pibíra pibída
pibiràssu, pibiràtzu , agt Sinònimos e contràrios apannugau, gintillau, pibirinadu, pintarinadu, trighinedhu Ètimu srd.
pibirédhu piberédhu
pibirédhu 1 pabarédhu
pibirèra piberèra
píbiri píbere
pibiribíbiri , avb Definitzione èssere p. = no agguantare brulla nudha.
pibiríche , nm: pipiriche Definitzione genia de píbiri, in su sensu de gana, arriolu, disígiu Sinònimos e contràrios furighedha, ispédhiu, schinitzu Frases fit a pibiriches de ischire pruite cherio dimandhare s'urzéssia chi aiat de arriscare ◊ be ndh'at a pipiriche, chi s'inchietant chin su postinu candho no retzint posta ◊ fit a buca aperta che puzone in su nidu, a pipiriches ispetandhe s'ozu.
pibirillàtzu , nm Definitzione genia de turta lada chi si faet cun chíghere pistau e cotu cun saba fintzes a si cagiare e apustis, candho est frida, si segat a fitas Sinònimos e contràrios tzidhina, pistidhau Terminologia iscientìfica drc.
pibirillò, pibirilódhi, pibirillòe , nm Definitzione orrosa de ladhérighe, de margiani; su frutu chi faet s'orruo cràbinu Sinònimos e contràrios arrolàriu, arrosabburda, badherinu, fúscuru, rosagràbina / balladore, cacalodha, pimpirillodhi, rullari Frases tupa de pibirilodhi 2. su frutu de sa rosa padedha est su pibirillò ◊ su pibirilloe est chena sutzu Terminologia iscientìfica mt Ètimu srd.
pibirimói, pibirimóu , nm Definitzione su frore de su samucu Sinònimos e contràrios cucuniu Terminologia iscientìfica rbr.
pibirína , nf Definitzione genia de erba bona po s'iscurrentziadura Sinònimos e contràrios brentedha, cacalacasu, coriandru, culuebba, ocicanu, preiderina, priorissa 1 Terminologia iscientìfica rba, Smyrnium rotundifolium Ètimu srd.
pibirinàda , nf Definitzione ispergiada de cosa (casu tratagasau, tzúcuru, saloca) ghetada a orrosinadura apitzu de cosas de papare Sinònimos e contràrios burtzaredha, pibiada, pimpirida, pítzia, podhicada Ètimu srd.
pibirinàdu , pps, agt: pipirinatu, pipirinau Definitzione de pibirinare; chi est totu a pibirinos, a pintirighinos de àteru colore in sa pedhe Sinònimos e contràrios apannugau, pibirinosu, pintarinadu, trighinedhu.
pibirinàdu 1 , agt Definitzione chi portat sa pedhe totu a tzirbisas Sinònimos e contràrios aggruncipidu, aprighizonadu, fronziu, trapudhadu.
pibirinàre , vrb Definitzione fàere a pibirinos, a pintirighinos de colore diferente Sinònimos e contràrios anniai 1, iscacare, pimpirinare, pintirinai Ètimu srd.
pibirínas , nf pl Definitzione tzirbisas in cara, comente imbèciat sa pedhe Sinònimos e contràrios frúngia, frungidura, incrispa, pícia 1, prichizone Ètimu srd.
pibirinédhu , nm Definitzione zogare a p. = giogai a pibiredhu, a musca tzega Ètimu srd.
pibiríngiu , nm Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine Sinònimos e contràrios bentitzu, bintirinzu, intretzu, mussòrgia, pidighinzu, tretzu Terminologia iscientìfica mt, Clematis cirrhosa Ètimu srd.
pibiríngiu 1 , nm Definitzione crocoriga areste o melamida burda, genia de erba chi faet a cambu longu, fine, fògias a bisura de pentàgunu (cun is duos latos de sa punta prus longos, cun ischeaduras chi dha faent assimbigiare a sa fògia de sa bide), unu frorighedhu tra grogo e birde, piticu, e unu frutighedhu a pibionedhu grogo e orrubiastu: faet in is cresuras, ue imbodhigat is filongianas chi portat Terminologia iscientìfica rba, Bryonia marmorata.