a p. (e no a contu, a tuzina e gai); furare in su p. = fai biri unu tanti diferenti de su chi sa cosa pesat; p. atómicu = su raportu tra su pesu de un'àtomu de un'elementu chímicu e 1/16 de su pesu de un'àtomu de ossígenu Frases su pesu sou est cussu: sessanta chilos ◊ sa fortza de su pesu in sa Terra est meda prus chi no in sa Luna 2. donzi viàgiu est una bria pro su pesus ◊ a sos pressutos lis cheret postu pesu pro ndhe lis bogare su sutzu ◊ is féminas costumant a pigai is pesus a conca: màriga, linna, bértula… totu! ◊ pesu perunu no ndhe poto leare ca mi dolet s'ischina! ◊ sa bòvida fata deasi agguentaiat unu pesu mannu 3. a sa pipia dhi ponent is pesos fatus de coradhu o de oro 4. apo a pesu sas peràulas tuas ◊ no li dezas pesu a sa betzesa! ◊ custos porcos sunt bene impurpidos chi faghent pesu! ◊ bi ndh'at, de Sardos etotu, chi sa Sardinna la zughent a pesu e no l'istimant Ètimu ltn. pe(n)sum Tradutziones Frantzesu poids Ingresu weight Ispagnolu peso Italianu péso, gravità Tedescu Gewicht.

pésu 1 pèsa

pesúdu , agt Definitzione nau de cosa, chi pesat meda, o fintzes chi costat meda coment'e trebballu, patimentu o àteru Sinònimos e contràrios grae, greu, pesante, pesosu | ctr. lébiu Maneras de nàrrere csn: p. che monte = grai meda, pesosu che tronu; sonnu p. = sonnu grai Frases sa rughe fit pesuda ◊ unu leperedhu ndhe istupat dai sa chixura e che parat in sa calchera pesuda de totu cudhos pes in andhera 2. si drommint de sonnu pesudu chi paret molte ◊ ite impreu pesudu subra de palas! Ètimu srd.

pesulàre , vrb Definitzione artzare in artu, inartare, bentulare, pesare a bolu Frases si fit apentendhe a ndhe pesulare unos cantos bículos de linna Ètimu srd.

pesumía , nf Definitzione bisura lègia Frases za lu creo chi candho biet custa pesumia de mere si ponzat a carchidare: mancu su molente la cheret acosiare!…

pésus pésu

pèta pècia

pèta 1 , nf: preta 3 Definitzione is pilos fatos a trícia, ispartzios in tres pubusones e intraos apare intéssios; corona de àgiu; sisia de su cugudhu, po dhu pòdere poderare acapiau / min. pretulledha Sinònimos e contràrios patedha 1, trícia Maneras de nàrrere csn: cadinu de preta = lóssia; no ti apu fatu sa coa a nuu e is pilus a pretas! = de ita ti chèscias candu no ti apu fatu nudha?! Frases si no dh'acabbas ti aferru a is pretas e bis acomenti ti frimas! Ètimu ltn. plecta Tradutziones Frantzesu natte, tresse Ingresu plait Ispagnolu trenza Italianu tréccia Tedescu Zopf.

petabúdica, petabúdida, petabúdiga partabúdiga

petàju , agt, nm: petari, petarju, petarzu, petzàgliu Definitzione chi o chie papat petza meda, chi bivet a petza; chi est in colore de sa petza Sinònimos e contràrios peciolàrgiu, petanu, petaresu, petzarolu, pulpuzeri, speigraxu Frases s'astore petarju est a rodeu, prontu a si ghetare a sa turturedha ◊ fit a mes'àghera chei s'astore petzàgliu canno est in bolu ◊ bi at petaris chi campant a fortza de peta furada 2. sas àgheras petzàglias sont marcanne temporata de ventu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carnivore Ingresu carnivorous Ispagnolu carnívoro Italianu carnìvoro Tedescu karnivor, fleischfressend.

petàntis , avb: apetantis* Sinònimos e contràrios sughestantu Frases mezus su mare t'esset fatu mantu ne a s'eternu sole esses cumparta, ca petantis tra dolos e piantu cantu prima as a fagher s'iscumparta (S.Lay Deidda).

petànu , agt, nm Definitzione chi o chie faet in sa petza, dhi praghet meda a papare sa petza Sinònimos e contràrios petaju, petaresu, petzarolu, pulpuzeri Ètimu srd.

petarésu , agt Definitzione chi papat petza meda, chi bivet de petza Sinònimos e contràrios peciolàrgiu, petaju, petanu, pulpuzeri Frases bi at fera petaresa ◊ su gurturju est unu puzone petaresu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carnivore Ingresu flesh-eating Ispagnolu carnívoro Italianu carnìvoro Tedescu karnivor, fleischfressend.

petàri, petàrju, petàrzu petàju

petàta patàta

petèdha patèdha

petèdha 1 patèdha 1

petenàda , nf: petonada, pitinada Definitzione su petonai; in cobertantza fintzes múngia, arrebbentu, briga manna Sinònimos e contràrios petonadura / cadha Ètimu srd.

petenàdu , pps, agt Definitzione de petenare Sambenados e Provèrbios smb: Petenadu, Pettenadu.

petenài pantonài