patadèsa , nf Definitzione sa lepedha famada chi faent is maistos de Patada Ètimu srd.
patagliéri , nm Sinònimos e contràrios bècidi, cincipasca Terminologia iscientìfica pzn.
pataràta , nf Definitzione manera de fàere tropu arrespetosa de s'àteru a bisura de serbidore cun su mere.
patàre , vrb Definitzione pònnere cosas assentandhodhas patas, impare, arringherare; fintzes fàere cosas patas, oguales, fàere su matessi tanti Sinònimos e contràrios arrengherai / aggualai, aparinare 2. sa libbertade est unu sidhadu chi no lu patat valore perunu (T.Rubattu).
patarrédhu , nm Definitzione càssula de esprosivu po mina de pagu contu (in pedra pitica e cun istampu fundhudu una deghina de cm) Frases cussa perda no nci dha feus a dha segai a mallu: faidhi unu patarredhu! Ètimu srd.
patàrru , nm Definitzione bucu de mina pagu fundhudu; càrriga pitica de bruvura Sinònimos e contràrios | ctr. alchimina.
patàsu , nm Definitzione una genia de capedhu mannu Sinònimos e contràrios cucarda.
patàta , nf, nm: patatu, petata Definitzione pumu (e fintzes fumu) de terra, genia de ebrúgiu chi si prantat carragiau bene de terra e faet a cambu fora, ma asuta in is arraighinas faet un’ingrussamentu tundhatzu chi si arregollet po alimentu (upm), bonu cotu a budhiu, o fríssiu, cotu in su forru: famada sa p. de Gavoi e de Fonne (e tudau torrat a tzeurrare ca portat ogos e faet sa p. noa); parte de unas cantu erbas chi s'ingrussat a bisura de patata (itl. tùbero), es. su lepirisposu; in cobertantza, nau pl. is butones de su mascu, de s'ómine Sinònimos e contràrios pomo, pomuderra Maneras de nàrrere csn: p. a perras = segada in duos o tres cantos, de fàghere a budhidu a piscadura; patatu sirigadu = tudhidu, intzeurrau; bogare p. = tirare sa sirba, mòere sa terra a tzapu, a tzapita, pro ndhe suguzare e collire sa patata noa; pàrrere boghendhe patatu dae su sacu = nàrrere, contare, faedhare meda Frases at fatu unu pràngiu a malloredhus de patata ◊ fae, chibudha, basolu, patatu… no codiaias nudha! ◊ in s’ortixedhu ponit càuli e patata ◊ sa patata si tudhit o intzeurrat, si sèmenat, si bogat ◊ amus frissu pagas patatas ◊ sa patata frissa piaghet meda a sos pisedhos ◊ sa patata acumenti imbèciat si frungit e pillonat 2. candho intraiat a domo istaiat contendhe contos, issa pariat boghendhe patatu dae su sacu, cantu ndhe ischiat! Sambenados e Provèrbios smb: Patatu, Pattatu Terminologia iscientìfica rbzc, Solanum tuberosum Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu pomme de terre Ingresu potato Ispagnolu patata Italianu patata Tedescu Kartoffel.
patatàda , nf Definitzione papare fatu de patata; papada de patata.
patatàju , nm Definitzione chie bendhet o prantat patata Ètimu srd.
patatàlzu , nm Definitzione terra semenada a patata Frases in cue bi at terra bella pro patatalzu Ètimu srd.
patatàre , vrb Definitzione foedhandho de cassa manna, fadhire su cropu, isparare su sirbone chentza dhu fèrrere.
patatéri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a nàrrere fàulas Sinònimos e contràrios castangeri, fauànciu Ètimu srd.
patatósu , agt Definitzione chi faet o portat patata, chi portat essiduras coment'e patatedhas Ètimu srd.
patàtu patàta
patatúca , nm Definitzione genia de capoto cun su cugudhu Terminologia iscientìfica bst Ètimu itl.t patatucca.
pateàre , vrb: patiare Definitzione arrasigare cun is peis in terra, comente faent is animales (mescamente molentes e cuadhos) Sinònimos e contràrios marrai, marragiadai, marritai Frases s'achetu patiendhe e su massaju ispuntorzendhe contr'a su trau, pro che lu giagarare! Ètimu spn. patear Tradutziones Frantzesu piaffer Ingresu to paw, to chafe Ispagnolu piafar Italianu scalpitare Tedescu stampfen.
patèca , nf Definitzione in Carloforte e Caleseda dhu narant a sa síndria Sinònimos e contràrios faràstigu, síndia Terminologia iscientìfica rbzc, frt, Citrullus lanatus. Ètimu (frn. pastèque, 1512 patèque; portog. pateca)
patèdha , nf: petedha, pratedha, pretedha Definitzione genia de bobboi niedhudu chi faet in logos úmidos, aintru de domo asuta de móbbiles Sinònimos e contràrios apeta, babbalocu, babbarrotu, babbasaju, cadalana, candhulitu, fèlega, partabúdiga, paulina, perta, sasàgia, scarfajoni, súliga Frases su pastori cun lestresa nci dhi torrat a iscutullai sa pedra manna asuba e dh'istrecat che patedha Terminologia iscientìfica crp, blatta orientalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blatte Ingresu beetle Ispagnolu cucaracha negra Italianu blatta Tedescu orientalische Küchenschabe.