A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pichetài, pichetàri , vrb Definitzione fàere sa pichetada, prus che àteru papare a meda, genia de festa, in cumpangia Sinònimos e contràrios arrebbotare, sbirrendai, sciaballabatai Frases tristu chi no podit pichetai, càstiat su pratu e lingit sa frochita ◊ andai a pichetai cun is amigus fut sinnu de libbertadi po is giòvunus Ètimu spn. picotear Tradutziones Frantzesu banqueter Ingresu to banquet Ispagnolu banquetear Italianu banchettare Tedescu an einem Bankett teilnehmen, schmausen.

pichète , nm Definitzione puntedhu piticu a punta chi si fichit in su puntu ue si depet prantare sa bide, o fintzes po singiale pigandho misuras in terra; in cobertantza, fintzes frastimu Sinònimos e contràrios cràdiu, fichete / frastima Ètimu spn. piquete Tradutziones Frantzesu piquet Ingresu peg Ispagnolu estaca Italianu picchétto Tedescu Pflock.

pichetéri , agt Definitzione chi dhi praghet a pichetai, a rebbotare Sinònimos e contràrios birranderi, rebboteri, sciaballabateri, todoneri Ètimu srd.

pichetóngiu , nm Definitzione su pichetai, su istare faendho pichetadas, de una pichetada a s'àtera Frases po istasiri unu pagu tocat assumancus a menguari su pichetóngiu! Ètimu srd.

pichetósu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a fàere pichetus, dispetos Sinònimos e contràrios crepuru, puntigliosu, strempiadori, strempiosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

pichètu , nm Sinònimos e contràrios brulla, dibbetu, trémpiu Ètimu spn. piquete.

pichètu 1 , nm Definitzione cambarada de sordaos, prus che àteru cudhos chi assentaos a iscuadra presentant s'arma o acumpàngiant a ccn. po dhi fàere onore Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu piquet Ingresu picket Ispagnolu piquete, guardia Italianu picchétto Tedescu Trupp.

pichètu 2 , nm: pichiete Definitzione su pichetai, ma fintzes acirrada de cosa bufandho / èssiri de p. = rebbotendhe Sinònimos e contràrios pichetada Ètimu srd.

pichiàda , nf: pichiara Definitzione genia de cropu, nau in su sensu de prova, fata de balentia, fintzes sonandho; sonada, nau fintzes in su sensu de sonadura, manera de sonare Sinònimos e contràrios sonada Maneras de nàrrere csn: in d-una p. de ogus = in d-unu sinnu; cumprèndhere sa p. = cumprèndhere s'antífona Frases est istétia una fortuna po mei a connosci una língua chi ti permitit sa pichiara vera 2. sa maista at cuncodrau una pichiadedha cun sa piciocalla ◊ pighit is launedhas e si fatzat intendi una pichiadedha! ◊ su sonadori sonat imbriagu, ma no fadhit una pichiada ◊ is balladores ant cumenciau a sa séria, sighindo sa pichiada de su sonadore.

pichiadórzu , nm Definitzione genia de lóriga grussa in portales e gennas de cropare pedindho de intrare a una domo Sinònimos e contràrios pícula Frases si che fuit atacadu a su pichiadorzu fintzas a candho no aiat apertu Ètimu srd.

pichiadròxa , nf Definitzione torrai a sa p. = e drínghili!, torrare a su chi si boliat, sèmpere a su matessi puntu o chistione chi interessat Frases eh, fustei torrat sempri a sa pichiadroxa! Ètimu srd.

pichiagiólu , nm Definitzione orrugu de ossu, de ferru o àteru chi si ponet apicau aintru de is sonàgias po dhas fàere sonare Sinònimos e contràrios antarzu, limbassa, limbedha, trantallu Ètimu srd.

pichiàra pichiàda

pichiàre picàre 2

pichibíchi , avb Definitzione èssiri a su p. = istare tastandho sa cosa de papare, a su tasta tasta, segare e papare calecunu orrughedhu chentza si cicire a mesa (podet èssere fintzes ca est cosa chi no praghet, po crisu), nau fintzes in su sensu de istare faendho cosighedhas, de una cosa a s'àtera Ètimu srd.

pichícu , agt, prn: biticu, picicu, piticu, pitiu, pitzicu Definitzione chi (o unu chi) tenet pagu mannària: nau cun ironia, su foedhu podet bòllere nàrrere mannu, meda, ma fintzes própriu minore, antzis minore meda, nudha puru, fintzes segundhu ite si iat a bòllere (es.: piticu su fàmini!… = meda (nau de unu chi giai si biet ca tenet fàmene); piticu su prexu!… = pagu, própriu nudha (nau de unu chi giai si biet chi no est prexau)/ min. piticadhedhu, pitichedhedhu, pitierredhedhu, pitiedhedhu, pitiridhedhu, pitirrinchinu; famíllia pitia = cun totu is fígios minores Sinònimos e contràrios minore, minudu, picocu, pistirincu, pistiringhinu | ctr. mannu Frases s'ierru fait is dis tanti pitias chi apena orbésciu bis iscurigai ◊ est piticadhedhu aditzu si bit! ◊ su fuedhai meda fait sa dí pitia 2. at donau su bistiri a sa manna, sa rosa a sa pitica ◊ mellus a morri a pitiu po no sufriri a mannu tanti pena ◊ andat bèni po mannus e pitius 3. piticu s'arrogu de casu chi si at segau… agiummai no mi ndi lassat! Sambenados e Provèrbios smb: Pitiu, Pittiu / prb: mellus chi pràngiant is piticus chi no is mannus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit, moins grand, moindre Ingresu small Ispagnolu pequeño Italianu pìccolo, minóre Tedescu klein.

píchidu , agt: pícidu, pídicu, pídigu, píghidu, pígidu, píjidu, píxidu Definitzione niedhu che pighe, niedhu meda, bene, parívile, e fintzes lúghidu (e po cussu a bortas nau cun significau de bonu, imbénnidu, cotu, nau de colore càrrigu)/ niedhu píghidu (nau de unu po su tzacu) = arrennegau meda Sinònimos e contràrios pighidosu, píghinu, pigorinu Frases tota píghida est s'aera ◊ sa cusséntzia nostra càmbiat a s'imbesse: prus est píchida e prus sos pilos sunt biancos ◊ nues píghidas ant iscorvuladu bírridos de abba ◊ sont cambiandhe intinu cudhos píghidos pilos issipios 2. comente at próidu, sas àrbures zughent sa foza bella píghida Ètimu ltn. *picidus Tradutziones Frantzesu noir comme de la poix Ingresu piceus Ispagnolu píceo Italianu pìceo Tedescu pechig.

pichiédhu , nm Definitzione min. de píchiu, cropighedhu a tochedhadura.

pichiète pichètu 2

pichifàtu , nm Definitzione picu in fatu, avatu = trebballu (e chie dhu faet puru) po pistare a marrone is leas de sa terra arada Sinònimos e contràrios marrinfatu, tzapifatu Terminologia iscientìfica mssr.