A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pichighédhu , nm Definitzione picu piticu Sinònimos e contràrios pichitu.

pichíglia , nf Definitzione cosa chi si faet coment'e abbetiandho, po no giare su cuntentu a s'àteru o no dhu lassare bínchere, o fintzes a trivas Sinònimos e contràrios pica 2, puntíglia, repica / cdh. pichíglia 2. síndigu e segretàriu fiant a pichíglia de pari, a chini ndi podiat aprofitai de prus.

pichiliàu , agt Definitzione chi est alligritu a binu e fintzes imbriagu Sinònimos e contràrios pischiliau*.

pichillíta , nf, nm Definitzione in su foedhóngiu de is pipios, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios bichiriola, bollolla, lelledha, marracoi, minninna, pichiriola, pilledha, pillighita, pissiredha, tórrina Ètimu srd.

pichininíu , agt Definitzione deasi piticu chi no dhue at mancu it'e bíere Sinònimos e contràrios minudedhedhu Tradutziones Frantzesu microscopique Ingresu very little Ispagnolu muy pequeño Italianu minutìssimo Tedescu sehr klein.

pichínu , agt Definitzione chi est a bisura de picu: si narat de una genia de segure (segures istrintas e no a forma tringulare) e fintzes de su nasu chi faet un'àngulu in sa serra in su sensu de sa longària Ètimu srd.

pichínzu , nm Sinònimos e contràrios arradicadura, arraigonzu Ètimu srd.

pichióngiu , nm Definitzione su acropare a una genna pedindho po apèrrere Sinònimos e contràrios píchiu Frases candu iat inténdiu su pichióngiu iat abertu sa genna.

pichiòni , nm Sinònimos e contràrios picaloru, pitajolu.

pichipòco , avb Definitzione andhare a p. = camminare a pincaredhu, brinchidandho a unu pei ebbia.

pichíre , vrb Definitzione fichire (che pichete), pònnere s'arraiga a sa cosa prantada (es. pisu, tamatas, bide) po fortilesa o po dha poderare in artu; fintzes pònnere prantau, pesare istrantagiaos Sinònimos e contràrios fichire* / acerbonai, acradiare 1, arradicare / ficare, istantargiai.

pichirichédhu , nm Definitzione su pódhighe prus piticu Sinònimos e contràrios didighedhu, pintirighedhu, podhichedhu, tzintziricu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu petit doigt Ingresu little finger Ispagnolu meñique Italianu mìgnolo Tedescu kleiner Finger, kleine Zehe.

pichirichínu , nm Definitzione muntone de cosa fatu a s'afaiu, cosa ammuntonada male.

pichirinàre , vrb Definitzione orrollare cosa (pane, orrobba e àteru) totu a bicos, a pichirinos, pintare fintzes a intacas (segundhu it'est); foedhandho de metallos, trebballare a martedhu faendho marcos po bellesa Sinònimos e contràrios picai 1 2. zuchet unu brussale de ràmene pichirinau Ètimu srd.

pichirínu , nm Definitzione bicu o puntighedha de pane (tzichi, cocòi), fintzes genia de intaca, orrugu puru (de pane) Sinònimos e contràrios pissigorru Ètimu srd.

pichiriòla, pichiriólu , nf, nm: pinchiriola Definitzione in su foedhóngiu de is pipios, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios bichiriola, bollolla, chirita, lelledha, marracoi, minninna, picariola, pilledha, pissiredha, puzonedha, tórrina Ètimu srd.

pichítu , nm Definitzione picu piticu Sinònimos e contràrios pichighedhu.

píchiu , nm Definitzione sonu o cropu, tzochedhu a sa genna po si giare a intèndhere pedindho de intrare a una domo, o de apèrrere; fintzes genia de tocu de campana: po tocare sa missa bàscia si fadiat a p. (din, din, din); in cobertantza, pistighíngiu, pentzamentu Sinònimos e contràrios tzocu / arraolu, pensamentu Frases in su portali, totu tremi tremi aferrat s'anella e donat unu pichiedhu ◊ lah, cussu est su píchiu de su posteri! ◊ ti apu connotu a su píchiu 3. custa borta giutzo unu bellu píchiu in conca! Tradutziones Frantzesu action de frapper à la porte Ingresu knock Ispagnolu golpe dado al llamar a la puerta Italianu bussata Tedescu Anklopfen.

pícia , nf Definitzione filera de panes Ètimu itl. piccia.

pícia 1 , nf: pígia, pija, pixa, prica, priga Definitzione genia de síngia, fata a sola o apostadamente, chi abbarrat in sa cosa agguantada a meda ammuntonada o addopiada a forte, cun pesu (mescamente orrobba, paperi, cosa a pígiu, o fintzes in sa pedhe de sa carena) Sinònimos e contràrios cascadura, crispa, frúngia, frungidura, pighizone / pinnica Frases zughiat sas ancutzas che pija de pantalones ◊ bestimenta bene pranciada no giughet pijas ◊ sas pricas de cara contant su chi as patiu ◊ si fit sèmpere acontzendhe sa bunnedha, ponzèndhesi apostu sas pixas ◊ sa pedhe tua est totu a pícias 2. sa munnedha pressada est totu a prigas Sambenados e Provèrbios smb: Piggia, Pigia Ètimu ltn. plica Tradutziones Frantzesu pli Ingresu fold Ispagnolu pliegue Italianu pièga Tedescu Falte.