pibirinósu , agt Definitzione
chi est totu a pibirinos, a pintirighinos de àteru colore in sa pedhe
Sinònimos e contràrios
apannugau,
civraxudu,
gintillau,
lentizosu,
pibirassu,
pibirinadu,
pigosu,
pintarinadu,
podhinudu,
talaosu,
trighinedhu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lentigineux
Ingresu
freckled
Ispagnolu
pecoso
Italianu
lentigginóso
Tedescu
sommersprossig.
pibirínu , nm: pipirina,
piperinu,
pirpirinu Definitzione
pintirighinu chi essit in sa pedhe, de colore diferente e a logos fintzes porru, essidura a guronedhu in sa carre; fintzes su calagasu / sèdere a pirpirinu = apispirinados, apataus, apipiredhaos
Sinònimos e contràrios
ischecu,
pannuga,
piga,
pintirina
/
bellacasu,
carravarina,
lepilepi,
maniposa,
pabedha,
pibiritu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
tache de rousseur
Ingresu
freckle
Ispagnolu
peca
Italianu
lentìggine
Tedescu
Sommersprosse.
pibirínza , nf Definitzione fémina mala, bagassa.
pibiriòla , nf Definitzione tzicamariola, bobboi cun is alas orrúbias o grogas a pintirighinos niedhos (nau a bortas de fémina in su sensu chi est o paret pagu séria, conchilébia) Sinònimos e contràrios babbajola, mandioba, mariola, pibiasana, pipiridonna 2. a pisedha fit pibiriola e a tempus de si cojuare zòvanos chin cabu no ndhe aiat buscadu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.
pibirisàngiu , agt Definitzione nau de ccn., chi luego che dhi calant is làmbrigas, si dha pigat deretu a prànghere Sinònimos e contràrios achiguladu, memulosu, miaulosu, piantinosu, piantuleu, pibinosu, piciosu.
pibirisía , nf Definitzione orrughedhu de linna curtzu a punta adatu a púnghere Sinònimos e contràrios acutzoni, bucioni, istrajone, sàgiu, sajone Frases fuint semper curre curre ispronizanne e punghinne su cadhu cun sa pibirisia.
pibiríssa , nf Definitzione linna de ias, genia de linna chi faet a cannàile e si che artzat a is matas Sinònimos e contràrios badàngiu 1, bidebbianca, erbagràbina, ligadorja 1, mamaesida, mamasilva, mammelinna, sfundhabingiadas Terminologia iscientìfica rbl, Lonicera implexa.
pibirísta pabarísta
pibiristadúra , nf Definitzione ispergiada de píbere Ètimu srd.
pibiristài , vrb Definitzione cundhire cun su píbere, ispergiare píbere, o fintzes àteru a pruine (saloca, tzúcuru) Sinònimos e contràrios impiberare Ètimu srd.
pibiristàu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat prabaristas mannas Sinònimos e contràrios pibiristudu Ètimu srd.
pibiristédhu , nm Definitzione pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, tzuntzurredhu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet in sa lughe): assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat coment'e alas e andhat a bolu, ma est unu mammíferu e faet su fedu coment'e custos Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Terminologia iscientìfica anar Ètimu itl. pipistrello.
pibiristúdu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat su pilu cracu in prabaristas Sinònimos e contràrios pibiristau Ètimu srd.
pibiríta , nf Definitzione coment'e unu pígiu de carre diferente, totu a puntighedhas, chi creschet de longu in sa conca a pudhas e mescamente a pudhos; genia de pedhe chi ammontat s'ogu Sinònimos e contràrios chichirista, cocorosta, crilta, ogroista, proborista / pabarista* Terminologia iscientìfica crn.
pibirítu pabarítu
pibiritzíri pibicíri
pibiròtu pabilòte
pibirúdu piberúdu
pibísca , nf: pilisca Definitzione cosa asciuta meda, fintzes is orrughedhos de su casu chi si piscant impare cun s'arrescotu e chi abbarrant prus asciutos e tostaos; genia de disígiu de s'ànima chi no arrennescet a èssere cuntenta, dispraxere Maneras de nàrrere csn: èssere assutu che pilisca (nau de ccn.) = portai sa buca asciuta meda; abarrai, lassai in pibiscas = in disizu forte, coment'e in bisonzu Frases deo, sentza agatare una pilisca, a caminare mi ponzo in sa via coitendhe coment'e una brisca (G.Ispanu) 2. no fint piliscas, ma ammentos chi faghiant piànghere ◊ sa richesa no est felicidade candho piliscas bi at in su coro! ◊ dhi pigàt a pibiscas ca su segretàriu no fiat arribbau ◊ no mi fetzast abarrai in pibiscas: naramí totu! ◊ unu giòvanu iat torrau a ponne sa pilisca de ndhe pesare sa crésia bècia Ètimu srd.
pibischèdha , nf Definitzione cosighedha de pagu contu de fàere, inghíriu.