A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

patòcia , nf Definitzione su chi si narat chentza èssere, trobedha, fàula manna, cosa de no crèdere / nai patòcias = contare fàulas, castanza (fintzas chentza malidade) Sinònimos e contràrios caldubba, camàndula, candonga, cartòcia, falandura Ètimu ctl., spn. patotxada, patochada Tradutziones Frantzesu mensonge Ingresu lie Ispagnolu mentira, trola Italianu bugìa, fròttola Tedescu Lüge.

patología , nf Definitzione cudha parte de sa meighina chi istúdiat is cambiamentos chi acontessent in is organísimos animales o vegetales foras de s'órdine naturale normale, is maladias chi dhos faent sufrire, istare male, e ndhe ménguant is capacidades.

patrànga , nf Definitzione cosa chi si narat a fàula, chi no est abberu Sinònimos e contràrios faba 1 | ctr. belidadi, beru Ètimu spn. patraña.

patrefígliu, patrefíliu, patrefíriu paterefíliu

pàtria , nf Definitzione su logu, sa terra de sa nadia de sa gente, de sa vida de unu pópulu, su logu de sa libbertade e responsabbilidade colletiva sua Frases paret chi intenna una boghe: Frantziscu, a sa pàtria torradinne! ◊ custa pàtria, chi nachi morint amendhe, si la sunt iscorzendhe che sacaju! ◊ cantos Sardos gherrendhe sunt mortos pr’onorare sa pàtria nadia! ◊ Sardigna, pàtria amada, fortza paris pro te!(B.Saba) Tradutziones Frantzesu patrie Ingresu homeland Ispagnolu patria Italianu pàtria Tedescu Heimat.

patriàrca , nm Definitzione foedhandho de is Ebreos, is antepassaos issoro prus de importu; títulu chi si giaet a unu píscamu de gradu o importu prus mannu.

patrimoniàle, patrimoniàli , agt Definitzione chi pertocat su patrimóniu, is benes chi si tenent, s'interessu.

patrimóniu , nm Definitzione totu su chi si tenet in cosa e dinare Sinònimos e contràrios afrinca, interessu, prédiu, propiedade, sienda Ètimu itl. patrimonio.

patriotísmu , nm Definitzione sentidu e cumportamentu de istima a sa pàtria, po su logu de s'istória de su pópulu.

patriótu , nm Definitzione chie istimat e contivígiat sa pàtria, faet contu de su logu e de sa gente de naschia, de sa terra sua Tradutziones Frantzesu patriote Ingresu patriot Ispagnolu patriota Italianu patrïòta Tedescu Patriot.

patrítzia , nf Definitzione linna fine, iscomadura, puntas o cambos prus fines de su matedu, fògia po ammontare sa linna de sa fogaja innanti de dh'ammontare cun sa terra, faendho crabone Sinònimos e contràrios fozasina, sida Frases sos pitzinnos afachiabant sa patrítzia e la carrabant a s'impostu de sas piatzas.

patronàu , nm Definitzione genia de assótziu cun impreu prus che àteru de amparare o agiudare is iscritos o tesseraos.

patrónu , nm Definitzione su Santu chi s'iscèberat o chi si tenet coment’e amparadore de una bidha, de una crésia, de un'assótziu Ètimu ltn.e patronus.

patròxa paltòlza

patrúglia, patrúlla , nf: patúglia, patúllia Definitzione chedha de carabbineris o àtera gente armada chi essit a giru, a rundhare po iscocare e prammizare coment'e po badrare sa cosa o istare a càstiu po is malafatores Sinònimos e contràrios coluna Ètimu spn. patrulla.

pàtu , nm Definitzione genia de cuntratu, de acórdiu chi si faet tra duas o prus personas Sinònimos e contràrios abbatu 2, acódriu, acómodu Frases iaus fatu su referendum po segai su patu aziendali Tradutziones Frantzesu pacte Ingresu pact Ispagnolu pacto Italianu patto Tedescu Abmachung, Vereinbarung, Pakt.

pàtu 1 , agt Definitzione chi est a paris de un'àteru po calecuna cosa, ma mescamente in su àere e giare, in su dèpere / èssere patos = tènniri su matessi tanti (de puntos, de cosa ispartzia, de dépidu) Sinònimos e contràrios aguale, paris Frases semus patos e mi paret chi la finimus goi! ◊ sa partida est pata Ètimu srd.

patuài , vrb Definitzione fàere unu patu, un'acórdiu Sinònimos e contràrios abbatare 1 Tradutziones Frantzesu stipuler Ingresu to agree upon Ispagnolu pactar Italianu pattuire Tedescu abmachen, vereinbaren.

patúglia, patúllia patrúglia

patúngi , vrb: peltúnghere, pertúnghere, pertungi, pertúngiri Definitzione fàere un'istampu, istampos, bucos; cricare votos a iscúsiu, cricare acotzos po otènnere praxeres, po artzare de gradu / pps. pertuntu; nm. pertuntu = una parte de su telarzu totu a istampas Sinònimos e contràrios istampai, istampighedhare, istuvire, istuvonare, pertúndhere*, pertuntare, pertusai, sfustigonai, stuviolai, trapai, tuvire / imbestire 1 Frases su sacu fiat totu patuntu ◊ s'atacadorza pertunghet anisca su chercu (G.Fiori)◊ sa balla lu peltungat! Tradutziones Frantzesu percer, cribler de trous, cribler Ingresu to riddle Ispagnolu horadar, agujerear, perforar Italianu forare, bucherellare, crivellare, bucherare Tedescu durchlöchern, durchbohren, lochen.