sàpidu 1, sàpitu , agt Sinònimos e contràrios saboiru Ètimu ltn. sapidus.
sapiénscia, sapiénsia, sapiéntzia sabiénscia
sapiòre sabiòre
sapíre, sapíri , vrb Definitzione
su si acatare de is cosas, su avèrtere, aferrare o ischire is cosas cun is sentidos (e fintzes solu su ischire, su cumprèndhere): s'impreat cun s'aus. èssere e àere candho est transitivu cun cmpl. ogetu (ma pigat sèmpere su pron. personale de su sugetu, est sempre vrb. prnl.)/ piciocu chi no si sapit = chi no cumprendhet, no arrexonat ca est tropu criadura
Sinònimos e contràrios
abbigiare,
acapassai,
saerare,
sagamare,
sapiare
Frases
bivis in su fogu sentz'e ti sapiri! ◊ est tzegu e no si sapit de nudha ◊ su crabaxu no si ndi est sapiu de tènniri in su tallu unu pegus allenu ◊ surdu che picu, e ite s'at a sapire?! ◊ candho si est sapidu solu, su pisedhu at comintzadu a timire ◊ no si podet isplicare su chi in coro mi sapia ◊ chi mi ndi fuia sapiu iap'a èssiri essiu! ◊ daghi si sapiat segura de no la bídere niunu, l'isganzaiat su risu, a su piciocu ◊ si fit sapia chi su maridu giuchiat sa luna a tónchinu ◊ no nd'apu biu, no mi ndi seu sapiu ◊ no ti sapis chi ses irballendhe?! ◊ comente mi at sapidu assuprindhe est bénnidu a mi abbojare ◊ fostei si sapit de dogna cosa! ◊ candho si aiat sapiu sos duos ómines non los aiat connotos (G.Piga)
Sambenados e Provèrbios
prb:
su dannu peus est a no si sapire
Ètimu
itl.
sapere
Tradutziones
Frantzesu
percevoir,
être conscient,
constater,
se rendre compte
Ingresu
to perceive,
to be conscious,
to ascertain
Ispagnolu
percibir,
ser consciente,
percatarse
Italianu
percepire,
èssere cosciènte,
avvedérsi,
constatare
Tedescu
wahrnehmen,
bewußt sein,
bemerken,
feststellen.
sàpiri sàpere
sapíu sapídu
sàpiu sàbiu
sàpiu 1 sàpidu
saponàda sabonàda
sapòne sabòne
sapòre sabòi
saporíu saboíru
sapuèdhus , nm pl: tzapuedhus Definitzione genia de pasta chi si faet téndhia a fine e segada cun d-una tassa covecada (ma fintzes a segadura a manu, a spíciua e gheta, segandho e betandho a sa padedha), cota e cundhia che a totu is macarrones: aterue, pellitzas Frases is sapuedhus, fatus cun civraxu niedhu, dhus segaus a spiciuedhus e ghetaus a sa pingiara de s'àcua budhendi Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd.
sàpuli, sàpulu , nm: ciapu,
tàpulu*,
tzapu 1 Definitzione
orrugu de orrobba chi si cosit a unu bestimentu iscorriau; acónciu in s'imbussadura o ischedradura de unu muru (unu tretu piticu)/ ndi calat su celu a sàpulus = est proindhe a mal'istropiadura
Sinònimos e contràrios
issàpuli,
istràciu,
napuitu,
puntórgiu 1,
taparatu
Frases
po tui podiant erribbai bestius de sàpulis e a cuadhu de burrincu! ◊ portat unu giubbotu totu prenu de sàpulis
Tradutziones
Frantzesu
pièce,
rapiècement
Ingresu
patch,
rag
Ispagnolu
parche,
trapo
Italianu
pèzza,
rattòppo,
stràccio
Tedescu
Lappen,
Flicken.
sapunàda , nf Definitzione su sapunare / s. de conca = briga, certu Sinònimos e contràrios labada, samunada, sciacuada Frases mi at a dare una sapunada de conca pro su chi apo fatu! Ètimu srd.
sapunadórju , nm Sinònimos e contràrios fridadórgiu, labadógiu, samunadolza, sciacuadroxu Ètimu srd.
sapunàre sampunàre
sapunèra , nf Sinònimos e contràrios lavadora, lavandera, sabunadora Frases cussu pitzinnedhu est fitzu de una sapunera (A.Pau) Ètimu srd.
sàpunu , nm Sinònimos e contràrios labonzu, samunadura, samunognu Frases su sàpunu de custa robba est fatu male Ètimu srd.