A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

picài , vrb Definitzione trebballare a picu Sinònimos e contràrios piconai Frases gei eus picau pagu fendi is fundatzionis de custa domu!…

picài 1 , vrb: picare 1 Definitzione trebballare sa pedra a iscrapedhu; trebballare su pane grussu totu a pitzicorros, a bicos e a figuras, pintare a picus o a puntus, fintzes trebballare su casu cun sa punta de is pódhighes, faendhodhu in s'aiscu Sinònimos e contràrios abburinai, arrepicai 1, pichirinare, pimpirinare / laurai Maneras de nàrrere csn: p. sa petza = pistare o amminudare sa peta; picare su corredhu = pintai, fai figuras a iscarrafiadura in su corredhu; picare sa saltitza = púnghere s'istentina prena pro ndh'essire s'aera chi est intrada iferchindhe Frases candu fiat iscutza, sa mola dha picaiant 2. li ant fatu unu bellu monumentu totu de màrmaru picadu ◊ ant fatu su pane picadu ◊ is domus tengas de perda picada! 3. infelchindhe sa saltitza, s'istentina si picat cun s'agu pro chi ndh'essat s'aera Ètimu spn. picar Tradutziones Frantzesu tailler Ingresu to chip Ispagnolu cincelar Italianu scalpellare Tedescu meißeln, behauen.

picài 2 , vrb: apicai* Sinònimos e contràrios acadhai, apichedhai, apilicare Frases cun mei cussu picat mali is crais! ◊ picanci is tendinas arrandadas!

picài 3 , vrb rfl Definitzione cunsiderare o sentire calecuna cosa coment'e un'ofesa Sinònimos e contràrios alloroscare, chischisari, pirmare Ètimu spn. picar Tradutziones Frantzesu se vexer, se piquer Ingresu to feel hurt (by sthg) Ispagnolu picarse Italianu offèndersi, impermalirsi Tedescu sich beleidigt fühlen.

picajólu picagiólu

picalínna , nm: bicalinna*, picallina Definitzione una de is duas arratzas de custu pigione Sinònimos e contràrios atacadolza, bicamata, pertungheustes, tocafuste, tochedhadòrgia Frases su picalinna circat babballotis asuta de su croxu de is matas sicadas Terminologia iscientìfica pzn.

picàlla , nm Definitzione una de is duas arratzas de custu pigione Sinònimos e contràrios atacadolza, bicamata, pertungheustes, tocafuste, tochedhadòrgia Frases su picalinna circat babballotis asuta de su croxu de is matas sicadas Terminologia iscientìfica pzn.

picallína Sinònimos e contràrios picalína

picallódhu , nm Sinònimos e contràrios apicàglia, pendhúliche.

picalóru , nm, nf: picarolu, picarola Definitzione sonàgia no tanti manna, de pònnere cun sa guturada a su bestiàmene Sinònimos e contràrios pitajolu, tentinu Frases s'intendhent picarolos in su padente ◊ s'intendhet una boghe misciada a sonu de picarolos ◊ sa tinnida de sas picarolas l'isviaiat dae totu sos pensamentos Terminologia iscientìfica snl Ètimu ctl. picarol.

picamàta , nm: bicamata*, pichemata Sinònimos e contràrios atacadolza, bicalinna, pertungheustes, picabica, tochedhadòrgia Terminologia iscientìfica pzn.

picamòa, picamòlas , nm Definitzione su maistu chi trebballat is molas, siat po ndhe fàere noas e siat po dhas torrare a picare acutzandhodhas Sinònimos e contràrios pistamolas Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

picàngiu , nm: bicàngia* Definitzione una genia de pigione chi portat su bicu ladu.

picànte, picànti , agt Definitzione nau de papare, chi dhi essit sabore pitzigorosu, de píbere o chi si assimbígiat a cussu de su píbere, fintzes solu sabore forte / picantedhu = unu pagu picante; p. de sali = ispuntu a sale, salidonzu Sinònimos e contràrios pissiosu Terminologia iscientìfica sbr.

picantzólu , nm Definitzione s'apicone o bicu chi portant unos cantu frutos (es. mela, pira, figu) Sinònimos e contràrios nasedhu 1, tanache Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétiole Ingresu stalk Ispagnolu cabillo Italianu picciòlo, gambo di frutta Tedescu Fruchtstängel.

picapàni , nm Definitzione impiastu de erbas chi si ponent a impacu.

picapardéri, picapedréri, picaperdéri , nm: picheparderi Definitzione maistu chi trebballat sa pedra a iscrapedhu Sinònimos e contràrios iscrapedheri, scrafedhadori / cdh. picapetra, ttrs. picabidreri Frases picapedreris e mastros de muru, chi tropu pedra manizant e terra, bi at medas chi los crent de coro duru ◊ issu fiat unu picheparderi béciu ◊ su mastru picapedreri picat tres santos noos… Terminologia iscientìfica prf Ètimu ctl., spn. picapedrer, picapedrero Tradutziones Frantzesu tailleur de pierres Ingresu stone-dresser Ispagnolu picapedrero Italianu scalpellino Tedescu Steinmetz.

picapètza , nm Definitzione aina o màchina po segare a piticu o pistare a fine sa petza Sinònimos e contràrios acapuladori, pistapeta Frases sa bomba atómica at a fai a arrogus totu s'umanidadi coment'e unu picapetza Tradutziones Frantzesu hache-viande Ingresu mincer Ispagnolu picadora de carne Italianu tritacarne Tedescu Fleischwolf.

picaradhédhu , agt Sinònimos e contràrios piticadhedhu Frases mi dh'iast a podi donai unu basidedhu picaradhedhu picaradhedhu!

picardía , nf: picarria Sinònimos e contràrios puntíglia, pica 2, repica Frases babbu tuo no est ne unu brigantinu e ne unu chi picat picardias chin nesciunu ◊ lah, est mellus chi no iscassedhis, sinuncas arrúmbias calincuna picardia puru!