sarchétu , agt, nm: secretu,
segretu,
serchetu Definitzione
chi o cosa chi no dh'ischit nemos o solu ccn. o in pagos; nau de unu, chi no iscóviat is cosas
Sinònimos e contràrios
cuadu,
segliau
| ctr.
connotu,
ischidu
/
cdh. sicretu
/
lendharzu,
pidanceri
Maneras de nàrrere
csn:
èssiri secretu = aguantai is segretus, citiri, no bolli nàrriri su ch'iscít; fàere una cosa a secretu = a iscusi, a s'acua; suspire sos segretos = collireche sos segretos, chircare de ischire sos segretos anzenos; segretu che tródhia (nau de ccn.) = culivala, chi iscóviat, narat totu
Frases
za ses segretu, chi no ndhe naras mancu a mie prommore ca ti so mama! ◊ tzia Marianna no fiat segreta e sciodhuedhàt is cosas a totu sa bidha ◊ arratza de mulleri segreta: su chi dhi at nau su maridu dh'ant iscípiu prus de binti bixinus!
2.
si mi l'aiat nadu issa, su segretu, l'aia muntesu!◊ toca, isciolli sa chistioni: abbuidandi is sarchetus! ◊ in su radu apo fatu unu secretu: furo e no si ndhe abbizat su padronu!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
secret
Ingresu
secret
Ispagnolu
secreto
Italianu
segréto
Tedescu
geheim,
Geheimnis.
sàrcia sàltza
sarciàre , vrb Definitzione trebballare cun su sàrciu, a marra Sinònimos e contràrios marrai, tzapare Frases fipo in s'ortu sarciandhe ◊ sarciavant e abbavant in s'íscia ◊ cussa est zente chi no at mai sarciau vinza Ètimu itl. sarchiare.
sarcíe, sarcíri , vrb Definitzione intrare, sumire, passare, nau de cosas chi podent intrare in mesu de àteras (abba, ària, fritu o àteru) Sinònimos e contràrios calpire, sumire Frases aintru de su barracu no sarciat ne abba e ne luxi ◊ portu sa màglia fini e mi sarcit su fritu ◊ mi at sarciu abba de sa bòvida (L.Monni)◊ su fritu de martzu sarcit sete pixes de boe domau.
sarcòne salcòne
sardadòre saldadòre
sardadúra saldadúra
sardài, sardàre saldài
sardarésu , agt Definitzione chi est de Sàrdara: trigu s. = trigu aresti niedhu Ètimu srd.
sardèlla , nf Sinònimos e contràrios saldina Frases su carru fiat plenu de piciochedhus, ammuntonaus unu asuba de s'àteru coment'e sardellas Sambenados e Provèrbios smb: Sardella Terminologia iscientìfica psc.
sardiànu , agt, nm Definitzione de is Sardos de s'antigóriu; sa limba de is Sardos innanti de su domíniu romanu e de sa latinizatzione, segundhu sa definitzione de Prof. Massimo Pittau cunsiderandho is elementos (es. léssicu) chi abbarrant de sa limba de tandho.
sardidàde, sardidàdi , nf Definitzione su èssere sardos Frases s'obbibi de su sardu e de sa sardidadi si nci est cravau in s'ànima sua.
Sardígna Saldígna
sardína saldína
Sardíngia Saldígna
sardinizàre , vrb Definitzione fàere a sardu Frases perdonae si sardinizo Ètimu srd.
Sardínna, Sardínnia, Sardínza Saldígna
sardísmu , nm Definitzione idea pulítiga de torracontu a is Sardos e a sa Sardigna (prus che àteru sa pulítiga chi at fatu su Partidu sardu o Partito Sardo d'Azione de pedulia in pasa o a su postu de s'indipendhéntzia natzionale) Sinònimos e contràrios regionalismu.
sardítza saldítza