A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sarmentài , vrb: esarmentare Definitzione bodhire, pinnigare sa pértiga de sa pudadura de sa bide bogandhochedha de mesu de is órdines Sinònimos e contràrios isalmentare Ètimu srd.

sarmentósu , agt, nm: sementosu, sementusu, semertosu, sumentosu, sumentusu Definitzione animale piticu (mescamente brebeghinu o cràbinu) de unu a duos annos Frases unu sementusu fiat istrumpau a terra grumiendi candu una carroga ndi calat a ndi dhu iscidai Terminologia iscientìfica anall, pst Ètimu ltn. sementis.

sarméntu salméntu

sarmentuarèsti , nm Sinònimos e contràrios acratzu, agresti, ispórula, sporra, zàmpina.

sarmòne , nm: sermone Definitzione genia de pische a iscata matuca e forte o fintzes nudha segundhu sa calidade: prus che àteru faet in abba druche, in fundhu meda, e de mannària fintzes de metro Sinònimos e contràrios grapa Terminologia iscientìfica psc, cyprinus carpio Tradutziones Frantzesu carpe Ingresu carp Ispagnolu carpa Italianu carpa Tedescu Karpfen.

sàrpa , nf: assarpa, tzarpa Definitzione calidades de sàlighe, ma mescamente s'ollastu o ollastedhu de arriu Sinònimos e contràrios atoa, sàbixi Terminologia iscientìfica mt, Salix alba, S. aurita, S. fragilis, S. purpurea Ètimu ltn. saripha Tradutziones Frantzesu saule rouge Ingresu willowtree Ispagnolu sarga, mimbrera Italianu sàlice rósso Tedescu Purpurweide.

sàrpa 1 , nf Definitzione impodha mala, múngia, carda Sinònimos e contràrios surra Frases bella sarpa sa chi li ant dau!…◊ bene o male, cussa via puru bi l'aiant fata a si sarvare dae una bella sarpa ◊ si aiat irmenticatu sa sarpa chi aiat buscatu dae su babbu e no si fit galu detzisu a travagliare.

sàrpa 2 , nf Definitzione genia de pische Terminologia iscientìfica psc, boops salpa.

sarpài , vrb Definitzione pinnigare o arretirare is arretzas, piscandho Frases no ndi potzu prus: doxi tomus de arretzas apu sarpau!

Sàrrabus , nm Definitzione leada asuta de su Gerrei, in sa parte sud-est de sa Sardigna, ue si agatant Burcei e is montes de Is Seti Fradis Terminologia iscientìfica slg.

sarracràre , vrb: assorrocare, sarragai, sarragare, sarragiare, serragare, serregai, serrocare, sorrocare, sorrocrare, sorrogai, sorrogare, sorroxare, surragare Definitzione fàere sa boghe iscannia, grussa, pèrdere sa boghe; fàere una genia de moida, de sonu in s’ogroena e in buca torrandho àlidu candho unu est dormiu Sinònimos e contràrios arragai, arrughire, asserraxare, assorrogare, inserregare, isarrogai / arroncai, corroschiare, cosconare, currungiai, farroscai, roschidare, sarrascare, surrusare Frases ant cantadu fintzas a si ndhe sarragare ◊ chentza boche, sorrocraos, sichiant a bochinare 2. coment'e unu portzedhu sorroganno, gai est su tonu de sa boghe tua! Ètimu ltn. *subraucare Tradutziones Frantzesu enrouer, ronfler Ingresu to be hoarse, to snore Ispagnolu ronquear, roncar Italianu fare ràuco, èssere ràuco, russare Tedescu heiser sein, schnarchen.

sarràcu , nm: serrache, serracru, serracu Definitzione aina a lama larga o istrinta, a dentes a una parte, po segare linna, pudare, de pigare a una manu / bogai is dentis a su s. = acutzare su serracu Sinònimos e contràrios serrúciu Frases una dí, mi contàt sa mamma, nanca nc'iat donau sa conca a unu serracu e si fut totu sciguriau! ◊ custu cane mi fit ammustranne cudhas sannas chi pariant unu serracu! Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. xarrac, xerrac Tradutziones Frantzesu égoïne, scie à main Ingresu ripsaw Ispagnolu serrucho Italianu segàccio, gattùccio Tedescu Fuchsschwanz, Lochsäge.

sarragài sarracràre

sarragaméntu , nm: surragamentu Definitzione su èssere sorrogaos Sinònimos e contràrios arrughimentu, sarragu, sarraju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enrouement Ingresu hoarseness Ispagnolu ronquera Italianu raucèdine Tedescu Heiserkeit.

sarragàre sarracràre

sarragàtu , nm Sinònimos e contràrios lavrone, nabroni.

sarragàu , pps, agt: asserragadu, serragadu, serragiadu, serregau, serrogau, sorrescradu, sorrocrau, sorrogau Definitzione de sarragai; chi portat boghe iscannia, grussa, po male a su gúturu Sinònimos e contràrios aggargastatu, arragatzau, arragau, arroghidu, assorrocatu, inserregau, isarrogau 2. mancu ca est sarragau citit: ganixedha de fuedhai!…◊ atacant a sa murra cun boghe sorrescrada Tradutziones Frantzesu enroué Ingresu hoarse Ispagnolu ronco Italianu ràuco Tedescu heiser.

sarragiàre sarracràre

sarràgna , nf, nm: sarrània, sciarrani, serrani, serrània, serranu Definitzione genia de pischighedhu de mare: un'arratza de vaca Sinònimos e contràrios bollàrgiu Frases ammisturu prupu, sépia cun pagellu, una sarragna, unu sàlixi, calamaris… una bella cassola! Terminologia iscientìfica psc, serranus cabrilla Ètimu ctl., itl. serrà, sirrania Tradutziones Frantzesu serran Ingresu sae perch Ispagnolu cabrilla Italianu sciarrano comune Tedescu gemeiner Sägebarsch.

sarragósu , agt Definitzione chi est sèmpere sorrogau, a boghe grussa cun su gúturu sorrogau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu râlant Ingresu gasping Ispagnolu ronco Italianu rantolóso Tedescu röchelnd.