A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sartàrzu saltàlzu

sartasàrta , nm Definitzione su gremighedhu chi faet in su casu martzu Sinònimos e contràrios botabbota, giambaghe, ilbótigu, saltaredhu Terminologia iscientìfica crp, piophila casei Ètimu srd.

sàrtia , nf Definitzione pértiga fine e longa de bide o de àtera linna po usu de acapiare, o solu de bide po prantare a bide sarda Ètimu ltn. sartus.

sartiàda , nf Definitzione su sartiare Sinònimos e contràrios montada, sartiamentu, sartionzu, zuchinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saillie Ingresu covering leap Ispagnolu cubrición Italianu mónta Tedescu Bespringen.

sartiadòri , agt Definitzione chi brínchidat; in is càbbias po pigiones, pertighedha chi si ponet po dhue artzare su pigione Sinònimos e contràrios brincadore, brincajolu, brinchitadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sauteur Ingresu jumper Ispagnolu saltador Italianu saltatóre Tedescu Springer.

sartiàe, sartiài saltài

sartiaméntu , nm Definitzione su sartiare; su istare brinchidandho (su sarta sarta de is ballos) Sinònimos e contràrios montada, sartiada, sartionzu Ètimu srd.

sartiàre saltài

sartiarédhu, sartiaréllu , nm Definitzione conca de moru, duas calidades de pigionedhos: sa prima in Sardigna nidat puru (e solu custa, su mascu, est a conca niedha), s'àtera che faet abbitu solu in passera in beranu Sinònimos e contràrios iscrarearju, ociada 3, preidoto, sordaedhu Terminologia iscientìfica pzn, saxicola torquata rubicola, s. rubetra Ètimu itl. salterello Tradutziones Frantzesu traquet (zool.) Ingresu whinchat Ispagnolu tarabilla común Italianu saltimpalo, stiaccino Tedescu Schwarzkehlchen, Braunkehlchen.

sartícia, sartíciu saldítza

sàrtidu sàltidu

sartíglia, sartígliu , nf, nm: sartilla, sartillu Definitzione festa nodia chi in Oristanis faent a carrasegare cun currera manna de cuadhos a solos po ndhe bodhire s'istella e a paríglias Frases a Sant’Efis, Sartíglia e foghilones arribba che sidhados e siendha! (P.Canu) Ètimu spn. saltillo.

sartígu , nm: sortigu Definitzione agu de linna, pertighedha puntuda, de linna frisca, fata a punta e manigiada coment'e púncia po istrègios de ortigu o de linna Frases a lanas de asegus creimí ca ti pigu, cun d-unu sartigu t'infrissu su bruncu! (L.Matta) Ètimu ltn. *sartic(u)lum.

sartílla sartíglia

sartilladòri , nm Definitzione chie furat bestiàmene Ètimu srd.

sartillài, sartillàri , vrb: assaltizare Definitzione giare a pitzu, lòmpere a unu po dhi furare sa cosa, mescamente furare bestiàmene Sinònimos e contràrios acometare, assachitzare, assaltiare, atacai, irrobbare Frases funta cuatru óminis cun soga e cun fosili chi andànt a sartillai ◊ parint furonis andendu a sartillai!

sartíllu sartíglia

sartíllu 1 , nm Sinònimos e contràrios acometu, assachiada, assachinzu, assachizamentu, assàltiu Frases margiani su denoti bandat a fai su sartillu Ètimu srd.

sartína , nf Definitzione fémina chi sestat e cosit orrobba Sinònimos e contràrios festadora.

sartiónzu , nm Definitzione su sartiare, su cobèrrere sa fémina, foedhandho de animales Sinònimos e contràrios coberimentu, sartiamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu monte Ingresu service Ispagnolu cubrición Italianu mónta Tedescu Bespringen.