A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pibinài pibiàre

pibínca , nf Definitzione unu foedhare arrepítiu chi giaet ifadu, su giare ifadu foedhandho / èssiri de p. = ifadosos Sinònimos e contràrios gena, ifadu, ifestu, mémula, nischitzu / linghizu Frases sa genti de pibinca bolit iscupetada! ◊ si no dh'acabbas cun custa pibinca no ti ant a donai mancu su chi ti tocat! ◊ ses una cida cun custa pibinca, a ndi cabai cussa cosa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ennui, agacement Ingresu nuisance Ispagnolu molestia Italianu molèstia, tèdio, meticolosità Tedescu Lästigkeit.

pibincài, pibincàre , vrb Definitzione nàrrere sèmpere calecuna cosighedha coment'e a briga, a lamentu, a refatzu, a pedidura ifadosa e fintzes po precisare prus a fine su chi si narat, giare ifadu foedhandho, istare a su pedi pedi Sinònimos e contràrios achigulare, agenare, annischissai, apibiare, apurrire, arrosci, cascaviare, innaentare, memulare Frases maridu miu mi naràt ca dèu fui imbecendi ca dhu pibincamu tropu ◊ cussu est sempri pibinchendi sentza de tènniri bisóngiu! ◊ no mi praxit a pibincai nudha a nemus: bollu su chi mi tocat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ennuyer, déranger Ingresu to annoy Ispagnolu aburrir, fastidiar Italianu annoiare, seccare, importunare Tedescu lästig sein, belästigen, stören.

pibinchéri , agt Sinònimos e contràrios genosu, pibincosu, pibincu Ètimu srd.

pibinchería , nf Definitzione su èssere pibincos Sinònimos e contràrios pibincúmini Ètimu srd.

pibincíri pibicíri

pibincosamènti , avb Definitzione a sa manera de is pibincosos, faendho a fine a fine, cun incuru o contivígiu a tropu Frases fiat sempri a s'orvetu isfolliendi is giornalis pibincosamenti po biri si dhoi fiat su nòmini suu Ètimu srd.

pibincósu , agt, nm: pipincosu Definitzione chi o chie acostumat a pibincai; chi no lassat nudha nudha chentza de bíere e torrare a bíere, chentza de castiare o fàere benene Sinònimos e contràrios addeleadu, agataredhosu, apioncheri, cantariarzu, genosu, ifadosu, imbeléschidu, ischitetu, mimincheri, nischitzosu, pibincheri, pibincu, sciringosu, tzacarredhu Frases no dhus intendis prus is cantus pibincosus de sa cida santa cun is isciorrocus in s'eca de sa crésia 2. su dotori pibincosu circat dónnia semu po isciri bèni ita tenit su malàdiu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tatillon, ennuyeux, méticuleux Ingresu pedant (ic), meticulous Ispagnolu fastidioso, molesto, quisquilloso, meticuloso Italianu pedante, seccante, tedióso, meticolóso Tedescu pedantisch, lästig, Pedant, gewissenhaft.

pibíncu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a pibincare; a logos dhu narant fintzes po susuncu, limidu, arrestigu, malu a giare / èssiri p. che pibitziri famiu = meda, a tropu Sinònimos e contràrios apioncheri, cantariarzu, cantarzosu, mimincheri, pibigosu, pibincheri, pibincosu, sprepedheri 2. no apu mai iscípiu su poita is predis, ita pibincus!, si depiant pigai feli po custus ispetàculus chi faemu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rasoir (fam.), barbant, tatillon Ingresu fussy person Ispagnolu quejica, meticuloso Italianu lagnóso, pignòlo Tedescu pedantisch.

pibincúmini , nm Definitzione su èssere pibincosos Sinònimos e contràrios pibincheria 2. no isciriat ita fai po si ndi libbertai de cussu pibincúmini de sa sorresta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu méticulosité Ingresu scrupolousness Ispagnolu meticulosidad Italianu meticolosàggine Tedescu peinliche Genauigkeit, Penibilität.

pibínga, pibíngia , nf Definitzione genia de pigione niedhu chi faet abbitu e nidat in ísulas piticas Terminologia iscientìfica pzn, hydrobates pelagicus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oiseau des tempêtes Ingresu petrel Ispagnolu paíño común Italianu uccèllo delle tempèste Tedescu Sturmschwalbe.

pibinída, pibinídu , nf, nm: pipinia, pipinida, pipinita, pipinitu, pivinida Definitzione orrughedhu piticu, cosa fine fine, fintzes sèmene / avb.: a pibinida = cun ispédhiu, scinitzu, furighedha Sinònimos e contràrios cantzichedhia, filchinida, paparida, pimpiredhu, pimpirida, pípinu, pipitza, pitzuedhu, pravina, uchedhu Frases sos puzones sunt chirchendhe granu o pipinitas ◊ su cane fit a cascos in s'isetu de calchi pibinida ◊ bi at teracos bendhèndhesi pro bator pipinias! ◊ de su pane ndhe collit fintzas sa pibinida ◊ no de frichinaza, no bi at mancu pibinida de pane! 2. a cussa zòvana la cheret a pibinida ◊ za ses pagu a pibinida! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu miette Ingresu tiny bit Ispagnolu miga, pedacito Italianu brìciola, minùzzolo, pepita Tedescu Stückchen, Bröckchen.

pibinósu , agt: pibiosu, pipiosu Definitzione nau de ccn., chi s'istat coment'e lamentandho, chesciandho, lastimandho (o fintzes a foedhos malos, a lamentu), chi faet pena, chi est tenendho dolu, sentindho dolore o làstima Sinònimos e contràrios achiguladu, chensciosu, lastimosu, memulosu, piantinosu, piciosu, pipiajolu Frases su bentu s'intendhet muilendhe lamentu pibiosu ◊ oi puru ses pipiosa: ite as papau, arranas?! ◊ li ant fatu s'interru a tocu pibiosu de campana ◊ at nau s'orassione chin boche pipiosa ◊ is cucus s'arrespundint apari cun boxi pibinosa ◊ cun boghes pibiosas intonade chi piangat dogni coro trapassadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaintif, attristant Ingresu mournful, sad Ispagnolu quejumbroso, triste Italianu lamentévole, mèsto Tedescu klagend, jammernd, traurig.

pibintzíli, pibintzíri pibicíri

pibínu pibía

pibínzu , nm Sinònimos e contràrios oriolu / insimíngiu.

pibiòla , nf: pipiola Definitzione bobboi pintirinadu, cadhu de santu Ainzu, tzicamariola, cun is alas orrúbias o grogas a pintirighinos niedhos, de forma, castiau de fiancu, paret una mesa luna Sinònimos e contràrios abbajola, babbajola, majola, mammarosa, mandioba, mariapesabola, mariola Frases sas pibiolas si pasant subra de sos fiores ◊ po s'ajaja sa pipia est semper una bella pibiola ◊ bolas che una pibiola! Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

pibionàu , agt Definitzione chi est a pibiones Ètimu srd.

pibiòne, pibiòni , nm: pipione, pubugione, pubujone, pupione, pupugione, pupujone, pupuxone, pupuzone Definitzione su granu (upm) de s'àghina comente dhu sèberat su frore de su gurdone; genia de puntighedha tundha comente acabbat su chelu de sa buca, apalas, in s'oru de s'ingurtidórgiu; nodighedhu o lobitu de sa trama chi si faet in su tessíngiu in tapetos, fànugas, burras e àteru, po pòdere essire a figuras, ma fintzes àtera genia de nodighedhu piticu / partes de su pipione: nasedhu, fodhone o fodhe, mata o prupa, sèmene o pisu; su pupujone de sa bula = angaule, sa méndula de su gúturu, su fundu de su paladari Sinònimos e contràrios aginedhu, pubone / cdh. pupioni Frases gustant sos pubujones rujos e dorados trones ponent in sas pischezolas ◊ custos fundhos batint ua pupujoni madura ◊ custos sunt sos pupuzones de s'úrtima iscaluza 2. no ischimus si tessent a pibione overas a ranu de ogu ◊ su sudori, messendi, calaiat a pibionedhus Terminologia iscientìfica rbr, crn Tradutziones Frantzesu grume, grain de raisin Ingresu grape Ispagnolu grano Italianu àcino Tedescu Beere der Weintraube.

pibiósu pibinósu