A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pibischírra , nf Definitzione una genia de crunculleu Sinònimos e contràrios afuràrgiu, brufulàgiu, craculeu, fruferarzu, frufurinu, muntonarjari, trinedha Terminologia iscientìfica pzn.

pibísci, pibísi , nm Definitzione sa malesa chi is errigos sèberant de su sàmbene, orina; fintzes ladamíngiu Sinònimos e contràrios piciàciu, písciu* Frases fulianci cussu pibisci de su pipiu! 2. bit unu pagu de pibisi de bòi e dh'at donau una puntara de pei.

pibísi 1 , nm Definitzione genia de fruschedha o guronedhu chi essit in su fodhe o prapedha de s'ogu; malesa chi bogat s'ogu Sinònimos e contràrios abruzone, algiolu, braxolu, corjolu 1, frommizolu, mammurgiolu, pilísciu, trummunzolu / cidhica, pibisu Ètimu srd.

pibisía, pibisína , nf: pibisua, pipisia Definitzione genia de essidura in sa pedhe o fruschedha chi si faet in matéria puru, bubburuchedha chi si prenet de abbadúgia; fintzes brutura (in s'ogu) Sinònimos e contràrios buizola, burbuja, malcitu / abighíngiu, arritzu 1 Frases dhoi at maladias chi faint a pibisias ◊ no t'intruxas totu su ciuculati ca ti essit pibisuas! ◊ no mi potzu mancu sètzi de is pibisias chi portu! ◊ ant a bòlliri isciopadas is pibisias? ◊ in s'àcua chi furiaus gioghendu iant isciacuau linu e s'at fatu a iscrafíngiu e pibisias in sa pedhi! 2. bogamindhe custa pibisia chi porto in s’ogu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu acné, pustule Ingresu acne, pimple Ispagnolu acné, granito Italianu acne, pustolétta Tedescu Pickel.

pibisiósu , agt Definitzione chi est totu a pibisias, totu fruschedhas.

pibisíu , nm, nf: pibissia, pibissiu, pibitzia, pibitziu Definitzione genia de bobboi de tantas calidades (ma mescamente cussa birde), longhitu, a bortas mannu cantu unu pódhighe, cun duas cambas longas longas e cun is alas: si movet a brínchidos e a bolu puru, ponet sa cria in terra, est tímiu ca segundhu s'annada ndhe naschit meda, in beranu intrandho s'istade, e si che papat s'erba, is laores Sinònimos e contràrios ateribilche, mammagràida, pibiciri, telaporca, tilibilche, tziabróssima, tzilibrínchidi, tzimpilighe Terminologia iscientìfica crp, Tettigonia viridissima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sauterelle verte Ingresu locust Ispagnolu grillo de matorral Italianu cavallétta vérde Tedescu Laubheuschrecke.

pibisósu , agt Definitzione chi portat is ogos brutos de pibisi, de tzidhica Sinònimos e contràrios gherdiosu, tzeghimosu, tzichedhosu Ètimu srd.

pibissàu , agt Sinònimos e contràrios ghirrisonau, imbusticau, impirigau, trobojadu.

pibissía, pibissíu pibisíu

pibíssu , nm Definitzione pilisu*, trumbullu, avolotu Sinònimos e contràrios cofusione.

pibísu , nm Definitzione malesa bianca chi bogat s'ogu Sinònimos e contràrios cidhica, scrapa 1, simiga, tzerchidha, tzíghima Ètimu srd.

pibísu 1 , nm Sinònimos e contràrios chibu, papu 1, pisisedhu, pisu, sèmene.

pibisúa pibisía

pibítza , nf Definitzione lanighedha, farinedhos de lana chi orruent de comente si trebballat sa lana Sinònimos e contràrios lanaitu, tipidiu Ètimu srd.

pibitzéri , nm Sinònimos e contràrios ateribilche, pibintzili Ètimu srd.

pibitzía pibisíu

pibitzía 1 , nf Definitzione genia de puncione, de ispilla; istampu chi si faet in is carradas Ètimu srd.

pibítzile pibicíri

pibitzíli , nm Definitzione pilus de unga o tudhas de sos pódhighes, pigighedhu de pedhe chi si ndhe artzat e fastídiat acanta a s'arraighina de is ungas de sa manu Sinònimos e contràrios fannuga, filinzone, filiuncu, panarighe, panaritzu, perunga, pilinzone, pilisungra, tanarígia Ètimu srd.

pibitzíri pibicíri