A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

patidòre, patidòri , agt Definitzione chi est sufrindho Sinònimos e contràrios pascionadu, tribbuladu | ctr. gosadore Frases siedas consoladore de sa zente patidora! Tradutziones Frantzesu souffrant, affligé Ingresu suffering Ispagnolu que sufre Italianu sofferènte, afflitto Tedescu leidend.

patídu , pps, agt: patiu Definitzione de patire Sinònimos e contràrios patidore 2. zughet sa cara sica e patida ◊ est una fémina betza e patida ◊ sas terras sunt asciutas, patidas chi no benit a bene.

patiédhu , nm Definitzione pàtiu piticu, tretighedhu.

patifíliu paterefíliu

patíglia , nf: patilla Definitzione genia de frimma o segura de is archibbusos antigos; in cobertantza, fintzes bisóngiu, farta de benes Sinònimos e contràrios bisognu, iscassia, poberesa, spatígliu Ètimu spn. patilla.

patigliéri , nm: patilleri Definitzione chie isparat, àbbile a isparare, fintzes chie istat iscudendho a pedra Sinònimos e contràrios archibbuseri, predauleri Ètimu srd.

patílla patíglia

patilléri patigliéri

patíllu , agt Definitzione nau de pedra, chi est lisa, ladita, pedra illascinadora, de búdhidu, codighedha, pedra de imbudhidare po còere su late Frases apo bíbiu late budhiu chin preda patilla.

patiméntu , nm Definitzione su patire, sufrire Sinònimos e contràrios apascione, patinzu, patiscione, suferéncia, sufrimentu | ctr. contentu, gosa, prégiu, recreu Frases cantu trista est sa vida cun pagu gosu e meda patimentu! ◊ isvilidu de tantos patimentos fit aprobe a fàghere dispidida ◊ candho su patimentu si mudat in cuntentu, ite bellu penare! Ètimu itl. patimento.

patinefíllu paterefíliu

patínzu , nm Definitzione su patire, su istare sufrindho Sinònimos e contràrios patimentu, suferéncia, sufrimentu | ctr. gosa, recreu Ètimu srd.

patíre, patíri , vrb Definitzione istare male, sufrire / patire su sidis = abarrai meda sidius, sentza de bufai, mancamentu de àcua, sciutori Sinònimos e contràrios dolorare, pascionare, patèsciri, penai, penoriare, sufrire | ctr. bodire, gosai Frases pro isse marasades e patides, azis aciacos e turmentos ◊ narabbilu, a Nonnora, chi est tropu su patire! ◊ a mei mi fais patiri che ànima in purgadóriu ◊ patire gai no ndhe connoschet cristianu in logu e no ndhe passet su cane! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu souffrir Ingresu to suffer Ispagnolu padecer, sufrir Italianu patire Tedescu leiden.

patisciòne, patissiòne , nf Definitzione su patire, su sufrire, su istare male (po maladia, poberesa)/ p. de alimentos = farta, bisóngiu de nutrimentu; èssere in p. = sunfrendi Sinònimos e contràrios apascionu, paténscia, patimentu, suferéncia / ttrs. padissimentu | ctr. contentu, gosa, prégiu Tradutziones Frantzesu souffrance Ingresu pain, suffering Ispagnolu sufrimiento, dolor Italianu patiménto Tedescu Leid.

patíta , nf Definitzione genia de cartzamenta de pagu contu / giúghere sas iscarpas a p. = brutas, iscagaredhadas Sinònimos e contràrios caciola, sabbata Frases ch'est essidu a fora in patitas Terminologia iscientìfica bst.

patitadúra , nf Definitzione sa faidura de su casu martzu (patitu, patitadu) Ètimu srd.

patítu , agt Definitzione nau de su casu, candho s'est ammodhigau e fatu pitzigorosu meda Sinònimos e contràrios fatitadu, fatitu, fatu, fràzigu, giampagadu, martzu.

patíu patídu

pàtiu , nm Definitzione tretighedhu largu, in paris, illichidiu, ananti o fintzes aintru de sa domo, ma fintzes bastat chi siat / p. de iscala = itl. pianeròttolo Sinònimos e contràrios arrepranu, parinzu, patiale, pràcia, terratza / portaria Frases in domo bi amus su pàtiu in dainanti ◊ bi at tres domedhas apirpirinadas supra de iscalinas e patiedhos ◊ addainanti bi at iscalinas de màrmaru chi giughent a unu pàtiu Terminologia iscientìfica dmo Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu hall, aire Ingresu hall, room Ispagnolu portal, entrada, patio Italianu àtrio, piazzòla Tedescu Vorhalle, Vorraum.

patocéri , nm Definitzione chie istat sèmpere pentzandho e naendho fàulas, patòcias, faulàrgiu Sinònimos e contràrios caldubberi, castangeri, fauànciu, fauloxu, mincidiosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu menteur Ingresu lie inventor Ispagnolu mentiroso, trolero Italianu inventóre di fròttole Tedescu Lügner.