A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pibitzíu pibisíu

pibitzuài , vrb Definitzione coment'e segare a bicadura, a orrughedhos Sinònimos e contràrios bichitare, biculare, irbiculare, ispitudhare, spiciuai 2. bollit biri is pillonedhus de sa pudha ma is ous frucius no funt mancu pibitzuaus Ètimu srd.

pibíu, píbiu pibía

pibiusànu , nm Definitzione genia de giogu de su fedighedhu Ètimu srd.

píca , nf Definitzione pedra manna trebballada, imboidada e fata a bisura de bartza pitica de dhue pòdere pònnere cosa aintru (abba, impastu, brovendha), prus che àteru po betare a papare a is animales, ma fintzes manna a bisura de bartza a pedras picadas, fintzes in funtanas (tundha o prelongada) po bellesa / sa p. de s'àcua santa = abbasantera; surdu che p. = surdu che picu, meda Sinònimos e contràrios cumitedhu, lacu Frases in sas picas bi at galu impastu e landhe ◊ su frailarzu tenet sa pica de s'abba pro ifritare e temperare sas forramentas ◊ sas cocas in su corrale sunt bichendhe trigu in sa pica ◊ Tziscu umpit su mustu de sa pica ◊ nonnu teniat is picas aundi papànt is bòis 2. lassinendhe che ruo a sa pica e ndh'esso totu infustu Sambenados e Provèrbios smb: Pica, Picca Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. pica Tradutziones Frantzesu bassin, lavoir en pierre Ingresu stone trough Ispagnolu artesa Italianu truògolo di piètra Tedescu Trog aus Stein.

píca 1 , nf: piga 1 Definitzione genia de pigione mannitu, bellu, faet sa boghe pibidosa, de tantas maneras, fintzes che àteros pigiones, portat pinnias asulas in is alas, biancas in s'ischina, coa niedha: in Sardigna est una arratza unu pagu diferente, a bicu unu pagu prus curtzu / piga marina = puzone chi assemizat unu pagu a sa piga, prus che àteru in passera in Sardigna (coracia garrulus) Sinònimos e contràrios malabiga Maneras de nàrrere csn: rassu che piga… = marriu meda; allegru che pica = allirgu, prexau che pasca Frases sas pigas cun gridos de lamentu atutinant sas montagnas Sambenados e Provèrbios smb: Pica, Piga Terminologia iscientìfica pzn, garrulus glandarius ichnusae Ètimu ltn. pica Tradutziones Frantzesu geai Ingresu jay Ispagnolu arrendajo Italianu ghiandàia Tedescu Eichelhäher.

píca 2 , nf Definitzione su picare, ma nau in su sensu de una manera de fàere, unu pagu s'unu contr'a s'àteru, a trivas de pare (a p. apare)/ cúrrere a unu pica pica = friga friga, tene tene, azummai teníndhelu Sinònimos e contràrios puntíglia Frases so sempre in mira de fàghere concuista de una muzere rica pro interessu meu e pro sa pica de sos cumpanzos ◊ in su faltzu isperendhe, sa pica ant sustesu cretendhe a rèndhere niedhu su nie! 2. l'apo curtu pica pica ma no so reséssidu a lu sighire Ètimu srd.

píca 3 , nf Definitzione sa natura de s'ómine, in su foedhóngiu de o cun is piciochedhos Sinònimos e contràrios cozona, dòrrola, ghignu 1, minca, pigliona, piola 2, pisseta, pitzota.

picabíca , nf Sinònimos e contràrios atacadolza, bicalinna, bicamata, pertungheustes, tochedhadòrgia Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

picabilàrda , nm Definitzione genia de tageri po segare e pistare erbas, pilarda de tamatas o àteru deasi po cundhimentu Ètimu srd.

picacàrru , nm Definitzione pedra prantada ororu de is istradas a singiale Sinònimos e contràrios marrilleri Frases si fiat sétzia in su picacarru de perda a oru de s'istradoni Ètimu srd.

picàda , nf: pigada, pigara Definitzione tretu longu po passare a punta in susu, in pesada, mescamente in logu de monte / pigada de iscala = parti de un'iscala manna, de un'arrepranu a s'àteru, itl. rampa Sinònimos e contràrios alciada, altzadòglia, ampuada, muntada, pigadorza, pugiada | ctr. cabada, falada Frases po lompi a pratza de domu sua dhui at una pigadedha ◊ est istraca pro su caminu in pigada chi at fatu ◊ ant fatu in picada unu tretu mannu a pè Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu montée, rampe, rude montée Ingresu ascent Ispagnolu pendiente, cuesta Italianu salita, èrta Tedescu Aufstieg.

picàda 1 , nf Sinònimos e contràrios ofesa Frases si tue faghes de picada (P.Pisurzi) Ètimu srd.

picàda 2 , nf: pijada Definitzione su picare, su pigare, ingòllere Sinònimos e contràrios leada, pigamentu | ctr. lassada Ètimu srd.

picadígliu, picadíllu , nm Definitzione genia de papare licante fatu cun petza picada Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl., spn. picadillo.

picadòre , nm Definitzione maistu chi picat pedra, dha trebballat a iscrapedhu po fàere contonadas, istantariles e àteru Frases tres picadores picant una mola… Ètimu srd.

picadórzu , nm: pigadroxu, pigadórgiu Definitzione tretu a ue aferrare, a ue faet a si poderare Sinònimos e contràrios aferradorzu, afigadolzu Frases su nudha no at picadorzu Ètimu srd.

picàdu , pps, agt Definitzione de picare 1 / màrmaru picadu, perda picada = trebballaos, fatos a iscrapedhu, a burinu 2. sa mola picada a nou iscapat perda ◊ mi ant dadu una corona de coradhu picadu ◊ tanti zai funt che pare sas bombas de petza picada chi faent innoghe!…

picadúra , nf Definitzione su picare, -are 1, trebballu de finidura e de bellesa Frases pro sos afidos si faghet su pane distintu in fromma e picaduras fatas a fóscighe Ètimu srd.

picagiólu , nm: picajolu Definitzione ferru o sonàgia pitica pruschetotu po brebès Sinònimos e contràrios picaloru Frases tres picagiolos e una collana, unu nou, unu tratu e unu betzu… Ètimu srd.